La UE aprova la Directiva sobre salaris mínims

La Directiva recull el deure dels estats membres de garantir que l’actualització periòdica i oportuna dels salaris es dugui a terme almenys cada dos anys (o, com a màxim, cada quatre anys en el cas dels països que utilitzen un mecanisme d’indexació) automàtica). Els Estats membres adoptaran les mesures necessàries per donar compliment al que estableix la Directiva com a molt tard el 15 de novembre de 2024.

Us informem que al Diari Oficial de la Unió Europea s’ha publicat la Directiva (UE) 2022/2041 del Parlament Europeu i del Consell de 19 d’octubre de 2022 sobre uns salaris mínims adequats a la Unió Europea. El passat 6 de juny de 2020 la Comissió Europea feia els primers passos per fixar una remuneració mínima als països de la UE equivalent al 60% del seu sou mitjà nacional. La norma s’acaba de materialitzar mitjançant aquesta Directiva (UE) 2022/2041. L’objectiu de la norma és millorar les condicions de vida i de treball dels treballadors als territoris de la Unió Europea, en particular pel que fa a l’adequació dels salaris mínims, amb la finalitat de contribuir a una convergència social a l’alça i reduir la desigualtat salarial. La norma s’aplica a tots els empleats de la Unió Europea que tinguen un contracte de treball o una relació laboral en vigor en algun Estat membre. En primer lloc, sobre l’adequació dels salaris mínims legals i pel que fa als Estats membres en què hi hagi salaris mínims legals, la norma preveu l’obligació d’establir els procediments necessaris per a la fixació i actualització d’aquests d’acord amb un conjunt de criteris clars, amb l’objectiu d’assolir un nivell de vida digne, reduir la pobresa dels treballadors, fomentar la cohesió i la convergència social a l’alça i reduir la bretxa salarial de gènere. Els estats membres han de determinar aquests criteris de conformitat amb els usos nacionals en el dret aplicable en qüestió, les decisions adoptades pels seus organismes competents o acords de negociació tripartida. Els criteris s’han d’establir de manera clara i han d’incloure, almenys, els elements següents: a) el poder adquisitiu dels salaris mínims legals, tenint en compte el cost de la vida; b) la quantia general dels salaris i la seva distribució; c) la taxa de creixement dels salaris i d) els nivells i l’evolució de la productivitat nacional a llarg termini. Això no obstant, la directiva no prescriu un nivell específic per al salari mínim que hagin d’assolir els Estats membres, de manera que la fixació del salari mínim continuarà sent una competència autònoma de cada Estat. Així mateix, el text recull el deure dels estats membres de garantir que l’actualització periòdica i oportuna dels salaris es dugui a terme almenys cada dos anys (o, com a màxim, cada quatre anys en el cas dels països que utilitzen un mecanisme d’indexació automàtica). En segon lloc, pel que fa al foment de la negociació col·lectiva, la directiva preveu una sèrie de mesures destinades a augmentar el nombre de treballadors coberts per la negociació col·lectiva i facilitar l’exercici d’aquest dret en aquesta matèria, com ara: i) fomentar el desenvolupament i el reforçament de capacitat dels interlocutors socials, ii) promoure unes negociacions constructives, significades i informades, i/o iii) adoptar mesures per protegir el dret de negociació col·lectiva d’actes de discriminació. En aquest sentit, es recull que tot Estat membre on la taxa de cobertura de la negociació col·lectiva sigui inferior a un llindar del 80% establirà un marc de condicions que afavoreixin la negociació col·lectiva, així com un pla d’acció. El pla dacció ha de fixar un calendari clar i mesures específiques per augmentar progressivament la taxa de cobertura de la negociació col·lectiva. Així mateix, s’estableix el deure dels Estats membres d’adoptar les mesures necessàries per implicar els interlocutors socials en la fixació i l’actualització dels salaris mínims legals d’una manera oportuna i efectiva. Per acabar, el text estableix que els Estats membres adoptaran mesures per millorar l’accés efectiu dels treballadors a la protecció del salari mínim legal. Entre elles, s’inclouen controls per part de les inspeccions de treball, informació fàcilment accessible sobre la protecció del salari mínim i el desenvolupament de la capacitat de les autoritats encarregades de vetllar pel compliment de la legislació per prendre mesures contra els ocupadors que transgredeixin normativa en aquesta matèria. Així mateix, s’estableix el deure que els Estats membres garanteixin que la informació relativa als salaris mínims legals ia la protecció del salari mínim establerta als convenis col·lectius universalment aplicables, inclosa la informació sobre els mecanismes de reparació, estigui a disposició del públic de manera exhaustiva i fàcilment accessible, també per a les persones amb discapacitat. D’altra banda, es preveu l’obligació per part dels Estats de vetllar perquè els treballadors (inclosos aquells la relació laboral dels quals hagi finalitzat) tinguin accés a una resolució de litigis efectiva, així com el deure d’adoptar les mesures necessàries per protegir els treballadors i els seus representants contra qualsevol tracte desfavorable. En aquest sentit, els Estats membres establiran normes relatives a les sancions aplicables a les vulneracions dels drets i obligacions inclosos en l’àmbit d’aplicació de la directiva, quan aquests drets i obligacions estiguin establerts al dret nacional o als convenis col·lectius. La directiva entrarà en vigor als 20 dies de la publicació. No obstant això, es recull que els Estats membres adoptaran les mesures necessàries per donar compliment al que estableix la directiva com a molt tard el 15 de novembre de 2024. Poden posar-se en contacte amb aquest despatx professional per a qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre això . Una cordial salutació,