Notícies - Asesoría Pellicer

Fiscalitat de les cistelles i regals de Nadal en l’empresa

nov. 30, 2022

Informació important El mes de desembre és habitual obsequiar a treballadors i clients amb les tradicionals cistelles de Nadal, i sorgeixen els dubtes: com tributen les cistelles de Nadal regalades a empleats i clients? És despesa deduïble en l’impost de societats i en l’IRPF? És deduïble l’IVA de les cistelles de Nadal? Li ho expliquem…

Amb l’arribada de Nadal, poden sorgir dubtes sobre com tributen les cistelles de Nadal, els regals d’empresa i sobre la deduïbilitat de la factura del sopar nadalenc. Com tributen les cistelles de Nadal regalades a empleats i clients? És despesa deduïble en l’impost sobre societats i en l’IRPF? És deduïble l’IVA de les cistelles de Nadal? Li expliquem a continuació els dubtes sobre com tributen les cistelles de Nadal, els regals d’empresa i sobre la deduïbilitat de la factura del sopar nadalenc. Com tributen en l’impost sobre societats i en l’IRPF? Els imports satisfets per les cistelles de Nadal són una despesa deduïble en l’impost sobre societats, per la qual cosa en aquest impost no hi ha cap problema. La mateixa Llei de l’impost sobre societats estableix que no es consideren donatius o liberalitats -conceptes que no serien deduïbles- les despeses que, d’acord amb els usos i costums, s’efectuïn amb el personal de l’empresa. El que diu Hisenda: en el cas concret de les cistelles de Nadal, en la mesura en què formin part dels usos i costums de l’empresa (és a dir, que es repeteixin en el temps), respecte al seu personal, tindran la consideració de despesa deduïble a l’efecte de l’impost sobre societats, sense que sigui necessari que figurin en conveni col·lectiu o en alguna mena de pacte que els obligui a això, perquè s’entén com un dret adquirit del treballador. El mateix Tribunal Suprem, en sentència 313/2016 del 21 d’abril de 2016, va declarar que «el benefici de la cistella de Nadal no es pot suprimir de manera unilateral per l’empresari».

Atenció. El Tribunal Suprem ha dictat en diverses ocasions, l’última el mes d’octubre passat (STC 3343/2019), que el lliurament d’una cistella de Nadal als treballadors d’una empresa es tracta d’una «concessió més beneficiosa». És a dir, es tracta d’un dret que els empleats adquireixen i, en tractar-se d’un dret col·lectiu, els empresaris no poden eliminar-lo unilateralment. Per establir la cistella de Nadal com a dret s’han de donar una sèrie de supòsits. En primer lloc, s’ha d’haver lliurat durant molts anys: en la STC 2626/2014 s’establia una antiguitat mínima de quaranta anys. D’altra banda, el Suprem, en la sentència de 2014, també dicta que la cistella de Nadal «es feia constar en l’oferta d’ocupació efectuada per l’empresa».

El mateix tractament es pot aplicar als sopars d’empresa. El problema més gros es presenta a l’hora de deduir aquestes despeses el primer any en què es produeixen, perquè no hi ha un costum anterior que justifiqui el seu lliurament. L’aconsellable seria no exercir el dret a deducció fins passat un exercici per evitar problemes amb Hisenda. En conseqüència, caldrà justificar la despesa i la seva naturalesa, així com la seva adequació als usos i costums. Per tant, en cas que l’empresa no hagi regalat cistelles de Nadal anteriorment, o si ho fa només de manera ocasional, no es pot deduir la despesa.

Atenció. El primer any no s’ha de considerar com a despesa deduïble el lliurament de cistelles de Nadal als empleats. La resta d’anys, sempre que es pugui demostrar el costum, sí que es poden deduir.

Referent a això cal assenyalar que la càrrega de la prova competeix a qui fa valer el seu dret i que seran, si és el cas, els òrgans de gestió i inspecció tributària als qui correspondrà, en l’exercici de les seves funcions la valoració de les proves aportades.

Atenció. Podrà justificar-ho presentant factures d’anys anteriors, així que només serà difícil imputar-ho com a despesa si és el primer any que l’empresa ho fa.

En el cas de l’IRPF, la legislació estableix que totes les despeses que estiguin relacionades amb activitats de relacions públiques amb clients i proveïdors i que es repeteixin en el temps, desgraven en la declaració de la renda.

Atenció. Retribució en espècie per al treballador. Això implica que aquests conceptes considerats com a despesa deduïble en l’àmbit de l’empresa tinguin el tractament de retribució en espècie del treball per compte d’altri per als empleats obsequiats amb els regals nadalencs, i que l’empresa hagi de realitzar el corresponent ingrés a compte de la referida retribució en espècie. De la mateixa manera, s’haurà d’incloure entre els rendiments en espècies satisfetes tant en les declaracions trimestrals (model 111) com en l’anual (model 190).

A més, l’import de la cistella de Nadal cal incloure-la en la base de cotització. Per exemple: Si el cost total dels lots és de 3.000 euros i el tipus de retenció aplicable a la seva plantilla (de mitjana) és del 20%, la seva empresa haurà d’ingressar a Hisenda 600 euros (3.000 x 20%). No obstant això, pot repercutir aquest ingrés a compte als treballadors. En aquest cas ja no suportarà aquest cost addicional, però els seus treballadors veuran reduït l’import rebut. Atenció. Si la cistella de Nadal es guanyés en un sorteig, el seu tractament seria diferent, encara que tampoc estaria lliure de tributació. Seria considerada un guany patrimonial a l’efecte de l’IRPF i formaria part de la base imposable general pel seu valor de mercat. Regals a clients En el cas d’adquirir cistelles de Nadal per regalar a clients, col·laboradors o proveïdors cal tenir en compte les següents consideracions:

En la mesura en què es tracti de despeses per relacions públiques amb clients seran fiscalment deduïbles sempre que compleixin els restants requisits en termes d’inscripció comptable, meritació, correlació entre ingressos i despeses i justificació documental.

És imprescindible reflectir en la factura que es tracta d’un regal personalitzat. Per tant, portarà el logo o el nom de l’empresa. Tingui en compte aquesta dada perquè quedi perfectament justificat davant l’Agència Tributària.

Des de l’1 de gener de 2015, la deducció per despeses a clients o proveïdors està limitada a l’1% de l’import net del volum de negoci del període impositiu corresponent. D’aquesta manera, si el seu volum de negocis en 2022 és de dos milions d’euros, en aquest exercici seran deduïbles 20.000 euros. El que excedeixi d’aquesta quantia no serà deduïble:

L’impost sobre societats (el tipus del qual és del 25%) es calcula sobre el benefici (ingressos menys despeses fiscalment deduïbles). Per tant, aquestes despeses redueixen la base de l’impost i, en la pràctica, només suposen un cost del 75% del seu import.
En canvi, les despeses no deduïbles -l’excés sobre l’1% en aquest cas- suposen un cost real del 100% del seu import.

La despesa només abastarà a la quantitat que hagués estat comptabilitzada pel concepte d’atencions a clients o proveïdors. D’aquesta manera, s’haurà d’analitzar si les despeses per atencions a clients o proveïdors són tals, no integrant-se aquí qualsevol altra despesa a persones que no fossin clients o proveïdors, com per exemple, despeses a socis o els seus familiars. Sense limitació. Aquest límit no s’aplicarà a altres despeses de promoció, que continuaran sent deduïbles com fins ara:

Podrà continuar lliurant cistelles de Nadal als seus empleats, d’acord amb els usos i costums.

Continuaran sent deduïbles sense límit les despeses derivades del lliurament gratuït de mostres, o els lliuraments relacionats amb els ingressos (per exemple, els obsequis oferts per a obtenir una visita demostrativa dels productes).

Atenció. En el referent als obsequis publicitaris: bolígrafs, calendaris, agendes, clauers, loteria de Nadal… seran deduïbles sempre que el seu import no excedeixi de l’1% del volum de negocis de l’entitat. Això sí, cal tenir en compte que aquest tipus d’articles haurà d’anar serigrafiat amb el nom o logo de l’empresa perquè pugui entendre’s com una despesa de relacions públiques. Comptabilitat El procediment correcte de comptabilitzar les cistelles de Nadal és en el compte 649 corresponent a altres despeses socials. Es tracten de despeses de naturalesa social realitzades per l’empresa. Es pot deduir l’IVA de les factures dels sopars d’empresa i dels regals de Nadal? L’IVA d’aquestes despeses no serà deduïble, ja que segons la Llei de l’impost sobre el valor afegit, no podran ser objecte de deducció les quotes suportades dels béns o serveis destinats a clients, assalariats o a terceres persones excloent les mostres gratuïtes i els objectes publicitaris d’escàs valor i els béns destinats exclusivament a ser objecte de lliurament o cessió d’ús, directament o mitjançant transformació, a títol onerós, que, en un moment posterior a la seva adquisició, es destinessin a atencions a clients, assalariats o terceres persones. Els regals publicitaris lliurats a clients i proveïdors, a l’efecte de deducció de l’IVA, han de portar de manera visible i indeleble el nom de l’empresa i es consideren d’escàs valor quan el valor del lliurat a un mateix destinatari en un any natural no supera els 200 €. Finalment, l’IVA dels lots acabarà sent un cost més gran per a l’empresa (ja que se suporta en l’adquisició de béns destinats a l’ús privat del seu personal). El 10% o el 21% (depèn dels productes que hi hagi en els lots) del total de la factura serà un cost més elevat per a l’empresa, i Hisenda podrà reclamar-l’hi si el dedueix indegudament. Tal com has vist, és necessari estudiar a fons els impostos que influeixen en les cistelles i regals de Nadal de les empreses per a saber si és una despesa deduïble o no. D’aquesta manera, podrem tributar correctament i en termini, per a evitar sancions o inspeccions d’Hisenda. Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió. Una salutació cordial, llegir més

Es pot aplicar en l’IRPF la reducció del 40% a les prestacions procedents de diversos plans de pensions?

nov. 23, 2022

Informació important D’acord amb el criteri del TEAC, quan es rebin prestacions de diversos plans de pensions, la reducció en l’IRPF del 40% es podrà aplicar a totes les quantitats percebudes en forma de capital (pagament únic) en l’exercici en el qual es produeixi la contingència corresponent a cada pla i en els dos exercicis següents.

Arribat el moment de la jubilació, el rescat de les aportacions fetes a plans de pensions es pot realitzar en forma de renda, de capital o bé de manera mixta. Cal tenir en compte que el rescat en forma de capital tindrà un impacte significatiu en la declaració de l’IRPF en haver d’integrar aquestes quantitats cobrades de cop com a rendiments del treball. Reducció en l’IRPF No obstant això, la normativa de l’IRPF vigent fins a 2006 preveia l’aplicació d’una reducció del 40% per a les prestacions en forma de capital derivada de plans de pensions, quan haguessin transcorregut més de dos anys des de la primera aportació. Amb l’eliminació d’aquesta reducció per la Llei 35/2006 de l’IRPF, es va regular un règim transitori en virtut del qual aquesta reducció es pot aplicar a les prestacions derivades de contingències anteriors a 1 de gener de 2007 i a les derivades de contingències posteriors, en aquest cas per la part corresponent a les aportacions realitzades abans d’aquesta data. A aquest efecte, s’estableix que el règim transitori només es podrà aplicar a les prestacions rebudes en l’exercici en què esdevingui la contingència o en els dos següents. Atenció. Els cobraments que procedeixin d’aportacions dutes a terme abans del 31-12-2006 podran gaudir d’una reducció del 40% quan s’incorporin en l’IRPF. Per gaudir d’aquesta reducció, el cobrament s’ha de fer o bé en el mateix exercici en el qual ocorri la contingència o bé en els dos exercicis següents. Més d’un pla de pensions Però què succeeix si té més d’un pla al qual podria aplicar aquesta reducció? Per a la DGT únicament podria gaudir de la reducció un únic any podent triar quin d’ells. És a dir, si volgués cobrar en forma de capital dos plans de pensions en dos exercicis diferents, només en un d’ells podria aplicar la reducció. No obstant això, el Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC), en la seva Resolució de 24 d’octubre de 2022 (d’unificació de doctrina) ha acabat corregint aquest criteri restrictiu d’Hisenda i permet aplicar la reducció a totes les quantitats cobrades en forma de capital en l’exercici de la contingència o en els dos següents. Atenció. D’acord amb el TEAC, quan es rebin prestacions de diversos plans de pensions, la reducció del 40% es podrà aplicar a totes les quantitats percebudes en forma de capital (pagament únic) en l’exercici en el qual es produeixi la contingència corresponent a cada pla i en els dos exercicis següents. Devolució d’ingressos indeguts En cas que hagi aplicat el criteri d’Hisenda i no va aplicar la reducció en algun dels plans de pensions cobrats en forma de capital, ara pot rectificar la seva declaració de renda sol·licitant la devolució d’ingressos indeguts si l’exercici encara no ha prescrit. Hisenda li haurà de donar la raó assumint el criteri d’aquesta Resolució del TEAC. Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió. Una salutació cordial, llegir més

La reforma de las cotizaciones para los trabajadores autónomos

nov. 18, 2022

Informació important De los 294 € de cuota fija mínima en la actualidad se pasará a un sistema progresivo de 15 tramos según los ingresos El Gobierno aprobó el Real Decreto-ley 13/2022, de 26 de julio, por el que se establece un nuevo sistema de cotización para los trabajadores por cuenta propia o autónomos y se mejora la protección por cese de actividad.

Aunque no exento de problemas por cuanto esta decisión de mantener al margen de la negociación al Congreso de los Diputados no gustó a la mayoría de los grupos parlamentarios, que criticaron muy duramente la decisión del Gobierno y que solicitaron, con una amplia mayoría, su tramitación por Proyecto de Ley Urgente, finalmente, será tramitado como proyecto de ley a petición de varios grupos parlamentarios, que insisten en que se trata de un «punto de partida» que puede y debe ser mejorado. Cumple advertir que dicha reforma se trata de un cambio estructural drástico con nuevas reglas tanto para autónomos como para emprendedores y, ciertamente, de un gran impacto en la economía. Nuevo sistema En primer lugar, la reforma establece que en los próximos tres años se despliega progresivamente un sistema de quince tramos que determina las bases de cotización y las cuotas en función de los rendimientos netos del autónomo, como transición al modelo definitivo de cotizaciones por ingresos reales que se producirá como muy tarde en nueve años. En pocas palabras, de los 294 € de cuota fija mínima en la actualidad se pasará a un sistema progresivo de 15 tramos según los ingresos, que se implantará durante los próximos años. Así, para 2025 la cuota de autónomos podrá oscilar entre 230 € y 590 €. Además, se define el concepto de rendimientos netos, fundamental para la puesta en marcha del nuevo sistema. De esta manera, los rendimientos netos se calcularán deduciendo de los ingresos todos los gastos producidos en ejercicio de la actividad y necesarios para la obtención de ingresos del autónomo. Sobre esa cantidad, se aplica adicionalmente una deducción por gastos genéricos del 7% (3% para los autónomos societarios). El resultado serán los rendimientos netos y esa será la cifra que determinará la base de cotización y la cuota correspondiente. Se habilita así un sistema que permite a los autónomos cambiar su cuota en función de su previsión de ingresos netos (descontando los costes de desarrollar su actividad) hasta seis veces al año. Al final del ejercicio fiscal y una vez conocidos los rendimientos netos anuales, se regularizarán las cotizaciones, devolviéndose o reclamándose cuotas en caso de que el tramo de rendimientos netos definitivos esté por debajo o por encima del indicado por las previsiones durante el año. Las cuotas mensuales a la Seguridad Social irán desde los 230 euros al mes a los 500 euros al mes en 2023 y de los 200 euros al mes a los 590 euros al mes en 2025, siempre en función de los rendimientos netos. Según publicó el Gobierno, en términos porcentuales, los autónomos con ingresos más bajos experimentarán una reducción de su cuota de más del 30% respecto a la actual. Los trabajadores autónomos con rendimientos por debajo del SMI, entre los que abundan jóvenes y mujeres, pagarán cuotas entre 200 y 260 euros al mes en 2025. Ese año, los tramos de rendimiento medio tendrán cuotas entre 290 y 294 euros mensuales y quienes ganan más de 6.000 euros al mes, 590 euros. El texto aprobado también fija una cuota bonificada para los nuevos autónomos de 80 euros durante doce meses, extensible a otros doce meses adicionales cuando los ingresos netos siguen siendo bajos. Otra de las novedades a destacar de la futura reforma es que las cuotas de los autónomos societarios, normalmente más elevadas, también se reducirán de forma sustancial con las tablas aprobadas. Los trabajadores por cuenta propia que sean socios de una empresa, si tienen rendimientos netos por debajo del SMI, tendrán una base mínima de 1.000 euros, frente a los actuales 1.234. Finalmente, a partir de 2023, el tope de cotizaciones para los autónomos mayores de 47 años desaparece. Hasta la fecha, los trabajadores por cuenta propia de más de esta edad no podían subir su cuota más allá de un determinado umbral con el fin de que no pudieran elevar la cuantía de su jubilación en los últimos años de vida laboral. Detalle de las bases y cuotas por tramosTramo 1º: Los autónomos con unos rendimientos inferiores a 670 euros tendrán una cuota de 230 euros en el ejercicio 2023. Mientras que en 2024 bajará a 225 euros y en 2025 a 200 euros. Tramo 2º: Para los trabajadores por cuenta propia con ingresos mensuales entre 670 y 900 euros. Su cuota para el próximo año será de 260 euros. Bajará en 10 euros en 2024 y se establece un pago de 240 euros mensuales en el ejercicio de 2025. Tramo 3º: Aquellos autónomos con ingresos netos mensuales superiores a 900 euros e inferiores a 1.166,70 euros deberán pagar una cuota mensual en 2023 de 275 euros. Será de 267 euros en 2024 y 260 euros en 2025. Tramo 4º: El cuarto tramo se aplicará a aquellos que ingresen a partir de 1.166,70 euros y menos de 1.300 euros. En este caso, la cuota se mantendrá en 291 euros en los próximos tres años. Tramo 5º y 6º: Se aplica a los autónomos con rendimientos netos superiores a 1.300 euros e inferiores o iguales a 1.500 euros y por encima de 1.500 euros e inferiores o iguales a 1.700 euros. En los dos casos, y durante los próximos tres años, la cuota será de 294 euros. Tramo 7º: Trabajadores por cuenta propia con ingresos netos por encima de los 1.700 euros e inferiores o iguales a 1.850 euros. La cuota inicial será de 310 euros, subirá a 320 euros en 2024 y ascenderá a 350 euros en 2025. Tramo 8º: Los trabajadores por cuenta propia con rendimientos por encima de los 1.850 euros e inferiores o iguales a 2.030 euros, pagarán una cuota de 315 euros en 2023. Ascenderá a 325 euros en 2024 y será de 370 euros en 2025. Tramo 9º: En este tramo se concentran los autónomos con ingresos netos mensuales superiores a los 2.030 euros e iguales o inferiores a 2.330 euros. Así en 2023 tendrán una cuota de 320 euros el próximo año, en 2024 de 330 euros y en 2025 pagarán 390 euros mensuales. Tramo 10º: Los trabajadores autónomos con rendimientos netos de entre 2.330 euros y menos o igual a 2.760 euros al mes en 2023 tendrán una cuota de 330 euros. Pagarán 340 euros en 2024 y 415 euros en 2025. Tramo 11º: Se aplica a los autónomos que ingresen más de 2.760 euros, pero menos 3.190 euros. Su cuota en 2023 será de 350 euros, 360 euros en 2024 y 440 euros en 2025. Tramo 12º: A este grupo pertenecen los trabajadores por cuenta propia que ingresen más de 3.190 euros netos al mes, pero menos o igual a 3.620 euros. Así abonarán una cuota de 370 euros en 2023, de 380 euros en 2024 y 465 euros en 2025. Tramo 13º: Atiende a los autónomos con ingresos netos entre 3.620 euros e iguales o inferiores a 4.050 euros. Sus cuotas aumentarán en 100 euros en los próximo tres años y pagarán 390 euros mensuales en 2023, 400 euros en 2024 y 490 euros de 2025. Tramo 14º: Se aplicará a los autónomos con rendimientos netos mensuales de más de 4.050 euros, pero iguales o inferiores a 6.000 euros. De cara al próximo ejercicio sus cuotas ascienden a 420 euros. Mientras que 2024 y 2025 pagarán 450 euros y 530 euros, respectivamente. Tramo 15º: Representa el grupo de trabajadores autónomos que en el ejercicio 2023 ganen más de 6.000 euros. En este caso, las cuotas partirán desde los 500 euros, subirán a los 530 euros en 2024 y terminarán en 590 euros en 2025. Acción protectora Además, la reforma incluye una importante mejora en el esquema de protección por cese de actividad de los trabajadores por cuenta propia. En base a la experiencia del despliegue de prestaciones durante la pandemia y la erupción del volcán Cumbre Vieja de La Palma, se amplían las modalidades del cese de actividad para mejorar la cobertura de distintas contingencias, como en caso de una interrupción solo parcial de la actividad, y se adapta a los autónomos la protección que proporciona a los asalariados el mecanismo RED establecido en la reforma laboral para situaciones de crisis cíclicas o sectoriales. Los beneficios e inconvenientes de este nuevo sistema Los beneficios de las cuotas de autónomos propuestas para el periodo 2023-2025 son los siguientes: un sistema progresivo justo – quien más gana, más paga-; una mejora la protección social de los autónomos; Sostenibilidad del sistema de pensiones; reducción de la cuota para quienes menos ganan -de acuerdo con la Administración, dos tercios de los autónomos (quienes ganen 900 € o menos) se beneficiarán- y flexibilidad para adaptar la cuota durante el año -hasta en 6 ocasiones-. Los inconvenientes de las cuotas de autónomos propuestas para el periodo 2023-2025 son los siguientes: Equipara en obligaciones dos realidades laborales muy distintas; no se valora el riesgo de emprender; puede llegar a desincentivar el emprendimiento; marcha de autónomos a países con mejor tributación -especialmente quienes puedan teletrabajar- En definitiva, se trata de un sistema que se inspira en países donde existe mayor solvencia económica, hay más industria, multinacionales, y es más fácil para los autónomos obtener niveles de facturación dignos. Además, en dichos países hay una menor proporción de autónomos en comparación con España. Régimen transitorio La principal novedad que introduce el nuevo sistema de cotización de los autónomos implantado por el Real Decreto-ley 13/2022 es el sistema de tramos basado en los rendimientos netos (o netos minorados en determinados casos) de la persona autónoma. Este sistema recoge bases de límites máximos y mínimos para establecer como base de cotización para cada tramo de rendimientos netos obtenidos y, en virtud del artículo 44 apartado 4 de la redacción tras la reforma del Real Decreto 2064/1995, de 22 de diciembre, por el que se aprueba el Reglamento General sobre Cotización y Liquidación de otros Derechos de la Seguridad Social, la base de cotización elegida por el autónomo debe estar comprendida entre la base de cotización máxima y mínima comprendida para el tramo de rendimientos en que se encuentre. Respecto a los autónomos que a 31 de diciembre de 2022 vinieren cotizando por una base de cotización superior a la que les correspondería por razón de sus rendimientos según la Ley General de Presupuesto del Estado del correspondiente ejercicio, la Disposición transitoria sexta del Real Decreto introductorio de la reforma es clara, «Los trabajadores por cuenta propia o autónomos que a 31 de diciembre de 2022 vinieren cotizando por una base de cotización superior a la que les correspondería por razón de sus rendimientos podrán mantener dicha base de cotización, o una inferior a esta, aunque sus rendimientos determinen la aplicación de una base de cotización inferior a cualquiera de ellas. A modo general la base de cotización elegida por el autónomo debe estar comprendida entre la base de cotización máxima y mínima comprendida para el tramo de rendimientos en que se encuentre así como los trabajadores por cuenta propia o autónomos que a 31 de diciembre de 2022 vinieren cotizando por una base de cotización superior a la que les correspondería por razón de sus rendimientos podrán mantener dicha base de cotización, o una inferior a esta, aunque sus rendimientos determinen la aplicación de una base de cotización inferior a cualquiera de ellas. llegir més

Es pot canviar la hipoteca d’entitat bancària i continuar practicant la deducció per inversió en habitatge habitual en IRPF?

nov. 15, 2022

Informació important La Direcció General de Tributs (DGT) aclareix que, aquells que tinguessin dret a la deducció per inversió en habitatge habitual en l’IRPF, la mantenen si canvien d’entitat bancària. Ara bé, el canvi s’ha de realitzar per l’import que restés per abonar de la hipoteca, o ampliant-lo amb aquelles despeses inherents al canvi. No es pot ampliar el capital pendent amb imports destinats a una cosa diferent

Li recordem que la disposició transitòria divuitena de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), estableix que tenen dret a la deducció per inversió en habitatge habitual aquells contribuents que haguessin comprat el seu habitatge habitual abans de l’1 de gener de 2013 i que haguessin aplicat la deducció per aquest habitatge en 2012, o anys anteriors. A més, la Llei en la seva redacció vigent a 31 de desembre de 2012, estableix que en els casos de finançament aliè (préstec/crèdit), són deduïbles tant l’amortització del capital concedit, els interessos i altres despeses derivades amb l’adquisició de l’habitatge habitual (per exemple les primes de contractes d’assegurança de vida i d’incendis, sempre que estiguin inclosos en les condicions del préstec hipotecari). Casos de subrogació hipotecària o cancel·lació i constitució d’una nova hipoteca La Llei no esmenta res sobre casos de subrogació hipotecària o cancel·lació i constitució d’una nova hipoteca i, per tant, la pregunta que tothom es fa és si es pot continuar aplicant la deducció per inversió en habitatge habitual si es canvia la hipoteca d’entitat per a gaudir de millors condicions financeres. La resposta és que sí. La Direcció General de Tributs s’ha pronunciat sobre aquesta qüestió en diverses consultes vinculants, entre les quals podem destacar les consultes V2872-15 i V0199-17, i més recentment en la seva consulta vinculant V1899-22 de l’1 de setembre de 2022, assenyalant que aquells que tinguessin dret a la deducció per inversió en habitatge habitual, la mantenen si canvien d’entitat bancària. Ara bé, el canvi cal fer-lo per l’import que restés per abonar de la hipoteca, o ampliant-lo amb aquelles despeses inherents al canvi. No es pot ampliar el capital pendent amb imports destinats a una cosa diferent. Quan l’adquisició de l’habitatge habitual es fa amb finançament aliè, la deducció es practica a mesura que es retorna el principal i s’abonen, si escau, els corresponents interessos, sempre que es compleixin tots els requisits exigits per a l’aplicació de la deducció. La novació, subrogació o la substitució d’un préstec o crèdit per un altre, fins i tot la seva ampliació, sigui quina sigui la forma acordada, no comporta entendre que en aquest moment conclou el procés de finançament de la inversió corresponent ni s’esgoten les possibilitats de practicar la deducció, només implica la modificació de les condicions de finançament inicialment acordades, sempre que, evidentment, el préstec resultant es dediqui efectivament a l’amortització de l’anterior. Per això, les anualitats i altres quanties que se satisfacin pel préstec o crèdit resultant, en la part proporcional que de tot el capital que se n’obtingui siguin atribuïbles a l’amortització o cancel·lació del préstec originari (havent-se destinat exclusivament a l’adquisició de l’habitatge habitual), inclosa si escau la cancel·lació registral hipotecària, donen dret a deducció per inversió en habitatge habitual, sempre que es compleixin els altres requisits legals i reglamentaris exigits. Assenyala la DGT que, si hi ha ampliació del principal, respecte del principal pendent d’amortitzar del préstec o crèdit al qual substitueix, si íntegrament es destinés a cobrir estrictament els costos associats a la cancel·lació del préstec original, també és objecte de deducció. En aquest cas, si la cancel·lació del préstec originari i la constitució del nou préstec es realitzen de manera simultània, tant les despeses que es generin amb motiu de la cancel·lació com els de constitució tenen la mateixa consideració de deduïbles. Per contra, no serà susceptible d’integrar la base de deducció la part proporcional de les anualitats que es corresponguessin amb l’increment del principal, que s’hagués destinat a finançar altres coses, diferents de l’adquisició de l’habitatge, fossin les que fossin. En el supòsit que es dugui a terme la cancel·lació del deute i en un altre moment indeterminat posterior, sense connexió directa amb aquesta cancel·lació, el contribuent contractés un nou préstec o crèdit, sense concatenació entre tots dos, és a dir, produint-se un acte i l’altre en moments diferents, caldria entendre que són operacions diferents, i implicaria la pèrdua al dret a practicar la deducció per inversió en habitatge habitual pel nou finançament. En tot cas, el contribuent, si fos requerit per a això, ha d’acreditar la connexió entre tots dos préstecs, el seu destí vinculat a la inversió en habitatge habitual, per qualsevol dels mitjans de prova admesos en dret. La valoració de les proves aportades correspon als òrgans de gestió i inspecció de l’Administració Tributària. Així, si s’abonava el finançament per l’adquisició d’habitatge habitual i s’aplicava la deducció en l’IRPF corresponent (per tenir dret a l’aplicació del règim transitori) si se substitueix el préstec, sense incrementar el capital pendent de pagament que resta de l’actual, no implica variació en el dret a practicar la deducció i es pot continuar practicant. Finalment, la DGT fa una precisió per al cas en què existeixi més d’un titular en el préstec, recordant que «el dret a practicar la deducció per inversió en habitatge habitual es dona en funció de les quanties que satisfà per l’habitatge vinculades a l’import que proporcionalment li correspon, al contribuent, en el principal obtingut del préstec i, al seu torn, en la part proporcional que d’aquest import va destinar a finançar la part indivisa que del ple domini adquireix de l’habitatge». Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió. Una salutació cordial, llegir més

Compte enrere per al tancament fiscal i comptable de l’exercici 2022

nov. 8, 2022

Informació important No hi ha dubte que en l’última part de l’any és molt recomanable realitzar una estimació de la liquidació de l’impost sobre societats (IS) i de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) abans del tancament de l’exercici. Això és així perquè ens permetrà obtenir una informació aproximada de quina serà la factura fiscal de l’exercici en curs, i així tenir la capacitat de poder actuar. L’objectiu és optimitzar-ne la tributació abans que es produeixi la seva meritació el 31 de desembre. Per a això, l’ajudem a fer les seves operacions de tancament fiscal i comptable amb les màximes garanties i eficiència.

S’acosta el final de l’any 2022 i sens dubte hem de fer revisió de la nostra fiscalitat i comptabilitat a fi de poder optimitzar en la mesura que sigui possible la nostra factura amb Hisenda. Ara és el moment d’aplicar i conèixer adequadament la normativa fiscal del tancament fiscal i comptable de l’any 2022, aprofitant les opcions que ofereixen els diferents impostos, especialment l’impost sobre societats i l’IRPF per a societats, empresaris i professionals. Tingui present que aquest exercici 2022 es presenta com un any que oferirà múltiples novetats, derivades tant del «paquet normatiu» aprovat pel legislador, com de la normativa prevista que s’aprovi abans que acabi l’any, com el projecte de Llei de foment de l’ecosistema de les empreses emergents («Llei d’empreses emergents») o la mesures que s’incorporaran en els pressupostos generals de l’Estat de 2023 o en lleis que permetin la seva posada en marxa l’any que ve com ha informat el Govern. D’altra banda, les diferents mesures aprovades pel Govern per frenar la crisi sanitària i econòmica provocada pel coronavirus tenen repercussió en l’àmbit tributari. Així, els ERTO, la prestació per cessament dels treballadors autònoms, les rebaixes o moratòries del lloguer, les compensacions econòmiques satisfetes als treballadors a distància (teletreball), les línies d’avals ICO COVID-19, les pèrdues de valor de les inversions en accions, etc. influeixen en l’IS/IRPF de 2020. Pel que fa a l’impost sobre societats no podem oblidar per a aquest tancament de l’any:

Tributació mínima en l’IS del 15% a determinats contribuents: amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’01-01-2022 s’introdueix una regla de tributació mínima del 15% en l’impost sobre societats.

Reducció de la bonificació en quota aplicable a les societats acollides al règim especial d’arrendament d’habitatges: amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’01-01-2022, es redueix del 85% al 40% la bonificació fiscal per a les entitats que es dediquen a l’arrendament d’habitatge.

Nou còmput del nombre mínim d’accionistes de la SICAV i règim transitori de dissolució i liquidació durant l’any 2022: per evitar que aquest instrument d’inversió col·lectiva s’utilitzi en la planificació patrimonial d’alts patrimonis, l’aplicació del tipus reduït de l’1% en l’IS es reserva, amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2022, a aquelles SICAV el nombre mínim d’accionistes (100) de les quals s’assoleixi amb inversors que hagin adquirit accions el valor liquidatiu de les quals a la data d’adquisició sigui igual o superior a 2.500 euros -12.500 euros per computar el nombre mínim d’inversors (20) de cada compartiment en aquesta mena de SICAV-.

Nova deducció per a contribucions empresarials a sistemes de previsió social empresarial en l’impost sobre societats: amb efectes per a períodes impositius que comencin a partir del 2 de juliol de 2022, les societats podran practicar una deducció en la quota íntegra del 10% de les contribucions empresarials imputades a favor dels treballadors amb retribucions brutes anuals inferiors a 27.000 €, sempre que aquestes contribucions es facin a plans de pensions d’ocupació.

Des del punt de vista comptable, és important detectar si falta alguna cosa per comptabilitzar i corregir errors, reclassificació dels saldos dels comptes en funció del venciment, etc. Hem de portar els processos pel càlcul del resultat comptable i la base imposable de l’impost sobre societats, realitzant els ajustos comptables i extracomptables. A més d’aprofundir en els avantatges fiscals que pot obtenir amb l’aplicació de la normativa. Per a això fem un estudi de totes les partides que intervenen en les operacions de tancament, inclosos els diferents règims especials i les diferències per als contribuents persones físiques empresaris i professionals. Pel que fa a l’IRPF per a empresaris i professionals no podem oblidar per a aquest tancament de l’any:

Pròrroga dels límits excloents del mètode d’estimació objectiva («mòduls»): per a 2022 es mantenen els mateixos mòduls i instruccions d’aplicació que en 2021, així com les quanties de 250.000 i de 125.000 € per al volum de rendiments íntegres l’any anterior corresponent al conjunt de les activitats econòmiques, excepte les ramaderes, forestals i pesqueres, i per a les operacions respecte de les quals estiguin obligats a facturar, respectivament. Així mateix, es manté en 250.000 € la quantia del volum de compres en béns i serveis que no es pot superar sense sortir del règim.

Límits de reducció en la base imposable de les aportacions i contribucions a sistemes de previsió social: amb efectes des de l’01-01-2022, es modifiquen diferents límits en relació amb els sistemes de previsió social.

Es redueix de 2.000 a 1.500 € l’import anual màxim d’aportacions i contribucions a sistemes de previsió social amb dret a reducció.

Aquest límit s’incrementarà en 8.500 € (és a dir, fins a 10.000 €), quan l’increment provingui de contribucions empresarials o d’aportacions del treballador al mateix instrument de previsió social, si les aportacions del treballador igualen o són inferiors a la contribució empresarial. És a dir, és necessari que les aportacions de l’empresa siguin superiors o iguals a les del treballador.

A aquest efecte, les quantitats que aporti l’empresa que derivin d’una decisió del treballador, tindran la consideració d’aportacions del treballador.

En el cas d’assegurances col·lectives de dependència contractades per empreses per cobrir compromisos per pensions, s’estableix un límit addicional de 5.000 € anuals per a les primes satisfetes per l’empresa.

Es modifiquen d’acord els límits financers d’aportacions i contribucions als sistemes de previsió social.

Finalment, es redueix de 2.000 a 1.500 € el límit anual màxim per al conjunt de les reduccions practicades per totes les persones que satisfacin primes a assegurances privades que cobreixin exclusivament el risc de dependència greu o de gran dependència a favor d’un mateix contribuent, incloses les del mateix contribuent.

Noves deduccions per obres de millora de l’eficiència energètica en habitatges: amb efectes des del 6 d’octubre de 2021 (Reial decret llei 19/2021, de 5 d’octubre), s’introdueixen noves deduccions en l’IRPF del 20%, 40% o 60% per obres en habitatges i edificis residencials que millorin l’eficiència energètica i en l’exclusió de tributació en aquest impost de determinades subvencions i ajuts per a la rehabilitació.

Activitats econòmiques: els empresaris i professionals poden aplicar els incentius de l’IS i, si és el cas, els previstos per a empreses de reduïda dimensió. A més de les despeses deduïbles segons l’IS, hem de considerar les primes de les assegurances de malaltia satisfetes per l’empresari per a la seva pròpia cobertura i la del seu cònjuge i fills menors de vint-i-cinc anys que convisquin amb ell, fins a un límit de 500,00 € per persona i any o de 1.500 € en cas de persones amb discapacitat que donen dret a aplicació de l’exempció.

Recordi que ja no s’exigeix el requisit del local perquè l’arrendament d’immobles sigui qualificat d’activitat econòmica, i que la renda que obté un soci que presta serveis a la seva societat es qualificarà d’activitat econòmica quan els serveis que el soci presti estiguin enquadrats en la secció 2a de les tarifes de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE) i, a més, el soci estigui donat d’alta en el règim especial de treballadors autònoms (RETA) o en una mutualitat alternativa. En cas d’estar acollit al règim d’estimació directa simplificada, es limita la quantia que es determina per al conjunt de provisions deduïbles i despeses de difícil justificació (5% del rendiment net) a un import màxim de 2.000 € anuals. Si determina els rendiments nets pel mètode d’estimació objectiva -és a dir, per mòduls- pot ser el moment de comparar aquest sistema amb el d’estimació directa i, si és el cas, renunciar a mòduls el mes de desembre de 2022 per canviar en 2023. Recordi que a partir de 2023 els qui hagin estat d’alta com a autònoms en el període impositiu estaran obligats, en qualsevol cas, a declarar en l’IRPF. A més, els autònoms en estimació directa en l’IRPF poden deduir les despeses de subministraments de l’habitatge parcialment afecte a l’activitat econòmica, com ara aigua, gas, electricitat, telefonia i Internet, en el percentatge resultant d’aplicar el 30% a la proporció existent entre els metres quadrats de l’habitatge destinats a l’activitat respecte a la seva superfície total, excepte que es provi un percentatge més alt o inferior. També seran despeses deduïbles per a la determinació del rendiment net en estimació directa les despeses de manutenció incorregudes en el desenvolupament de l’activitat econòmica, amb uns certs límits.

Deduccions: aprofiti les deduccions per inversió en habitatge habitual (per a contribuents que van adquirir el seu habitatge habitual o que van pagar quantitats per a la seva construcció abans de l’01-01-2013), per lloguer d’habitatge habitual (contribuents amb un contracte d’arrendament anterior a l’01-01-2015), donatius, actuacions per a la protecció del Patrimoni Històric Espanyol i del Patrimoni Mundial, per inversió en empreses de nova o recent creació, per rendes obtingudes a Ceuta i Melilla, per la realització d’activitats econòmiques, per família nombrosa o persones amb discapacitat a càrrec, o la deducció per maternitat, així com les noves deduccions del 20%, 40% o 60% per obres en habitatges i edificis residencials que millorin l’eficiència energètica i en l’exclusió de tributació en aquest impost de determinades subvencions i ajuts per a la rehabilitació. És molt important que no s’oblidi de verificar les deduccions que li ofereix la normativa aplicable en funció de la comunitat autònoma on tingui la seva residència fiscal.

Avanci novetats fiscals 2023 Caldrà tenir en compte per a una adequada planificació de cara a l’any 2023, les mesures fiscals que el legislador té pendent d’aprovar abans que acabi l’exercici 2022. Respecte a l’IRPF s’augmenta la reducció dels rendiments del treball i d’activitats econòmiques i el límit de l’obligació de declarar quan es perceben rendes del treball de més d’un pagador. També s’eleva la reducció en 2023 per als contribuents que determinen els seus rendiments en estimació objectiva i s’augmenta el percentatge que s’aplica a les despeses de difícil justificació per als qui determinen el rendiment en estimació directa simplificada; es regulen nous límits a les aportacions als plans de pensions i s’estableixen dos trams més en la tarifa de l’estalvi per a rendes superiors a 200.000 euros. Tant en el règim d’estimació objectiva en l’IRPF, com en els règims especials simplificat i de l’agricultura, ramaderia i pesca de l’IVA, es prorroguen els límits establerts per a 2022. Respecte a l’impost sobre societats s’estableix un tipus reduït de gravamen del 23 per 100 per a les empreses que facturen menys d’1.000.000 € i que no siguin entitats patrimonials. El govern ha anunciat altres mesures fiscals, com l’aprovació d’un nou gravamen temporal per a les grans fortunes o la limitació en l’impost sobre societats de la compensació de les pèrdues de les entitats que formen part d’un grup fiscal. No obstant això, aquestes s’inclouran en un altre projecte o proposició de llei, per la qual cosa seran objecte de la nostra anàlisi en una altra circular, una vegada el text es publiqui. Tot això sense perjudici de les novetats normatives establertes per les respectives comunitats autònomes i la normativa foral del País Basc i Navarra, i que s’han de tenir en compte per als residents fiscals en aquests territoris, com per exemple en relació amb les noves autonòmiques o les modificades i si s’ha establert noves deduccions o modificat algunes de les existents. Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema a fi d’ajudar-los a fer les seves operacions de tancament fiscal i comptable amb les màximes garanties i eficiència. llegir més

M’HE DE DONAR D’ALTA D’AUTÒNOM?

nov. 8, 2022

Informació important

Puc facturar sense estar donat d’alta a la seguretat social?

Es pot emetre factures sense ser autònom? Pregunta que es fa molt sovint quan es comença una activitat i no se sap si anirà bé o no.

No sé si podré fer front a la despesa de l’autònom sino tinc ingressos...

Es pot emetre factures sense ser autònom? Pregunta que es fa molt sovint quan es comença una activitat i no se sap si anirà bé o no. No sé si podré fer front a la despesa de l’autònom sino tinc ingressos.

La cotització mínim d’autònoms és de 294€ a dia d’avui 8/11/2022, Ja veurem el que ens espera al 2023, suposem que serà més beneficiós, ja que es tindran en compte els beneficis nets reals dels autònoms.

Però per hisenda és molt important la obligació d’estar d»alta d’autònoms o empresaris per poder emetre factures. Si no ho fem així podem tenir una sanció.

El que has de saber per facturar sense estar donat d’alta d’autònom.

En el cas de que vulguis montar una tenda online però no vols donar-te d’alta fins que comencis a tenir ingressos per tal de poder assumir la quota. Això que seria lògic, es considera frau laboral i s’estipula en la Llei 6/2017 del 24 d’octubre coneguda com Reformes Urgents del Treball Autònom.

Si la Seguretat Social reclama el pagament de les quotes no ingressades, s’estipula un recàrrec que va entre un 20-35%, depenent de les condicions. Si el pagament es va de manera volutaria, el recàrrec serà entre un 10-20%.

Si es cumpleix la condició de habitualitat en el negoci haurem de donar-nos d’alta com autònoms, encara que no estigui rebent cap ingrés.

Ara bé, existeixen algunes sentències del Tribunal Suprem que han determinat que el Salari Mínim Interprofessional (SMI), pot ser un indicador clau en aquest criteri d’habitualitat. Per aquesta raó, es poden estiuplar 2 condicions per a facturar sense ser autònom.

No tenir una activitat habitual.
L’activitat no pot generar ingressos superiors als 1000€ bruts mensuals del Salari Mínim (14.000€ anuals)

Malgrat aquestes condicions no podem estar segurs. El més probable és que per quantitats tan baixes no hi hagin inspeccions, però és quelcom que pot passar.

¿Com fer una factura sense ser autònom?

Si fas una factura esporàdica, també has de cumplir alguns requisits.

Hauràs d’estar donat d’alta a Hisenda, model 036 o 037.
Hauràs de declarar l’IVA (model 303 i l’IRPF (model 130) i fer la declaració de la renda.
La factura que emetis ha de tenir tots els elements que calgui. (El teu nom i NIF i el nom i NIF del teu client, també el número de factura i la data)

Un cop hagist fet la factura i no n’hagis de fer cap més aquell any, no oblidis que has de donar-te de baixa del 036-037 sino hauries de presentar els impostos de tots els trimestres encara que no tinguis cap activitat.

Et recomano que vagis a algun assessor per poder fer tots els tràmits.

llegir més

Subscriu-te

La newsletter de l’Assessoria Pellicer no és pas invasiu. Sabem molt bé que a les activitats professionals no hi ha temps per perdre, per això només et farem arribar notícies rellevants pels teus interessos.

Assessoria Pellicer, Notícies

BLOG