Assessoria Pellicer, Notícies

El Tribunal Suprem determina que la cessió d’ús de vehicle a treballador sense contraprestació no està subjecta a l’IVA, encara que hi hagi deducció per rènting

febr. 29, 2024
Informació important El Tribunal Suprem fixa com a doctrina que la cessió pel subjecte passiu de l’ús d’un vehicle afectat a l’activitat no desvirtuada per l’AEAT, al seu empleat per al seu ús particular, a títol gratuït, quan aquest empleat no efectua cap pagament ni deixa de percebre una part de la seva retribució com a contraprestació i el dret d’ús d’aquest vehicle no està vinculat a la renúncia d’altres avantatges, és una operació no subjecta a l’IVA, encara que per aquest bé s’hagués deduït, també en aquest percentatge, IVA suportat pel rènting del vehicle.
L’informem que en relació amb la deduïbilitat de l’IVA dels vehicles d’ús mixt cedits als empleats, el Tribunal Suprem en la seva sentència de 29 de gener de 2024 ha fixat com a doctrina que no està subjecta a l’IVA la cessió de l’ús d’un vehicle afectat a l’activitat empresarial a un empleat per al seu ús particular a títol gratuït quan aquest empleat no efectua cap pagament ni deixa de percebre una part de la seva retribució com a contraprestació ni està vinculat a la renúncia d’altres avantatges. A més, en tractar-se d’una cessió no subjecta no és exigible que l’empresa repercuteixi l’IVA als seus treballadors per aquesta cessió encara que per aquests vehicles s’hagués deduït l’IVA suportat (en un 50% per aplicació de la presumpció establerta en l’article 95.3.2a de la Llei de l’IVA). La tributació relacionada amb la cessió de vehicles a empleats, especialment quan aquests vehicles poden ser usats per a fins particulars, ha estat un tema de constant debat i controvèrsia en l’àmbit de la inspecció tributària. Aquest assumpte ha generat nombrosos pronunciaments administratius i jurisprudencials tant en relació amb l’impost sobre el valor afegit (IVA) com amb l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Històricament, la inspecció tributària ha intervingut en la regulació de la tributació de l’IVA en la cessió de vehicles a empleats, elevant a vegades la deduïbilitat de l’IVA suportat en l’adquisició dels vehicles del 50% al 100%. No obstant això, simultàniament liquidava un IVA reportat, considerant la cessió del vehicle com una operació onerosa subjecta a IVA, específicament per la part d’ús privatiu. No obstant això, la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de 20 de gener de 2021 (assumpte C-288/19) va aclarir que una cessió de vehicle no es pot considerar una operació onerosa subjecta a IVA si el treballador no efectua cap pagament, ni renuncia a una part de la seva retribució, i si el dret a l’ús del vehicle no està vinculat a la renúncia a altres avantatges. Arran de l’esmentada sentència del TJUE, tant l’Audiència Nacional com el Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) van adoptar un nou criteri jurisprudencial. En diverses resolucions, es va determinar que si no es provava que el treballador efectués un pagament o renúncia de retribució per l’ús privatiu del vehicle, la cessió no era una operació onerosa subjecta a IVA. L’Administració Tributària (AEAT), d’acord amb aquest canvi de criteri, va emetre l’agost de 2023 una Nota sobre qüestions relatives als vehicles cedits a empleats, adoptant el criteri del TJUE. Sentència del Tribunal Suprem de 29 de gener de 2024 Ara el Tribunal Suprem ha resolt aquesta qüestió en la seva sentència de 29 de gener de 2024, on es va debatre si la cessió de l’ús d’un vehicle a un empleat, sense contraprestació econòmica i havent deduït l’IVA suportat en l’adquisició del vehicle, constituïa una operació subjecta a IVA. La sentència va confirmar que, en absència de contraprestació econòmica per part dels treballadors, la cessió de vehicles a empleats no constitueix una operació subjecta a IVA. En virtut de l’esmentada jurisprudència i el criteri establert pel TJUE i el Tribunal Suprem, s’estableix que la cessió gratuïta de vehicles a empleats per a ús particular no constitueix una operació subjecta a IVA, sempre que no existeixi contraprestació econòmica per part dels empleats i el dret a l’ús del vehicle no estigui vinculat a la renúncia a altres avantatges. Ens trobem davant una operació a títol gratuït, no subjecta a l’IVA, i en conseqüència no cal repercutir-ne l’IVA, amb independència que les quotes d’IVA suportades en l’adquisició del vehicle hagin estat deduïdes per l’empresa ocupadora o no. Finalment, cal advertir que la cessió d’ús del vehicle a l’empleat per a fins privats sí que és objecte d’imputació en l’IRPF de l’empleat com a renda en espècie amb independència que en considerar-se una cessió gratuïta no s’hagi de repercutir IVA. Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió. Una salutació cordial, llegir més

Fins al 30 de juny pot modificar la base de cotització com a autònom 2023

juny 22, 2023
Informació important Li recordem que té l’oportunitat de modificar la base de cotització del règim especial de treballadors autònoms (RETA) i la quota a pagar i ajustar-la als seus ingressos reals, dins dels límits permesos segons edat, fins al 30 de juny de 2023. Aquesta modificació tindrà efectes a partir de l’1 de juliol de 2023.
Els autònoms són els únics que poden triar la base per la qual cotitzen. Aquesta decisió és molt important, ja que d’ella depenen les seves prestacions presents i la seva futura pensió. La base de cotització es pot modificar fàcilment i de manera telemàtica a través del sistema RED. No obstant això, cal tenir en compte els tràmits i els períodes per a fer el canvi. Atenció. L’elecció que es faci de la quota serà molt rellevant, perquè aquest és el paràmetre que marca la quantia de les prestacions que rebrà l’autònom en cas de malaltia, accident, atur, maternitat o jubilació. Li recordem que el passat 1 de gener va entrar en vigor el nou sistema de cotització per a autònoms en funció dels seus rendiments nets. Si és autònom i necessita actualitzar la seva base de cotització, l’haurà d’ajustar al tram corresponent pels seus nous rendiments. La pròxima modificació té efectes a partir de l’1 de juliol i es pot fer fins al pròxim 30 de juny. Si al llarg de l’any 2023 es preveu una variació dels rendiments nets, serà possible seleccionar cada dos mesos una nova base de cotització i, per tant, una nova quota adaptada als mateixos amb un màxim de sis canvis a l’any. Aquesta modificació serà efectiva en les següents dates:
  • 1 de març de 2023, si la sol·licitud es formula entre l’1 de gener i l’últim dia natural del mes de febrer.
  • 1 de maig de 2023, si la sol·licitud es formula entre l’1 de març i el 30 d’abril.
  • 1 de juliol de 2023, si la sol·licitud es formula entre l’1 de maig i el 30 de juny.
  • 1 de setembre de 2023, si la sol·licitud es formula entre l’1 de juliol i el 31 d’agost.
  • 1 de novembre de 2023, si la sol·licitud es formula entre l’1 de setembre i el 31 d’octubre.
  • 1 de gener de l’any 2024, si la sol·licitud es formula entre l’1 de novembre i el 31 de desembre.
Per tant, ara, fins al 30 de juny pot fer un canvi de tram si ho considera oportú. Cotització basada en els rendiments obtinguts Des de la seva entrada en vigor i fins a 2025 s’han dissenyat unes taules de cotització transitòries amb 15 trams de rendiments nets mensuals, que contenen les bases mínimes i màximes que s’aplicaran en 2023, 2024 i 2025 en cada tram. A l’efecte de determinar la base de cotització, es tindran en compte la totalitat dels rendiments nets obtinguts l’any natural, en l’exercici de les seves diferents activitats professionals o econòmiques, amb independència que les realitzin de manera individual o com a socis o integrants de qualsevol entitat, amb personalitat jurídica o sense, sempre que no hagin de figurar per elles en alta com a treballadors per compte d’altri o assimilats a aquests. El rendiment net computable de cadascuna de les activitats exercides es calcularà d’acord amb el que es preveu a les normes de l’IRPF i amb algunes particularitats en funció del col·lectiu al qual pertanyin. Com calculo els meus rendiments? De l’import resultant es deduirà un 7% en concepte de despeses generals, excepte en els casos en què el treballador autònom reuneixi les següents característiques, on el percentatge serà del 3%:
  • Administrador de societats mercantils capitalistes la participació de les quals sigui major o igual al 25%.
  • Soci en una societat mercantil capitalista amb una participació més gran o igual al 33%.
Per a l’aplicació del percentatge indicat del 3%, n’hi haurà prou amb haver figurat noranta dies en alta en aquest règim especial, durant el període a regularitzar, en qualsevol dels supòsits citats anteriorment. Partint de la mitjana mensual d’aquests rendiments nets anuals, se seleccionarà la base de cotització que determinarà la quota a pagar. Anualment, la Llei de pressupostos generals de l’Estat establirà una taula general i una de reduïda de bases de cotització que es dividiran en trams consecutius d’imports de rendiments nets mensuals als quals s’assignaran, per cada tram, unes bases de cotització màxima i mínima mensual. En la següent taula es poden consultar aquests nous trams de rendiments i les seves corresponents bases de cotització per als pròxims tres anys:
Taula de rendiments i bases de cotització. Taula reduïda
Trams de rendiments nets2023 Trams base de cotitzacióBase mínima-Base màximaEuros/mes2024 Trams base de cotitzacióBase mínima-Base màximaEuros/mes2025 Trams base de cotitzacióBase mínima-Base màximaEuros/mes
1 <= 670 € 751,63 – 849,66 753,29 – 816,98 653,59 – 718,94
2 > 670 i <= 900 € 849,67 – 900 816,99 – 900 718.95 – 900
3 > 900 i < 1.166,70 € 898,69 – 1.166,70 872,55 – 1.166,70 849,67 – 1.166,70
Taula de rendiments i bases de cotització. Taula general
Trams de rendiments nets2023 Trams base de cotitzacióBase mínima-Base màximaEuros/mes2024 Trams base de cotitzacióBase mínima-Base màximaEuros/mes2025 Trams base de cotitzacióBase mínima-Base màximaEuros/mes
1 >= 1.166,7 i <= 1.300 € 950,98 – 1.300 950,98 – 1.300 950,98 – 1.300
2 > 1.300 i <= 1.500 € 960,78 – 1.500 960,78 – 1.500 960,78 – 1.500
3 > 1.500 i <= 1.700 € 960,78 – 1.700 960,78 – 1.700 960,78 – 1.700
4 > 1.700 i <= 1.850 € 1.013,07 – 1.850 1.045,75 – 1.850 1.143,79 – 1.850
5 > 1.850 i <= 2.030 € 1.029,41 – 2.030 1.062,09 – 2.030 1.209,15 – 2.030
6 > 2.030 i <= 2.330 € 1.045,75 – 2.330 1.078,43 – 2.330 1.274,51 – 2.330
7 > 2.330 i <= 2.760 € 1.078,43 – 2.760 1.111,11 – 2.760 1.356,21 – 2.760
8 > 2.760 i <= 3.190 € 1.143,79 – 3.190 1.176,47 – 3.190 1.437,91 – 3.190
9 > 3.190 i <= 3.620 € 1.209,15 – 3.620 1.241,83 – 3.620 1.519,61 – 3.620
10 > 3.620 i <= 4.050 € 1.274,51 – 4.050 1.307,19 – 4.050 1.601,31 – 4.050
11 > 4.050 i <= 6.000 € 1.372,55 – 4.495,50 1.454,25 – 4.139,40 1.732,03 – 4.139,40
12 > 6.000 € 1.633,99 – 4.495,50 1.732,03 – 4.139,40 1.928,10 – 4.139,40
Què passa si trio una base de cotització que finalment no es correspon amb els meus rendiments definitius? Les bases mensuals triades cada any, tindran un caràcter provisional, fins que es faci la regularització anual de la cotització. Finalitzat l’any natural (en aquest cas 2023), l’Administració Tributària facilitarà a la Tresoreria informació sobre els rendiments anuals reals percebuts. Si la quota triada durant l’any fos inferior a l’associada als rendiments comunicats per l’Administració Tributària corresponent, es notificarà al treballador l’import de la diferència. Aquest import haurà de ser abonat abans de l’últim dia del mes següent a aquell en què s’hagi rebut la notificació amb el resultat de la regularització. Si, per contra, la cotització fos superior a la corresponent a la base màxima del tram en el qual estiguin compresos els rendiments, la Tresoreria reintegrarà la diferència abans del 30 d’abril de l’exercici següent a aquell en el qual la corresponent Administració Tributària hagi comunicat els rendiments computables. Si està interessat a modificar la base de cotització, els agrairíem que ens ho fessin saber amb la màxima antelació possible. Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió. Una salutació cordial, llegir més

Les empreses d’hostaleria poden reduir la seva quota de l’IAE pel temps que van sofrir la paralització de la seva activitat durant la pandèmia

juny 22, 2023
Informació important El Tribunal Suprem ha declarat en dues sentències, que els negocis d’hostaleria poden reduir la seva quota de l’IAE de manera proporcional pel temps de paralització de la seva activitat durant la pandèmia, i no és necessari ni provar en particular la paralització o tancament de l’empresa, ni posar-ho en coneixement de l’Administració.
Volem informar-los que el Tribunal Suprem (TS) ha declarat, en dues sentències de 30 de maig de 2023 que les empreses que es dediquen a l’activitat d’hostaleria i restauració i que van haver de paralitzar la seva activitat, tancant les seves instal·lacions, a conseqüència de l’ordenat en el Reial decret 463/2020, de 14 de març, que va declarar l’estat d’alarma per la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 poden beneficiar-se d’una reducció en la quota de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE), que exigeixen els ajuntaments, proporcional al temps en què van sofrir aquesta paralització total. La pandèmia de COVID-19 ha tingut un impacte significatiu en l’economia global, i un dels sectors més afectats ha estat el de l’hostaleria. Els restaurants, bars i hotels han experimentat tancaments temporals, limitacions en la seva capacitat i una disminució en la demanda a causa de les restriccions imposades per a contenir la propagació del virus. El criteri del TS resulta generalitzable a tots aquells sectors econòmics que, en el context de la COVID-19, es van veure obligats a deixar de dur a terme l’activitat econòmica per imposició de les normes sanitàries aprovades. En aquest sentit, cal recordar que el Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació sanitària ocasionada per la COVID-19, va imposar la suspensió de l’obertura al públic d’una gran quantitat d’activitats, incloses la restauració, l’hostaleria, els espectacles, les activitats esportives, d’oci i cultura, l’activitat de joc i recreatives, els parcs d’oci, i una part molt rellevant dels establiments detallistes, entre molts altres sectors. Aquesta suspensió es va mantenir durant diverses setmanes i en alguns casos no es va aixecar fins a la fi de l’estat d’alarma, el 21 de juny de 2020. A més, i això és positiu, el Tribunal Suprem també afirma que no és necessari ni provar la paralització o tancament de l’empresa, ni posar en coneixement de l’Administració tal circumstància, perquè ambdues deriven directament de la llei, que les imposa a conseqüència de les mesures sanitàries. Només caldria provar que hi ha hagut una paralització total de l’activitat (si va haver-hi alguna activitat, com el lliurament a domicili, no es podria aplicar la reducció). Hem d’advertir que l’anterior resulta aplicable quan estem davant un cessament total en l’activitat, per la qual cosa en quedarien fora els períodes en què l’activitat es va poder realitzar de manera parcial (com serien els casos de reducció d’aforaments a conseqüència de les mesures adoptades després de la finalització de la suspensió d’activitats, o si es va continuar duent a terme l’activitat a domicili -en el cas de l’hostaleria-). El Tribunal Suprem afirma que el tancament total (paralització temporal i total obligatòria de l’activitat econòmica), ordenat pel decret que va aprovar l’estat d’alarma, no determina, per si mateix, la inexistència o no producció del fet imposable de l’IAE. Sosté que el que s’ha d’aplicar és el règim de paralització d’indústries que estableix l’apartat 4 de la regla 14 del Reial decret legislatiu 1175/1990, de 28 de setembre, per la qual s’aproven les tarifes i la instrucció de l’impost sobre activitats econòmiques, que suposa una rebaixa de la part proporcional de la quota, segons el temps en què l’empresa o activitat hagués deixat de funcionar. En aquest context, és important analitzar com s’ha abordat el pagament de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE) en les empreses d’hostaleria durant la pandèmia, i les possibilitats de reclamació que avui dia disposen els contribuents afectats. Quins hostalers poden aplicar-se la reducció en la quota pel tancament de la seva activitat en la pandèmia? No totes les empreses del gremi hostaler podran beneficiar-se d’aquesta exempció, tenint en compte que cal veure els qui estan obligats a presentar la declaració i els qui estan exempts de pagar l’IAE. Contribuents obligats a presentar la declaració de l’IAE
  • Les entitats que realitzin una o diverses activitats econòmiques en territori espanyol i, l’import net del volum de negocis (INVN) sigui igual o superior a 1.000.000 €. El model que s’ha de presentar és el 840 o l’aprovat per l’entitat local en el cas de quotes municipals la gestió de les quals estigui delegada a aquesta entitat local.
  • Els contribuents per l’impost sobre la renda de no residents, que operin a Espanya mitjançant establiment permanent i, que l’import net del volum de negocis (INVN) sigui igual o superior a 1.000.000 €. El model que s’ha de presentar és el 840 o l’aprovat per l’entitat local en el cas de quotes municipals la gestió de les quals estigui delegada a aquesta entitat local.
Per al càlcul de l’INVN del subjecte passiu es tindrà en compte el conjunt d’activitats econòmiques exercides per ell. En el cas d’entitats que formen part d’un grup de societats per concórrer alguna de les circumstàncies considerades com a determinants de l’existència de control, l’INVN es referirà al conjunt d’entitats pertanyents a aquest grup, amb independència de l’obligació o no de consolidació comptable. En el cas de contribuents per l’impost sobre la renda de no residents, s’atendrà l’INVN imputable al conjunt dels establiments permanents situats en territori espanyol. Estan exempts i no estan obligats a presentar la declaració de l’IAE
  1. L’Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals, així com els organismes autònoms de l’Estat i les entitats de dret públic d’anàleg caràcter de les comunitats autònomes i de les entitats locals.
  2. Les entitats que iniciïn l’exercici de la seva activitat en territori espanyol, estan exemptes durant els dos primers períodes impositius. A aquest efecte, no es considerarà que s’ha produït l’inici de l’exercici d’una activitat quan aquesta s’hagi desenvolupat anteriorment sota una altra titularitat. Això ocorre, entre altres supòsits, en els casos de fusió, escissió o aportació de branques d’activitat.
En el cas d’entitats que iniciïn l’exercici de l’activitat i gaudeixin d’aquesta exempció, però, a més, duen a terme altres activitats per les quals han de presentar la declaració de l’IAE, quedarien obligades a presentar aquesta declaració.
  1. Les persones físiques, siguin residents en territori espanyol o no.
  2. Les entitats que realitzin una o diverses activitats en territori espanyol i tinguin un import net del volum de negocis (INVN) inferior a 1.000.000 €.
  3. Els contribuents per l’impost sobre la renda de no residents, que operin a Espanya mitjançant establiment permanent i tinguin un import net del volum de negocis (INVN) inferior a 1.000.000 €.
  4. Les entitats gestores de la Seguretat Social i les mutualitats de previsió social regulades en la Llei 30/1995, de 8 de novembre, d’ordenació i supervisió de les assegurances privades.
  5. Els organismes públics de recerca, els establiments d’ensenyament en tots els seus graus, costejats íntegrament amb fons de l’Estat, de les comunitats autònomes o de les entitats locals, o per fundacions declarades benèfiques o d’utilitat pública i, els establiments d’ensenyament en tots els seus graus que, sense tenir ànim de lucre, estiguessin en règim de concert educatiu. S’ha de sol·licitar, a instàncies de part i es concedeix quan escaigui.
  6. Les associacions i fundacions de persones amb discapacitat física, psíquica i sensorial, sense ànim de lucre, per les activitats de caràcter pedagògic, científic, assistencials i d’ocupació que, realitzin per a l’ensenyament, educació, rehabilitació i tutela de persones amb discapacitat. S’ha de sol·licitar, a instàncies de part i es concedeix quan escaigui.
  7. La Creu Roja espanyola.
  8. Els subjectes passius als quals els sigui aplicable l’exempció de l’IAE en virtut de tractats o convenis internacionals.
Atenció. Tots els subjectes passius estan exempts d’IAE en els dos primers anys d’inici de l’activitat econòmica, sense excepció, per la qual cosa si hi estan subjectes i no exempts, no es tributa per aquest impost fins al tercer any d’activitat. Tampoc tributen la totalitat de les persones físiques ni les entitats amb un volum de negocis inferior al milió d’euros, per la qual cosa, deixant al marge a les administracions públiques, que també estan exemptes, resulta que els únics contribuents efectius de l’IAE són les societats i altres entitats amb un volum de negocis igual o superior a 1.000.000 € (cal tenir en compte que per a càlcul del límit d’1.000.000 d’euros es consideraran les societats de manera individual, amb independència de la seva obligació de presentar comptes consolidats). En el cas que hagi pagat l’IAE, nosaltres l’ajudem a analitzar les possibilitats de recuperació parcial de les quotes de l’IAE de l’exercici 2020 i la millor estratègia procedimental a seguir. Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió. Una salutació cordial, llegir més

Com es declara el traspàs d’un local de negoci en l’IRPF?

maig 4, 2023
Informació important Els traspassos, sigui de local o de negoci, tributen com un guany o pèrdua patrimonial i s’imputen en la base imposable de l’estalvi en l’IRPF.
Si han desenvolupat la seva activitat en un local de lloguer, però ha decidit traspassar-lo l’adquirent li abonarà un import en concepte de «traspàs» i continuarà amb l’activitat, subrogant-se com a arrendatari durant el temps que falta de contracte. Doncs bé, encara que li diguin «traspàs», el que vendrà serà una combinació de béns i drets:
  • D’una banda, el dret a continuar amb el lloguer -el «dret de traspàs» pròpiament dit-.
  • I, per una altra, les instal·lacions, béns i existències que quedin en el local, així com l’avantatge de començar amb un negoci en funcionament i amb una cartera de clients (el fons de comerç).
Tributació per IRPF La manera de declarar en l’IRPF les rendes obtingudes dependrà del tipus d’actius que es transmetin:
  • Existències. La venda d’existències es declararà com un major ingrés de l’activitat, tributant en la base general de l’impost.
  • Actius. Si es transmeten actius -com a instal·lacions, fons de comerç o drets de traspàs-, s’ha de declarar un guany patrimonial per la diferència entre el seu valor de venda i el seu valor d’adquisició.
En el cas dels drets de traspàs i el fons de comerç, si no es va satisfer un preu per la seva adquisició (per exemple, si es va iniciar l’activitat des de zero), tot l’import rebut serà un guany patrimonial. Però si el negoci ja funcionava abans i també va pagar pels drets de traspàs o pel fons de comerç, podrà deduir del guany el valor net d’aquests (diferència entre el seu valor d’adquisició i la seva amortització acumulada). Atenció. En els supòsits de traspàs, el guany patrimonial es computarà en el cedent (arrendatari) per l’import que li correspongui en el traspàs, una vegada descomptat l’import corresponent al propietari per la seva participació en aquest traspàs. Quan el dret de traspàs s’hagi adquirit mitjançant preu, aquest tindrà la consideració de preu d’adquisició. Les quantitats que, si és el cas, percebi el propietari de l’immoble arrendat en concepte de participació en el traspàs constitueixen rendiments del capital immobiliari. Els coeficients reductors o d’abatiment del règim transitori (si la data d’adquisició dels elements patrimonials fos anterior al 31 de desembre de 1994 s’haurà d’aplicar el règim transitori per a aplicar els coeficients reductors corresponents) no resulten aplicables en tractar-se en aquests supòsits de béns afectes, tret que la desafectació s’hagi produït amb més de tres anys d’antelació a la data del traspàs. Exemple: Un contribuent desenvolupa l’activitat de restaurant en un local llogat des del dia 10 de maig de 2000, determinant el rendiment net de la seva activitat pel mètode d’estimació objectiva. Durant el mes d’agost de 2006, va fer obres de reforma del local, satisfent per aquest motiu la quantitat de 20.000 euros. El 25 de juny de 2022, amb motiu de la seva jubilació, traspassa el local de negoci, percebent la quantitat de 28.500 euros, una vegada descomptada la quantitat corresponent a l’arrendador en concepte de participació en el traspàs. Determinar l’import del guany patrimonial obtingut a conseqüència del traspàs del local de negoci. Solució:
  • Import corresponent al traspàs: 28.500
  • Preu d’adquisició: 0
Nota: les obres de reforma del local no poden considerar-se com a preu d’adquisició del dret de traspàs, ja que aquestes quantitats no van ser satisfetes per a adquirir el dret de traspàs que, d’acord amb les dades de l’exemple, no va ser adquirit mitjançant preu.
  • Guany patrimonial obtingut = 28.500
Font: AEAT Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió. Una salutació cordial, llegir més

Vagi amb compte amb els possibles intents de frau o estafa en relació amb la campanya de la renda 2022

abr. 25, 2023
Informació important Durant la campanya de la renda 2022, recordi que els ciberdelinqüents poden intentar enganyar-lo suplantant a l’Agència Tributària per mitjà de correus electrònics (phishing) o SMS (smishing) fraudulents.
L’informem que l’AEAT a la seva pàgina web ha realitzat un avís als contribuents davant possibles intents de frau o estafa en relació amb la campanya de renda de 2022. L’Agència Tributària recorda que els ciberdelinqüents poden intentar enganyar els ciutadans intentant suplantar la identitat de l’AEAT per mitjà de correus electrònics (phishing) o SMS (smishing) fraudulents. Així, l’AEAT recorda els següents aspectes que s’han de tenir en compte per a evitar el frau:
  • L’Agència Tributària no sol·licita per correu electrònic o SMS informació confidencial, econòmica o personal, números de compte ni números de targeta, ni adjunta annexos amb informació de factures o altres tipus de dades.
  • L’AEAT no fa mai devolucions a targetes de crèdit o dèbit, ni usant BIZUM.
  • L’AEAT mai no cobra cap import pels serveis que presta.
Igualment, l’Agència Tributària assenyala què cal fer si es reben correus electrònics o SMS suposadament enviats per l’AEAT:
  • No s’ha de descarregar els documents o fitxers que continguin
  • No s’ha de punxar en els enllaços que contingui, fins i tot els que assenyalin que és per a rebre devolucions de la renda.
  • Si li sol·liciten informació confidencial, el millor és esborrar-lo.
Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió. Una salutació cordial, llegir més

Recordatori abril 2023: Declaracions d’IVA, retencions, pagaments fraccionats, renda i patrimoni

març 20, 2023
Informació important Recordi que a l’abril (el termini acaba el 20 d’abril, si no hi ha domiciliació bancària) ha de fer la presentació de l’IVA, de les retencions a compte de renda i societats i del pagament fraccionat de societats i renda corresponent al primer trimestre 2023. També li recordem que pot presentar les declaracions de l’IRPF i patrimoni per via electrònica a través d’Internet, entre els dies 11 d’abril i 30 de juny de 2023, tots dos inclusivament (amb resultat a ingressar amb domiciliació en compte, fins al 27 de juny).
Un any més, li recordem que a l’abril ha de presentar la declaració trimestral de l’IVA, de les retencions a compte de renda i societats, i del pagament fraccionat de societats (exercici en curs) i renda (en aquest cas per a empresaris i professionals en estimació directa i objectiva), sense oblidar-nos que també podrà presentar les declaracions de l’IRPF i patrimoni per via electrònica a través d’Internet, entre els dies 11 d’abril i 30 de juny de 2023, tots dos inclusivament (amb resultat a ingressar amb domiciliació en compte, fins al 27 de juny). Atenció. Terminis de presentació d’autoliquidacions amb domiciliació bancària El termini de presentació d’autoliquidacions amb domiciliació bancària depèn de la fi del termini de presentació de cada model. Així, si el venciment del termini de presentació coincideix amb un dia inhàbil, el termini finalitza el primer dia hàbil següent i el termini de domiciliació bancària s’ampliarà amb caràcter general el mateix nombre de dies que resulti ampliat el termini de presentació d’aquesta declaració. Li recordem que si es presenten fora de termini, els autònoms i empreses s’exposen a un recàrrec si el realitzen de manera voluntària (des de l’11 de juliol del 2021, es va modificar el sistema de recàrrecs amb l’establiment d’un sistema de recàrrecs creixents, sent el recàrrec de l’1% més un altre 1% addicional, per cada mes complet de retard i sense interessos de demora fins que hagi transcorregut el període de dotze mesos de retard. A partir de l’endemà del transcurs dels dotze mesos citats, a més de la meritació del recàrrec del 15%, comença la meritació d’interessos de demora) o amb una sanció d’entre el 50% i el 150% de l’import de la declaració a pagar, si és per requeriment de l’Agència Tributària. IVA, RETENCIONS I PAGAMENTS FRACCIONATS En concret el pròxim dia 20 d’abril s’ha de presentar i si escau procedir a l’ingrés del 2n TRIMESTRE 2023 corresponent a l’IVA i al pagament fraccionat de l’IRPF en relació amb les activitats empresarials i professionals, així com a l’ingrés de les retencions sobre els lloguers de locals de negoci i sobre les rendes de capital. En el cas de societats, els recordem també que el pròxim dia 20 d’abril (tret que es domiciliï el pagament), finalitza el termini per a presentar el primer pagament fraccionat de 2023 de l’impost sobre societats. Aquelles societats que tinguin la condició de gran empresa (volum d’operacions superior a 6.010.121,04 euros durant els dotze mesos anteriors a l’inici del període impositiu a compte del qual es fan els pagaments fraccionats), han de presentar obligatòriament el model 202, amb independència que no hagin d’efectuar cap ingrés en concepte de pagament fraccionat. Aquest model 202 cal presentar-lo obligatòriament per via telemàtica (encara que en conseqüència fos «quota zero«), sempre observant el termini màxim de presentació, que finalitza el pròxim 20 d’abril (tret que es domiciliï el pagament). Per aquest motiu, els preguem que es posin en contacte amb nosaltres per poder solucionar el lliurament de documentació i dades que necessitarem per confeccionar i presentar aquestes declaracions. Com sempre estarem a la seva disposició per resoldre qualsevol dubte o ampliar la informació que necessiti. Sense res més a afegit, rebi una salutació cordial. llegir més

Subscriu-te

La newsletter de l’Assessoria Pellicer no és pas invasiu. Sabem molt bé que a les activitats professionals no hi ha temps per perdre, per això només et farem arribar notícies rellevants pels teus interessos.

Coneix el nostre equip!

Ves al contingut