Asesoria Pellicer, Noticias

Quines novetats tributàries inclou la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2023?

Ene 3, 2023
Información importante La Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat 2023, introdueix canvis que principalment a l’IRPF (increment de la reducció per obtenció de rendiments a treballadors i pensionistes, increment de la reducció per obtenció de rendiments de l’activitat i del percentatge de despeses de difícil justificació en el règim d’estimació directa simplificada, reducció general del rendiment net calculat pel mètode d’estimació objectiva i pròrroga dels límits excloents del mètode, increment dels tipus de gravamen de l’estalvi, etc.) i a l’impost sobre societats (reducció del tipus impositiu per a entitats de molt reduïda dimensió –import net del volum de negocis inferior a 1 milió d’euros–, amortització accelerada de determinats vehicles), etc.
Al BOE del dia 24 de desembre de 2022, s’ha publicat la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2023 (d’ara endavant, LPGE 2023), en vigor el dia 1 de gener de 2023, que inclou diverses mesures fiscals, alguna d’elles d’una certa magnitud. En l’impost sobre la renda s’augmenta la reducció dels rendiments del treball i el límit inferior de l’obligació de declarar que s’aplica quan, entre altres casos, es perceben rendes del treball de més d’un pagador. També s’estableix una reducció del 10 per 100 del rendiment net, en 2023, per als contribuents que el determinen en estimació objectiva; s’augmenta el percentatge que s’aplica a les despeses de difícil justificació per als empresaris i professionals en estimació directa simplificada; es regulen nous límits a les aportacions als plans de pensions; i s’estableixen dos trams més en la tarifa de l’estalvi per a rendes superiors a 200.000 €. Tant en el règim d’estimació objectiva en l’IRPF, com en els règims especials simplificat i de l’agricultura, ramaderia i pesca de l’IVA, es prorroguen els límits establerts per a 2022. Respecte a l’impost sobre societats, s’estableix un tipus reduït de gravamen del 23 per 100 per a les empreses que facturen menys d’1.000.000 € i no siguin entitats patrimonials, i l’amortització accelerada de determinats vehicles. En l’IVA es produeix un assortiment de canvis, com la rebaixa del 10 al 4 per 100 del tipus aplicable als lliuraments de compreses, tampons i preservatius, la modificació de la regla especial de l’ús efectiu en relació amb la tributació dels serveis i la modificació del mecanisme especial d’inversió del subjecte passiu en determinats supòsits. També s’adapten els coeficients d’actualització per a determinar la base imposable de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana i s’estableix un règim especial per a les Illes Balears. I finalment podem destacar una nova regulació dels ajornaments i fraccionaments de deutes i sancions tributàries estatals en situacions preconcursals per l’AEAT. A continuació veurem les principals mesures tributàries que conté la LPGE 2023. 1. IRPF 1.1 Reducció per obtenció de rendiments del treball (amb efectes des de l’1 de gener de 2023). S’incrementa de 16.825 a 19.747,5 euros la reducció per a contribuents amb rendiments del treball. Així mateix, s’incrementen les quanties que minoren el rendiment net. Els contribuents amb rendiments nets del treball inferiors a 19.747,50 € (abans 16.825 €) sempre que no tinguin rendes, excloses les exemptes, diferents de les del treball superiors a 6.500 €, minoraran el rendiment net del treball en les següents quanties:
  • 6.498 € (abans 5.565 €) si els rendiments nets del treball són iguals o inferiors a 14.047,50 € (abans 13.115 €).
  • 6.498 € (abans 5.5656 €) menys el resultat de multiplicar per 1,14 (abans 1,5) la diferència entre el rendiment del treball i 14.047,50 € si els rendiments nets del treball estan compresos entre 14.047,50 i 19.747,50 €.
1.2 Obligació de declarar: increment de la quantia de rendiments íntegres del treball a partir de la qual és obligatori declarar l’impost S’eleva el llindar inferior de l’obligació per a no declarar respecte dels perceptors que tinguin rendiments del treball. En concret, no estan obligats a presentar l’autoliquidació de l’impost els contribuents que percebin rendes del treball de més d’un pagador (i en altres supòsits molt concrets, com abans) si la suma d’aquests rendiments no superen els 15.000 € (abans 14.000 €). 1.3 Retenció dels rendiments del treball Les retencions i ingressos a compte a practicar sobre els rendiments del treball que se satisfacin o abonin durant el mes de gener de 2023, corresponents a aquest mes, i als quals resulti d’aplicació el procediment general de retenció, s’hauran de realitzar conformement a la normativa vigent a 31 de desembre de 2022. En els rendiments que se satisfacin o abonin a partir de l’1 de febrer de 2023, sempre que no es tracti de rendiments corresponents al mes de gener, el pagador haurà de calcular el tipus de retenció prenent en consideració la normativa vigent a partir d’1 de gener de 2023, practicant-ne la regularització, en els primers rendiments del treball que satisfaci o aboni. 1.4 Reducció per obtenció de rendiments en estimació directa simplificada (amb efectes des d’1 de gener de 2023) S’eleva la reducció aplicable als treballadors autònoms econòmicament dependents: Quan els rendiments nets d’activitats econòmiques siguin inferiors a 19.747,50 € (abans 14.450 €), sempre que no tinguin rendes, excloses les exemptes, diferents de les d’activitats econòmiques superiors a 6.500 €:
  • 6.498 € (anteriorment 3.700 euros) si els rendiments nets d’activitats econòmiques són iguals o inferiors a 14.047,50 € (abans 11.250).
  • 6.498 € (anteriorment 3.700 euros) menys el resultat de multiplicar per 1,14 (abans 1,15625) la diferència entre el rendiment d’activitats econòmiques i 14.047,50 € (abans 11.250 €) si els rendiments nets d’activitats econòmiques estan compresos entre 14.047,50 i 19.747,50 € (abans 11.250 i 14.450 €, respectivament).
1.5 Despeses de difícil justificació en estimació directa simplificada (amb efectes des de l’1 de gener de 2023) El percentatge de deducció per al conjunt de les provisions deduïbles i les despeses de difícil justificació serà del 7% (abans 5%). Recordem que la deducció no pot excedir dels 2.000 €, i aquest límit absolut roman inalterat (art. 30 del Reglament d’IRPF). 1.6 Contribuents en estimació objectiva (amb efectes des de l’1 de gener de 2023) S’eleva al 10% la reducció general aplicable sobre el rendiment net de mòduls obtingut en el període impositiu 2023. Els contribuents podran reduir el rendiment net de mòduls obtingut en 2023 en un 10%, en la forma que s’estableixi en l’Ordre per la qual s’aprovin els signes, índexs o mòduls per a aquest exercici. Es prorroguen els límits excloents del mètode d’estimació objectiva per als exercicis 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021, 2022 i 2023. En concret, les magnituds de 150.000 i 75.000 € queden fixades en 250.000 i 125.000 €, respectivament. Així mateix, per a aquests exercicis, la magnitud de 150.000 € queda fixada en 250.000 €. 1.7 Límits de reducció en la base imposable de les aportacions i contribucions a sistemes de previsió social (amb efectes des de l’1 de gener de 2023) El límit absolut d’aportació de 1.500 € s’augmentarà en 8.500 €, sempre que l’increment provingui de contribucions empresarials, o d’aportacions del treballador al mateix instrument de previsió social per import igual o inferior a les quantitats que resultin del següent quadre en funció de l’import anual de la contribució empresarial:
Import anual de la contribució Aportació màxima del treballador
Igual o inferior a 500 euros. El resultat de multiplicar la contribució empresarial per 2,5.
Entre 500,01 i 1.500 euros. 1.250 euros, més el resultat de multiplicar per 0,25 la diferència entre la contribució empresarial i 500 euros.
Més de 1.500 euros. El resultat de multiplicar la contribució empresarial per 1.
Per tant, només es modifica el càlcul de l’aportació màxima del treballador quan la contribució de l’empresa està entre 500,01 i 1.500 €. No obstant això, en tot cas s’aplicarà el multiplicador 1 quan el treballador obtingui en l’exercici rendiments íntegres del treball superiors a 60.000 € procedents de l’empresa que realitza la contribució, a l’efecte de la qual l’empresa haurà de comunicar a l’entitat gestora o asseguradora de l’instrument de previsió social que no concorre aquesta circumstància. S’especifica que el límit de 4.250 € establert anteriorment per a les aportacions d’autònoms a plans simplificats d’ocupació i per a les aportacions de plans dels quals sigui promotor l’autònom s’aplica també a les aportacions de plans de pensions sectorials. D’acord amb aquesta reducció es modifiquen els límits financers de les aportacions i contribucions als sistemes de previsió social. 1.8 Tipus de gravamen de l’estalvi (amb efectes des de l’1 de gener de 2023) Es regulen nous tipus de gravamen, afegint dos trams a la base liquidable entre 200.000 i 300.000 € amb tipus del 27% (abans 26%) i a partir de 300.000 €, que s’aplica el tipus del 28% (abans 26%).
Base liquidable de l’estalvi – Fins a euros Quota íntegra – Euros Resta base liquidable de l’estalvi – Fins a euros Tipus aplicable – Percentatge
0 0 6.000 19
6.000,00 570 44.000 21
50.000,00 5.190 150.000 23
200.000,00 22.400 100.000 27
300.000,00 35.940 En endavant 28
Les persones de nacionalitat espanyola que acreditin una nova residència en un país o territori considerat com a paradís fiscal, mantenen la seva condició de contribuents de l’impost durant cinc anys. Aquests contribuents, més els nacionals que tenen la seva residència habitual a l’estranger a causa de la seva condició de membres de missions diplomàtiques, oficines consulars, etc., apliquen aquesta mateixa tarifa de l’estalvi. 1.9 Deducció per maternitat (amb efectes des de l’1 de gener de 2023) Amb efectes des de l’1 de gener de 2023 s’introdueixen les següents novetats en la deducció per maternitat: Aquesta deducció no solament serà aplicable a aquelles dones amb fills menors de tres anys amb dret a l’aplicació del mínim per descendents que realitzin una activitat per compte propi o d’altri donades d’alta en la Seguretat Social o mutualitat, sinó que s’amplia també a aquelles que:
  • en el moment del naixement del menor percebin prestacions contributives o assistencials del sistema de protecció de desocupació, o
  • que en aquest moment o en qualsevol moment posterior estiguin donades d’alta en el règim corresponent de la Seguretat Social o mutualitat amb un període mínim, en aquest últim cas, de trenta dies cotitzats.
1.10 Reducció dels percentatges de retenció sobre rendiments procedents de la propietat intel·lectual (amb efectes des de l’1 de gener de 2023) Amb efectes des de l’1 de gener de 2023 i vigència indefinida, els percentatges de retenció d’aquests rendiments queden establerts en els següents percentatges: 1.10.1 Rendiments del treball derivats de l’elaboració d’obres literàries, artístiques o científiques en les quals se cedeix el dret a la seva explotació. Es redueix del 15% al 7% el percentatge de retenció. Requisits:
  • Que el volum d’aquests rendiments íntegres corresponent a l’exercici immediat anterior sigui inferior a 15.000 euros, i
  • Representi més del 75% de la suma dels rendiments íntegres d’activitats econòmiques i del treball obtinguts pel contribuent en aquest exercici.
  • Necessitat de comunicar al pagador la concurrència d’aquestes circumstàncies.
1.10.2 Rendiments procedents de la propietat intel·lectual, sigui quina sigui la seva qualificació Es redueix del 19% al 15% el percentatge de retenció 11. Imputació de rendes immobiliàries (amb efectes des de l’1 de gener de 2023) Amb efectes des de l’1 de gener de 2023 i vigència indefinida, es precisa que, durant el període impositiu 2023, el percentatge de quantificació de la renda de l’1,1% és aplicable a immobles de municipis els valors cadastrals dels quals hagin estat revisats, modificats o determinats mitjançant un procediment de valoració col·lectiva de caràcter general amb vigència a partir de l’1 de gener de 2012 (abans era quan haguessin estat revisats i entrat en vigor en els deu períodes impositius anteriors). 12. Nova deducció per residència habitual i efectiva a l’illa de la Palma durant els períodes impositius 2022 i 2023 Amb efectes des de l’1 de gener de 2023 i vigència indefinida es crea una nova deducció per als contribuents amb residència habitual i efectiva a l’illa de la Palma. La deducció és aplicable, en els períodes impositius 2022 i 2023, en els mateixos termes i condicions que la deducció per rendes obtingudes a Ceuta o Melilla per a contribuents residents a Ceuta o Melilla prevista en l’article 68.4.1 de la LIRPF. 2. IMPOST SOBRE SOCIETATS 2.1 Tipus de gravamen reduït (amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2023) Es redueix del 25 al 23% el tipus de gravamen per a les entitats l’import net del volum de negocis (INVN) del període impositiu immediat anterior de les quals sigui inferior a 1.000.000 € i no tingui la consideració d’entitat patrimonial. 2.2 Amortització accelerada de determinats vehicles en l’impost sobre societats Es permet amortitzar en funció del coeficient que resulti de multiplicar per 2 el coeficient d’amortització lineal màxim previst en les taules d’amortització oficialment aprovades a les inversions en vehicles nous FCV, FCHV, BEV, REEV o PHEV (segons definició de l’annex II del Reglament general de vehicles), sempre que:
  • Estiguin afectes a activitats econòmiques.
  • Que entrin en funcionament en els períodes impositius que s’iniciïn en els anys 2023, 2024 i 2025.
3. IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT (IVA) 3.1 Règim d’exempcions per a operacions realitzades per forces armades (efectes 1 de juliol de 2022) S’estableix un règim d’exempcions similar al que ja estava previst per a les forces armades de qualsevol estat membre del Tractat de l’Atlàntic Nord. Així, s’inclouen com a operacions exemptes les adquisicions intracomunitàries de béns, exportacions, prestacions de serveis i importacions de béns realitzades per les forces armades de qualsevol estat membre per a ús d’aquestes forces o del personal civil al seu servei, sempre que aquestes forces estiguin afectades a un esforç de defensa realitzat per a dur a terme una activitat de la Unió en l’àmbit de la política comuna de seguretat i defensa. 3.2 Lloc de realització de les prestacions de serveis. Regles especials (efectes des de l’entrada en vigor de la Llei de pressupostos) Se suprimeix l’aplicació de la regla especial de l’ús efectiu en les prestacions de serveis entre empresaris en aquells sectors i activitats generadores del dret a la deducció, mentre que es manté la seva aplicació en sectors que no generen aquest dret, com el sector financer i el d’assegurances i s’estén la seva aplicació a la prestació de serveis intangibles a consumidors finals no establerts a la Unió Europea, quan es constati que el seu consum o explotació efectiva es fa en el territori d’aplicació de l’impost. D’altra banda, per a evitar situacions de frau o elusió fiscal i garantir la competència d’aquest mercat, aquesta clàusula s’aplicarà als serveis d’arrendament de mitjans de transport. 3.3 Harmonització i adaptació de la normativa de l’IVA a la normativa duanera (efectes des de l’entrada en vigor de la Llei de pressupostos) S’actualitzen diversos preceptes de la Llei de l’impost amb l’objectiu d’harmonitzar i adaptar el seu contingut a la normativa duanera comunitària. En concret, aquells referents al fet imposable importació de béns, les operacions assimilades a les importacions de béns, les exempcions en les exportacions de béns, les exempcions en les operacions assimilades a les exportacions, les exempcions relatives a les situacions de dipòsit temporal i altres situacions, les exempcions relatives als règims duaners i fiscals, la base imposable de les importacions de béns i la liquidació de l’impost en les importacions. 3.4 Inversió del subjecte passiu (efectes des de l’entrada en vigor de la Llei de pressupostos) Quan les operacions s’efectuïn per persones o entitats no establertes en el territori d’aplicació de l’impost, amb caràcter general, s’aplica el mecanisme especial d’inversió del subjecte passiu. No obstant això, existeixen excepcions a l’aplicació d’aquest mecanisme especial. S’inclouen entre aquestes excepcions les prestacions de serveis d’arrendament d’immobles subjectes i no exemptes de l’impost, que siguin efectuades per persones o entitats no establertes en el territori d’aplicació de l’impost. D’aquesta manera, es facilita que es puguin acollir al règim general de deducció i devolució establert en la Llei de l’impost, atès que en determinades circumstàncies havien quedat exclosos del règim de devolució a no establerts. Així, es garanteix la neutralitat de l’impost i es redueixen les càrregues administratives per a l’obtenció de la devolució. En el mateix sentit, s’exclou també de l’aplicació del mecanisme especial d’inversió del subjecte passiu a les prestacions de serveis d’intermediació en l’arrendament d’immobles efectuats per empresaris o professionals no establerts. Addicionalment, s’introdueixen canvis en la regulació del mecanisme d’inversió del subjecte passiu estenent la seva aplicació als lliuraments de deixalles i rebuig de plàstic i de material tèxtil, i es modifiquen les regles referents al subjecte passiu perquè sigui aplicable la regla d’inversió als lliuraments d’aquests residus i materials de recuperació. 3.5 Comerç electrònic (efectes des de l’entrada en vigor de la Llei de pressupostos) Es duen a terme una sèrie d’ajustos tècnics per a, d’una banda, definir de forma més precisa les regles referents al lloc de realització de les vendes a distància intracomunitàries de béns i el càlcul del límit que permet continuar tributant en origen per aquestes operacions, quan es tracta d’empresaris o professionals que només de manera excepcional realitzen operacions de comerç electrònic, i, per una altra, en relació amb aquest límit, concretar que, per a l’aplicació del llindar corresponent, el proveïdor ha d’estar establert només en un estat membre i els béns s’han d’enviar exclusivament des d’aquest estat membre. 3.6 Recuperació de l’IVA meritat per crèdits incobrables (efectes des de l’entrada en vigor de la Llei de pressupostos) S’incorpora en la Llei de l’impost la doctrina administrativa que permet la modificació de la base imposable en cas de crèdits incobrables a conseqüència d’un procés d’insolvència declarada per un òrgan jurisdiccional d’un altre estat membre. A més, es rebaixa l’import mínim de la base imposable de l’operació quan el destinatari morós tingui la condició de consumidor final (passa de 300 € a 50 €), es flexibilitza el procediment incorporant la possibilitat de substituir la reclamació judicial o requeriment notarial previ al deutor per qualsevol altre mitjà que acrediti fefaentment la reclamació del cobrament a aquest deutor, i s’estén a sis mesos el termini per a procedir a la recuperació de l’IVA des que el crèdit és declarat incobrable. Aquesta última mesura s’acompanya d’un règim transitori perquè puguin acollir-se al nou termini de sis mesos tots els subjectes passius de l’IVA el termini de modificació del qual no hagués caducat a la data d’entrada en vigor de la Llei. 3.7 Tipus impositius (efectes des de l’entrada en vigor de la Llei de pressupostos) Determinats béns que fins ara tributen al tipus reduït del 10% passen a tributar al tipus reduït del 4%. Es tracta dels tampons, compreses i protectors íntims, productes de primera necessitat inherents a la condició femenina, així com els preservatius i altres anticonceptius no medicinals. 3.8 Límits per a l’aplicació del règim simplificat i del règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca en l’exercici 2023 (amb efectes des de l’1 de gener de 2023) Es prorroguen un any més els límits excloents per a l’aplicació del règim simplificat i del règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca, de tal manera que es manté el límit de 250.000 € de volum d’ingressos en l’exercici anterior i de l’import del conjunt d’adquisicions i importacions de béns i serveis l’any anterior. 4. IMPOST SOBRE TRANSMISSIONS PATRIMONIALS I ACTES JURÍDICS DOCUMENTATS (ITP I AJD) 4.1 Escala per transmissions i rehabilitacions de grandeses i títols nobiliaris Amb efectes des de l’1 de gener de 2023, s’actualitzen al 2% els imports de l’escala (regulades en l’article 43 del text refós de la Llei de l’ITP i AJD), que s’aplicaran des de l’entrada en vigor d’aquesta la llei. 4.2 Crèdits immobiliaris a persones amb un grau de dependència Estaran exempts d’AJD els crèdits immobiliaris, concedits de conformitat amb la Llei 5/2019, de 15 de març, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari, als qui tinguin declarat administrativament un grau de dependència d’acord amb la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. Per a això s’han de complir els següents requisits de manera simultània: ▪ Que els crèdits tinguin com a garantia un dret real d’anticresi, l’import del qual es destini, principalment, a finançar el cost de les cures d’una persona dependent. ▪ Que l’habitatge garant vagi destinat al mercat de lloguer. En l’escriptura haurà de constar el destí del crèdit i el compromís de l’acreditat de destinar els fons rebuts a satisfer principalment els costos d’estada en una residència d’ancians o altres costos assistencials domiciliaris, a més del compromís de destinar l’habitatge gravat amb anticresi al mercat de lloguer. El mateix règim s’aplicarà a la cancel·lació dels crèdits amb garantia d’anticresi que reuneixin els requisits del paràgraf anterior. 5. TRIBUTS LOCALS 5.1 Impost sobre activitats econòmiques. IAE (amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2023) Es modifica el grup 761 de l’agrupació 76 de la secció primera de les tarifes de l’impost «Serveis telefònics»:
  • Quota mínima municipal de 62,20 € per cada 1.000 abonats o fracció o quota provincial de 137,48 € per cada 1.000 abonats o fracció.
  • Quota nacional de 137,48 €: per cada 1.000 abonats o fracció.
  • A l’efecte del càlcul d’abonats es consideraran tots els clients de cada operador de telefonia fixa o mòbil, respectivament.
S’afegeix un nou Grup 848. «Serveis d’oficina flexible, «cotreball» i centres de negocis»:
  • Quota mínima municipal de 202 €.
  • Quota provincial de 20.000 €.
  • Quota nacional de 35.000 €.
  • Aquest grup comprèn els serveis prestats per les oficines flexibles, «cotreball» i centres de negocis, que ofereixen als seus clients (empreses i professionals) la infraestructura necessària per a desenvolupar la seva activitat: espais de treball, oficines i sales de reunions, de formació o de conferències completament equipades, esdeveniments, llocs de treball flexibles o fixos, servei de comunicacions, videoconferència i connexió a Internet, oficines virtuals, gestió de documentacions i correspondència, serveis de secretariat, «servei d’àpats», ofimàtica, etc.
Es modifica el títol de l’agrupació 86 de la secció segona de les tarifes passant-se a denominar: «Professions liberals, artístiques, literàries i culturals». S’afegeix un nou Grup 864. «Escriptors i guionistes» amb quota de: 115 €. S’afegeix un nou Grup 869. «Altres professionals relacionats amb les activitats artístiques i culturals no classificades en la secció tercera» amb quota de: 115 €. S’afegeix un nou Grup 889. «Guies de muntanya» amb quota de: 126 €. S’afegeix un nou Grup 034. «Compositors, lletristes, arranjadors i adaptadors musicals» amb quota de: 100 €. 5.2 Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (amb efectes des de l’1 de gener de 2023) S’actualitzen els imports dels coeficients màxims previstos aplicables sobre el valor dels terrenys en funció del període de generació de l’increment de valor, per a la determinació de la base imposable de l’impost. Amb efectes des de l’1 de gener de 2023, els imports màxims dels coeficients a aplicar sobre el valor del terreny en el moment de meritació, segons el període de generació de l’increment de valor, seran els següents (article 107.4 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals):
Període de generació Coeficient
Inferior a 1 any 0,15
1 any 0,15
2 anys 0,14
3 anys 0,15
4 anys 0,17
5 anys 0,18
6 anys 0,19
7 anys 0,18
8 anys 0,15
9 anys 0,12
10 anys 0,10
11 anys 0,09
12 anys 0,09
13 anys 0,09
14 anys 0,09
15 anys 0,10
16 anys 0,13
17 anys 0,17
18 anys 0,23
19 anys 0,29
Igual o superior a 20 anys 0,45
6. IMPOSTOS ESPECIALS 6.1 Exempcions (amb efectes des de l’1 de juliol de 2022) Igual que en l’IVA, amb efectes des de l’1 de juliol de 2022, es modifica la Llei d’impostos especials per transposar la Directiva (UE) 2019/2235 del Consell de 16 de desembre de 2019, pel que fa a l’esforç de defensa en el marc de la Unió, i en concret:
  • Es declara exempta la fabricació i importació de productes objecte dels impostos especials de fabricació que es destinin a les forces armades de qualsevol estat membre diferent d’Espanya, per a ús d’aquestes forces o del personal civil al seu servei, o per al proveïment dels seus menjadors o cantines, sempre que aquestes forces estiguin afectades a un esforç de defensa realitzat per a dur a terme una activitat de la Unió en l’àmbit de la política comuna de seguretat i defensa.
  • Es declara exempta l’energia elèctrica, de l’impost sobre l’electricitat, la subministrada a les forces armades de qualsevol estat membre diferent d’Espanya, per a ús d’aquestes forces o del personal civil al seu servei, o per al proveïment dels seus menjadors o cantines, sempre que aquestes forces estiguin afectades a un esforç de defensa realitzat per a dur a terme una activitat de la Unió en l’àmbit de la política comuna de seguretat i defensa.
7. LLEI GENERAL TRIBUTÀRIA 7.1 Col·laboració social en l’aplicació dels tributs: caràcter reservat de les dades amb transcendència tributària Amb efectes des de l’1 de gener de 2023 i vigència indefinida i, en relació amb les dades, informes, o antecedents obtinguts per l’administració que poden ser cedits per tenir objecte la col·laboració amb les administracions públiques per a la lluita contra el delicte fiscal i contra el frau en l’obtenció o percepció d’ajuts o subvencions a càrrec de fons públics o de la Unió Europea es matisa amb la modificació que s’introdueix per la LPGE 2023 que també s’inclouen les mesures oportunes per prevenir, detectar i corregir el frau, la corrupció i els conflictes d’interessos que afectin els interessos financers de la Unió Europea. 7.2 Ajornaments i fraccionaments de deutes i sancions tributàries estatals en situacions preconcursals per l’AEAT Amb efectes des de l’1 de gener de 2023 i vigència indefinida es tornen a regular (sense haver entrat en vigor la seva redacció anterior) els ajornaments i fraccionaments de deutes tributaris per l’AEAT continguts en la disposició addicional onzena de la Llei 16/2022, de 5 de setembre, de reforma del text refós de la Llei concursal, per a incloure les sancions juntament amb els deutes que podran ser objecte d’aquests concrets ajornaments o fraccionaments i delimitar la seva aplicació a situacions preconcursals. 1. Deutes i sancions que es poden ajornar o fraccionar Ara s’estableix que es poden ajornar o fraccionar, d’acord amb l’article 65 de la LGT i prèvia sol·licitud de l’obligat tributari, els deutes i sancions tributàries estatals que es trobin en període voluntari o executiu i per a la gestió recaptatòria del qual sigui competent l’AEAT, sempre que el deutor:
  • Tingui una situació economicofinancera que li impedeixi de manera transitòria efectuar el pagament en els terminis establerts.
  • Hagi comunicat al jutjat competent l’obertura de negociacions amb els seus creditors (arts. 585 o 690 TR de la Llei concursal), i sempre que no s’hagi formalitzat en instrument públic el pla de reestructuració, ni aprovat el pla de continuació, ni declarat el concurs, ni obert el procediment especial per a microempreses.
2. Terminis per als acords de concessió Els acords de concessió que es dictin tindran terminis amb quotes iguals i venciment mensual, sense que en cap cas puguin excedir dels regulats a continuació: A) Termini màxim de sis mesos, per a aquells supòsits en els quals es donin les circumstàncies previstes en l’article 82.2.a) de la LGT això és:
  • Que no és possible obtenir aval solidari d’entitat de crèdit o societat de garantia recíproca o certificat d’assegurança de caució o que la seva aportació compromet greument la viabilitat de l’activitat econòmica.
  • Que la garantia oferta sigui suficient.
I es tracti d’herències jacents, comunitats de béns i altres entitats que, sense personalitat jurídica, constitueixin una unitat econòmica o un patrimoni separat susceptibles d’imposició (art. 35.4 LGT). B) Termini màxim de dotze mesos, per a aquells supòsits en els quals es donin les circumstàncies previstes en l’article 82.2.b) de la LGT, això és:
  • Que no tingui prou béns per a garantir el deute
  • L’execució del seu patrimoni pot afectar substancialment el manteniment de la capacitat productiva i del nivell d’ús de l’activitat econòmica respectiva, o bé pogués produir greus crebants per als interessos de la Hisenda Pública.
O quan es tracti de persones físiques i concorrin les circumstàncies previstes en l’article 82.2.a) de la LGT, això és, les circumstàncies que s’han descrit en el que es preveu per al termini de sis mesos. C) Termini màxim de vint-i-quatre mesos, per a aquells supòsits en què els ajornaments i fraccionaments es garanteixin mitjançant hipoteca, peça, fiança personal i solidària. Admetent-se també altres garanties sempre que s’estimin suficients (art. 82.1, paràgrafs segon i tercer LGT). D) Termini màxim de trenta-sis mesos par als supòsits en què els ajornaments i fraccionaments es garanteixin amb aval solidari d’entitat de crèdit o societat de garantia recíproca o certificat d’assegurança de caució (art. 82.1, paràgraf primer LGT). La resta de contingut de la disposició addicional onzena (s’eleva a rang legal l’exempció de l’obligació d’aportar garanties en determinats ajornaments i fraccionaments, que fins ara la regulava l’Ordre HAP/2178/2015, de 9 d’octubre, per la qual s’eleva el límit exempt de l’obligació d’aportar garantia en les sol·licituds d’ajornament o fraccionament a 30.000 euros i s’estableix que és aplicable el que es disposa en la LGT i la seva normativa de desenvolupament en tot el no regulat expressament en aquesta disposició) no sofreix cap canvi en el text de la Llei de PGE 2023 respecte a la seva redacció originària, però referides és clar a ajornaments i fraccionaments de deutes i sancions tributàries estatals en situacions preconcursals per l’AEAT. Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió. Una salutació cordial, leer más

Noves mesures contra la inflació: rebaixa de l’IVA d’aliments, xec 200 euros, ajuts de transport.

Ene 3, 2023
Información importante Al BOE del dia 28 de desembre s’ha publicat el Reial decret llei 20/2022, de 27 de desembre, de mesures de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra d’Ucraïna i de suport a la reconstrucció de l’illa de la Palma i a altres situacions de vulnerabilitat, amb entrada en vigor el mateix dia de la seva publicació.
Al BOE del 28 de desembre de 2022, s’ha publicat el Reial decret llei 20/2022, de 27 de desembre, de mesures de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra d’Ucraïna i de suport a la reconstrucció de l’illa de la Palma i a altres situacions de vulnerabilitat (RDL 20/2022). Aquest Reial decret llei dona continuïtat al Pla nacional de resposta a la guerra de Rússia a Ucraïna aprovat pel Govern el mes de març passat, prorrogat i ampliat amb normes posteriors, per a reduir la inflació i adaptar l’economia espanyola al nou entorn econòmic, alhora que reforça una xarxa de protecció per als col·lectius vulnerables i els sectors més afectats. En l’àmbit fiscal són diverses les mesures que s’adopten, destacant la supressió de l’IVA dels productes frescos que ja tenien el tipus reduït i la reducció del tipus impositiu de l’oli i les pastes. A continuació es recullen les principals mesures fiscals que s’adopten en el citat RDL 20/2022: I. Mesures en matèria de fiscalitat energètica IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT Es manté la reducció del tipus impositiu de l’IVA en els subministraments del gas natural, pèl·lets, briquetes i llenya L’article 1 del RDL 20/2022 fixa amb efectes des de l’1 de gener de 2023 i vigència fins al 31 de desembre de 2023, en el 5% el tipus impositiu de l’IVA als lliuraments, importacions i adquisicions intracomunitàries de gas natural, briquetes i pèl·lets procedents de la biomassa i a la fusta per a llenya. Com deveu recordar el Reial decret llei 17/2022, de 20 de setembre, ja va fixar amb efectes des de l’1 d’octubre de 2022 i vigència fins al 31 de desembre de 2022, aquest mateix tipus impositiu per a aquests mateixos subministraments. Així mateix, s’estableix que, amb efectes des de l’1 de gener de 2023 i vigència fins al 31 de desembre de 2023, el tipus del recàrrec d’equivalència aplicable als lliuraments de briquetes i pèl·lets procedents de la biomassa i a la fusta per a llenya serà el 0,625%. Es manté la reducció del tipus impositiu de l’IVA de l’energia elèctrica L’article 3 del RDL 20/2022 modifica l’article 18 del Reial decret llei 11/2022, de 25 de juny, per prorrogar fins al 31 de desembre de 2023 el tipus impositiu de l’IVA del 5% als lliuraments, importacions i adquisicions intracomunitàries d’energia elèctrica efectuades a favor de:
  • Titulars de contractes de subministrament d’electricitat, la potència contractada de la qual (terme fix de potència) sigui inferior o igual a 10 kW, amb independència del nivell de tensió del subministrament i la modalitat de contractació, sempre que el preu mitjà aritmètic del mercat diari corresponent a l’últim mes natural anterior al de l’últim dia del període de facturació hagi superat els 45 €/MW h.
  • Titulars de contractes de subministrament d’electricitat perceptors del bo social d’electricitat i tinguin reconeguda la condició de vulnerable extrem o vulnerable extrem en risc d’exclusió social conforme al que es disposa en el Reial decret 897/2017, de 6 d’octubre.
Es manté la reducció del tipus impositiu de l’IVA de les màscares quirúrgiques d’un sol ús L’article 2 del RDL 20/2022 modifica, amb efectes des de l’1 de gener de 2023, la disposició addicional primera del Reial decret llei 29/2021, de 21 de desembre, per a prorrogar fins al 30 de juny de 2023 l’aplicació del tipus impositiu del 4% de l’IVA als lliuraments, importacions i adquisicions intracomunitàries de les màscares quirúrgiques d’un sol ús referides en l’Acord de la Comissió Interministerial de Preus dels Medicaments, de 12 de novembre de 2020, prevista en l’article 7 del Reial decret llei 34/2020, de 17 de novembre. Es manté la reducció del tipus impositiu de l’IVA de determinats béns i prestacions de serveis necessaris per a combatre els efectes del SARS-CoV-2 L’article 2 del RDL 20/2022 modifica, amb efectes des de l’1 de gener de 2023, la disposició addicional primera del Reial decret llei 29/2021, de 21 de desembre, per a prorrogar fins al 30 de juny de 2023 l’aplicació del tipus impositiu del 0% de l’IVA als lliuraments, importacions i adquisicions intracomunitàries de determinats béns i prestacions de serveis necessaris per a combatre els efectes del SARS-CoV-2, així com a l’efecte del règim especial del recàrrec d’equivalència, prevista en la disposició final setena del Reial decret llei 35/2020,de 22 de desembre. IMPOST ESPECIAL SOBRE L’ELECTRICITAT Es manté la reducció del tipus impositiu de l’impost especial sobre l’electricitat L’article 2 del RDL 20/2022 modifica, amb efectes des de l’1 de gener de 2023, la disposició addicional primera del Reial decret llei 29/2021, de 21 de desembre, per a prorrogar fins al 30 de desembre de 2023 l’aplicació del tipus impositiu del 0,5%. IMPOST SOBRE EL VALOR DE LA PRODUCCIÓ D’ENERGIA ELÈCTRICA Es manté la suspensió temporal de l’impost durant 2023 L’article 5 del RDL 20/2022, manté per a l’exercici 2023 la suspensió temporal de l’impost sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica (IVPEE). II. Mesures fiscals d’impuls de l’activitat i manteniment de l’estabilitat econòmica i social IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT Reducció del tipus impositiu de l’IVA dels olis d’oliva i de llavors i de les pastes alimentoses Amb efectes des de l’1 de gener de 2023 i vigència fins al 30 de juny de 2023 es redueix al 5% el tipus impositiu de l’IVA als lliuraments, importacions i adquisicions intracomunitàries dels següents productes:
  • Els olis d’oliva i de llavors.
  • Les pastes alimentoses.
El tipus del recàrrec d’equivalència aplicable a aquestes operacions serà del 0,625%. A partir de l’1 de maig de 2023 el tipus impositiu aplicable serà el 10% en el cas que la taxa interanual de la inflació subjacent del mes de març, publicada a l’abril, sigui inferior al 5,5%. En aquest cas, el tipus del recàrrec d’equivalència aplicable a aquestes operacions serà de l’1,4%. Supressió de l’IVA de determinats productes frescos Amb efectes des de l’1 de gener de 2023 i vigència fins al 30 de juny de 2023 es redueix al 0% el tipus impositiu de l’IVA als lliuraments, importacions i adquisicions intracomunitàries dels següents productes:
  • El pa comú, així com la massa de pa comú congelada i el pa comú congelat destinats exclusivament a l’elaboració del pa comú.
  • Les farines panificables.
  • Els següents tipus de llet produïda per qualsevol espècie animal: natural, certificada, pasteuritzada, concentrada, desnatada, esterilitzada, UHT, evaporada i en pols.
  • Els formatges.
  • Els ous.
  • Les fruites, verdures, hortalisses, llegums, tubercles i cereals, que tinguin la condició de productes naturals d’acord amb el Codex Alimentarius i les disposicions dictades per al seu desenvolupament.
El tipus del recàrrec d’equivalència aplicable a aquestes operacions serà del 0%. No obstant això, el tipus impositiu aplicable serà el 4% a partir del dia 1 de maig de 2023, en el cas que la taxa interanual de la inflació subjacent del mes de març, publicada a l’abril, sigui inferior al 5,5%. En aquest cas, el tipus del recàrrec d’equivalència aplicable a aquestes operacions serà del 0,5% IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES Deducció per maternitat Amb efectes des de l’1 de gener de 2023, s’afegeix una disposició transitòria, la trenta-setena, en la Llei de l’IRPF per a aclarir el dret a continuar percebent la deducció per maternitat en l’impost sobre la renda de les persones físiques a partir de l’1 de gener de 2023, encara que algun dels progenitors tingués dret al complement d’ajut per a la infància respecte del mateix descendent, evitant d’aquesta manera que el canvi normatiu dut a terme en aquesta matèria perjudiqui les famílies que fins ara en gaudien. III. Mesures de suport per a la reparació dels danys i per a la reconstrucció econòmica i social de l’illa de la Palma IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES I IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES Es prorroguen els beneficis fiscals establerts en l’IBI i en l’IAE Es prorroguen per a l’exercici 2022 els beneficis fiscals establerts en l’IBI i en l’IAE per l’article 25 del Reial decret llei 20/2021, de 5 d’octubre (exempció de les quotes de l’IBI que afectin habitatges, establiments industrials, turístics, mercantils, marítim-pesquers i professionals, explotacions agràries i forestals, locals de treball i similars, danyats i reduccions en l’IAE a les indústries de qualsevol naturalesa, establiments mercantils, marítim-pesquers, turístics i professionals danyats, recàrrecs legalment autoritzats sobre aquests, i possibilitat de devolució de les quantitats ingressades en el cas d’haver satisfet el rebut corresponent). BENEFICIS FISCALS: IBI, IAE, IRPF… S’aproven beneficis fiscals a conseqüència dels incendis forestals esdevinguts durant els mesos de juny, juliol i agost de 2022: Com és habitual quan es produeixen catàstrofes naturals (incendis forestals, en aquest cas els esdevinguts a Andalusia, Aragó, les Illes Balears, Canàries, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Catalunya, Comunitat Valenciana, Extremadura, Galícia, Madrid, Regió de Múrcia, Comunitat Foral de Navarra, País Basc i La Rioja, durant els mesos de juny, juliol i agost, i que es relacionen en l’Annex de l’Acord del Consell de Ministres, de 23 d’agost de 2022), el Govern aprova una sèrie de mesures de caràcter excepcional que contribueixen al restabliment de la normalitat en les zones afectades, establint-se en aquest cas exempcions en la quota de l’IBI, reduccions en la quota de l’IAE i reduccions especials per a les activitats agràries i exempcions per als ajuts per danys personals en l’IRPF. ALTRES MESURES Ajuts a les famílies: xec de 200 euros S’estableix per a les famílies amb rendes de fins a 27.000 euros un ajut de 200 euros per a reduir les situacions de vulnerabilitat econòmica que no estiguin cobertes per altres prestacions de caràcter social. Aquest ajut, de 200 euros de quantia en pagament únic, es dirigeix als qui hagin estat assalariats, autònoms o aturats en 2022, amb la finalitat de pal·liar situacions de vulnerabilitat econòmica, no cobertes per altres prestacions de caràcter social, com és el cas de les pensions o l’ingrés mínim vital. Per a la percepció d’aquest ajut, s’estableixen així mateix uns màxims d’ingressos i patrimonis conjunts en funció de la convivència en el domicili, amb l’objectiu que el col·lectiu de beneficiaris de l’ajut respongui als principis de necessitat i progressivitat. Mesures mercantils/concursals
  • S’introdueix, novament, una moratòria comptable amb la finalitat d’evitar la liquidació d’empreses que, en condicions normals, poden ser viables. Per això, es prorroga la mesura excepcional prevista en l’article 13 de la Llei 3/2020, de 18 de setembre i, en conseqüència, a l’efecte de la causa legal de dissolució per pèrdues, no es computaran les dels exercicis 2020 i 2021 durant un període de 3 exercicis comptables; això és, les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021 no es computaran ni en els exercicis comptables de 2022 i 2023 ni fins al moment del tancament de l’exercici 2024. En el cas que tenint només en compte el resultat dels exercicis 2022, 2023 o 2024, resultessin pèrdues que deixin reduït el patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social, sí que s’apreciarà concurrència de la causa legal de dissolució per pèrdues, i els òrgans d’administració hauran d’actuar en els termes previstos en l’article 363.1.e) del Text Refós de la Llei de societats de capital, aprovat per Reial decret legislatiu 1/2020, de 2 de juliol.
Mesures en matèria d’habitatge: limitació del preu del lloguer i suspensió dels desnonaments
  • S’estableix prolongar fins al 31 de desembre de 2023 la limitació extraordinària de l’actualització anual de la renda dels contractes d’arrendament d’habitatge, regulada en l’article 18 de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans, de manera que, a falta d’acord entre les parts, l’actualització de la renda no pugui superar el resultat d’aplicar la variació anual de l’Índex de Garantia de Competitivitat.
  • S’amplia fins al 30 de juny de 2023 la suspensió dels procediments i llançaments en els supòsits i d’acord amb els tràmits ja establerts, així com la possibilitat, fins al 31 de juliol de 2023, de sol·licitar compensació per part de l’arrendador o propietari, mesura ja recollida en el Reial decret llei 37/2020, de 22 de desembre, de mesures urgents per a fer front a les situacions de vulnerabilitat social i econòmica en l’àmbit de l’habitatge i en matèria de transports.
  • Finalment, es contempla una pròrroga extraordinària del termini dels contractes d’arrendament de sis mesos des de la data de finalització, durant la qual es continuaran aplicant els termes i condicions establerts per al contracte en vigor.
Ajornament del pagament de quotes Seguretat Social Es considera oportú prorrogar, igualment per un termini de tres mesos més, el règim extraordinari d’ajornaments en el pagament de quotes de la Seguretat Social a què es refereixen l’article 2 del Reial decret llei 4/2022, de 15 de març, pel qual s’adopten mesures urgents de suport al sector agrari per causa de la sequera, l’article 37 del Reial decret llei 6/2022, de 29 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en el marc del Pla nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna, i l’article 28 del Reial decret llei 6/2022, de 29 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en el marc del Pla nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna. Mesures relatives a l’ingrés mínim vital: increment del 15% Es disposa estendre, amb efectes de l’1 de gener de 2023, per a tot l’any, l’increment extraordinari de la prestació de l’ingrés mínim vital que es va establir en l’article 45 del Reial decret llei 11/2022, de 25 de juny, a l’efecte del qual es complementa el percentatge que s’hagi d’aplicar a aquesta prestació per a la seva actualització d’acord amb el que es disposa en la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a 2023 en un percentatge igual a la diferència entre aquell i el 15%, de manera que l’ingrés mínim vital experimenti per a 2023 un 15% d’increment respecte de la quantia que tenia a 1 de gener de 2022. Mesures per als afectats per l’erupció del volcà de la Palma En concret, es manté la moratòria de préstecs hipotecaris i no hipotecaris per als afectats que l’haguessin sol·licitat, limitada a sis mesos. Es prorroguen fins al 30 de juny els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) derivats de les situacions de força major provocades per l’erupció del volcà, i s’inclouen com a possibles beneficiaris dels ajuts per danys materials en l’habitatge habitual no sols als propietaris sinó als titulars de l’usdefruit sobre l’habitatge. Es prorroga al seu torn la prestació per cessament d’activitat per a treballadors autònoms fins a juny de 2023. Oferta extraordinària d’ocupació pública Amb caràcter addicional i complementari a l’oferta d’ocupació pública corresponent a l’any 2022, s’aprova una oferta d’ocupació extraordinària de 1.000 places. L’execució d’aquesta oferta d’ocupació pública extraordinària s’haurà de realitzar en el termini improrrogable d’un any des de la publicació de les respectives convocatòries. Altres mesures urgents
  • Es modifica el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, per a permetre l’activitat dels professionals jubilats i contribuir així a pal·liar la falta de facultatius d’atenció primària, metges de família o pediatres en el Sistema Nacional de Salut.
  • Es prorroga la vigència del Reial decret 152/2022, de 22 de febrer, pel qual es fixa el salari mínim interprofessional per a 2022. Per tant, es prorroga l’SMI de 2022 per a 2023, mentre no s’arribi a un acord en relació amb el seu augment.
  • El present reial decret llei adapta al nou període de suport públic que s’estén fins al 30 de juny de 2023 les mesures en l’àmbit laboral de suport als treballadors de l’article 44 del Reial decret llei 6/2022, de 29 de març pel qual s’adopten mesures urgents en el marc del Pla nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna, així com en l’article 1.Deu del Reial decret llei 11/2022, de 25 de juny, pel qual s’adopten i es prorroguen determinades mesures per a respondre a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna, per a fer front a situacions de vulnerabilitat social i econòmica, i per a la recuperació econòmica i social de l’illa de la Palma, de manera que:
  • Les empreses beneficiàries dels ajuts directes no podran justificar acomiadaments objectius basats en l’augment dels costos energètics.
 leer más

Fiscalitat de les cistelles i regals de Nadal en l’empresa

Nov 30, 2022
Información importante El mes de desembre és habitual obsequiar a treballadors i clients amb les tradicionals cistelles de Nadal, i sorgeixen els dubtes: com tributen les cistelles de Nadal regalades a empleats i clients? És despesa deduïble en l’impost de societats i en l’IRPF? És deduïble l’IVA de les cistelles de Nadal? Li ho expliquem…
Amb l’arribada de Nadal, poden sorgir dubtes sobre com tributen les cistelles de Nadal, els regals d’empresa i sobre la deduïbilitat de la factura del sopar nadalenc. Com tributen les cistelles de Nadal regalades a empleats i clients? És despesa deduïble en l’impost sobre societats i en l’IRPF? És deduïble l’IVA de les cistelles de Nadal? Li expliquem a continuació els dubtes sobre com tributen les cistelles de Nadal, els regals d’empresa i sobre la deduïbilitat de la factura del sopar nadalenc. Com tributen en l’impost sobre societats i en l’IRPF? Els imports satisfets per les cistelles de Nadal són una despesa deduïble en l’impost sobre societats, per la qual cosa en aquest impost no hi ha cap problema. La mateixa Llei de l’impost sobre societats estableix que no es consideren donatius o liberalitats -conceptes que no serien deduïbles- les despeses que, d’acord amb els usos i costums, s’efectuïn amb el personal de l’empresa. El que diu Hisenda: en el cas concret de les cistelles de Nadal, en la mesura en què formin part dels usos i costums de l’empresa (és a dir, que es repeteixin en el temps), respecte al seu personal, tindran la consideració de despesa deduïble a l’efecte de l’impost sobre societats, sense que sigui necessari que figurin en conveni col·lectiu o en alguna mena de pacte que els obligui a això, perquè s’entén com un dret adquirit del treballador. El mateix Tribunal Suprem, en sentència 313/2016 del 21 d’abril de 2016, va declarar que «el benefici de la cistella de Nadal no es pot suprimir de manera unilateral per l’empresari».
  • Atenció. El Tribunal Suprem ha dictat en diverses ocasions, l’última el mes d’octubre passat (STC 3343/2019), que el lliurament d’una cistella de Nadal als treballadors d’una empresa es tracta d’una «concessió més beneficiosa». És a dir, es tracta d’un dret que els empleats adquireixen i, en tractar-se d’un dret col·lectiu, els empresaris no poden eliminar-lo unilateralment. Per establir la cistella de Nadal com a dret s’han de donar una sèrie de supòsits. En primer lloc, s’ha d’haver lliurat durant molts anys: en la STC 2626/2014 s’establia una antiguitat mínima de quaranta anys. D’altra banda, el Suprem, en la sentència de 2014, també dicta que la cistella de Nadal «es feia constar en l’oferta d’ocupació efectuada per l’empresa».
El mateix tractament es pot aplicar als sopars d’empresa. El problema més gros es presenta a l’hora de deduir aquestes despeses el primer any en què es produeixen, perquè no hi ha un costum anterior que justifiqui el seu lliurament. L’aconsellable seria no exercir el dret a deducció fins passat un exercici per evitar problemes amb Hisenda. En conseqüència, caldrà justificar la despesa i la seva naturalesa, així com la seva adequació als usos i costums. Per tant, en cas que l’empresa no hagi regalat cistelles de Nadal anteriorment, o si ho fa només de manera ocasional, no es pot deduir la despesa.
  • Atenció. El primer any no s’ha de considerar com a despesa deduïble el lliurament de cistelles de Nadal als empleats. La resta d’anys, sempre que es pugui demostrar el costum, sí que es poden deduir.
Referent a això cal assenyalar que la càrrega de la prova competeix a qui fa valer el seu dret i que seran, si és el cas, els òrgans de gestió i inspecció tributària als qui correspondrà, en l’exercici de les seves funcions la valoració de les proves aportades.
  • Atenció. Podrà justificar-ho presentant factures d’anys anteriors, així que només serà difícil imputar-ho com a despesa si és el primer any que l’empresa ho fa.
En el cas de l’IRPF, la legislació estableix que totes les despeses que estiguin relacionades amb activitats de relacions públiques amb clients i proveïdors i que es repeteixin en el temps, desgraven en la declaració de la renda.
  • Atenció. Retribució en espècie per al treballador. Això implica que aquests conceptes considerats com a despesa deduïble en l’àmbit de l’empresa tinguin el tractament de retribució en espècie del treball per compte d’altri per als empleats obsequiats amb els regals nadalencs, i que l’empresa hagi de realitzar el corresponent ingrés a compte de la referida retribució en espècie. De la mateixa manera, s’haurà d’incloure entre els rendiments en espècies satisfetes tant en les declaracions trimestrals (model 111) com en l’anual (model 190).
A més, l’import de la cistella de Nadal cal incloure-la en la base de cotització. Per exemple: Si el cost total dels lots és de 3.000 euros i el tipus de retenció aplicable a la seva plantilla (de mitjana) és del 20%, la seva empresa haurà d’ingressar a Hisenda 600 euros (3.000 x 20%). No obstant això, pot repercutir aquest ingrés a compte als treballadors. En aquest cas ja no suportarà aquest cost addicional, però els seus treballadors veuran reduït l’import rebut. Atenció. Si la cistella de Nadal es guanyés en un sorteig, el seu tractament seria diferent, encara que tampoc estaria lliure de tributació. Seria considerada un guany patrimonial a l’efecte de l’IRPF i formaria part de la base imposable general pel seu valor de mercat. Regals a clients En el cas d’adquirir cistelles de Nadal per regalar a clients, col·laboradors o proveïdors cal tenir en compte les següents consideracions:
  • En la mesura en què es tracti de despeses per relacions públiques amb clients seran fiscalment deduïbles sempre que compleixin els restants requisits en termes d’inscripció comptable, meritació, correlació entre ingressos i despeses i justificació documental.
  • És imprescindible reflectir en la factura que es tracta d’un regal personalitzat. Per tant, portarà el logo o el nom de l’empresa. Tingui en compte aquesta dada perquè quedi perfectament justificat davant l’Agència Tributària.
  • Des de l’1 de gener de 2015, la deducció per despeses a clients o proveïdors està limitada a l’1% de l’import net del volum de negoci del període impositiu corresponent. D’aquesta manera, si el seu volum de negocis en 2022 és de dos milions d’euros, en aquest exercici seran deduïbles 20.000 euros. El que excedeixi d’aquesta quantia no serà deduïble:
  1. L’impost sobre societats (el tipus del qual és del 25%) es calcula sobre el benefici (ingressos menys despeses fiscalment deduïbles). Per tant, aquestes despeses redueixen la base de l’impost i, en la pràctica, només suposen un cost del 75% del seu import.
  2. En canvi, les despeses no deduïbles -l’excés sobre l’1% en aquest cas- suposen un cost real del 100% del seu import.
La despesa només abastarà a la quantitat que hagués estat comptabilitzada pel concepte d’atencions a clients o proveïdors. D’aquesta manera, s’haurà d’analitzar si les despeses per atencions a clients o proveïdors són tals, no integrant-se aquí qualsevol altra despesa a persones que no fossin clients o proveïdors, com per exemple, despeses a socis o els seus familiars. Sense limitació. Aquest límit no s’aplicarà a altres despeses de promoció, que continuaran sent deduïbles com fins ara:
  • Podrà continuar lliurant cistelles de Nadal als seus empleats, d’acord amb els usos i costums.
  • Continuaran sent deduïbles sense límit les despeses derivades del lliurament gratuït de mostres, o els lliuraments relacionats amb els ingressos (per exemple, els obsequis oferts per a obtenir una visita demostrativa dels productes).
Atenció. En el referent als obsequis publicitaris: bolígrafs, calendaris, agendes, clauers, loteria de Nadal… seran deduïbles sempre que el seu import no excedeixi de l’1% del volum de negocis de l’entitat. Això sí, cal tenir en compte que aquest tipus d’articles haurà d’anar serigrafiat amb el nom o logo de l’empresa perquè pugui entendre’s com una despesa de relacions públiques. Comptabilitat El procediment correcte de comptabilitzar les cistelles de Nadal és en el compte 649 corresponent a altres despeses socials. Es tracten de despeses de naturalesa social realitzades per l’empresa. Es pot deduir l’IVA de les factures dels sopars d’empresa i dels regals de Nadal? L’IVA d’aquestes despeses no serà deduïble, ja que segons la Llei de l’impost sobre el valor afegit, no podran ser objecte de deducció les quotes suportades dels béns o serveis destinats a clients, assalariats o a terceres persones excloent les mostres gratuïtes i els objectes publicitaris d’escàs valor i els béns destinats exclusivament a ser objecte de lliurament o cessió d’ús, directament o mitjançant transformació, a títol onerós, que, en un moment posterior a la seva adquisició, es destinessin a atencions a clients, assalariats o terceres persones. Els regals publicitaris lliurats a clients i proveïdors, a l’efecte de deducció de l’IVA, han de portar de manera visible i indeleble el nom de l’empresa i es consideren d’escàs valor quan el valor del lliurat a un mateix destinatari en un any natural no supera els 200 €. Finalment, l’IVA dels lots acabarà sent un cost més gran per a l’empresa (ja que se suporta en l’adquisició de béns destinats a l’ús privat del seu personal). El 10% o el 21% (depèn dels productes que hi hagi en els lots) del total de la factura serà un cost més elevat per a l’empresa, i Hisenda podrà reclamar-l’hi si el dedueix indegudament. Tal com has vist, és necessari estudiar a fons els impostos que influeixen en les cistelles i regals de Nadal de les empreses per a saber si és una despesa deduïble o no. D’aquesta manera, podrem tributar correctament i en termini, per a evitar sancions o inspeccions d’Hisenda. Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió. Una salutació cordial, leer más

Els autònoms començaran a cotitzar en funció dels seus ingressos reals a partir de l’1 de gener de 2023

Nov 30, 2022
Información importante En 2023 els autònoms començaran a cotitzar a la Seguretat Social en funció dels seus ingressos reals, seleccionant un dels 15 trams de rendiments nets amb la seva corresponent quota mensual.
Li recordem que a partir de l’1 de gener de 2023 es començarà a aplicar el nou sistema de cotització d’autònoms. Com ja l’hem informat, el Reial decret llei 13/2022 de 26 de juliol, ha establert un nou sistema de cotització per ingressos reals per als treballadors per compte propi o autònoms, un mecanisme que s’anirà implantant de manera progressiva des de 2023 i fins al 2032 quan estarà plenament operatiu. La Tresoreria General de la Seguretat Social acaba de fer públic un calendari amb totes les dates d’implantació i ha resumit, en vuit punts, els aspectes més destacats de la reforma. Li ho expliquem a continuació. Totes les dates per al desplegament del nou sistema de cotització d’autònoms Li expliquem totes les dates que ha de marcar en vermell en el seu calendari des d’ara, fins que acabi 2023.
  • Finals de novembre de 2022: llançament del simulador de quotes en l’àrea pública d’Import@ss. Sense necessitat d’identificar-se podrà simular la quota que li correspondrà abonar a partir de gener de 2023 amb el nou sistema de cotització per rendiments nets.
Aquest simulador li demanarà triar un dels 15 trams en els quals s’ha dividit el nou sistema de cotització i calcularà la quota mínima i la màxima que podrà triar en funció del tram seleccionat. Si té dubtes sobre com calcular els seus ingressos nets, trobarà un enllaç a la guia pràctica del treball autònom d’Import@ss on es respon a aquesta pregunta, dins de l’apartat específic sobre el nou sistema.
  • Gener 2023: entra en vigor el nou sistema. Al llarg del mes i fins al 28 de febrer, els autònoms podran sol·licitar a la Seguretat Social la base de cotització mensual que s’ajusti als rendiments nets que esperen obtenir de mitjana mensual al llarg de l’any 2023. Aquests canvis de base de cotització faran efecte el pròxim 1 de març.
Amb aquesta sol·licitud de canvi de base de cotització hauran de comunicar l’import dels rendiments nets que esperen obtenir. Aquesta sol·licitud de canvi de base de cotització i comunicació de rendiments ho podran fer a través del portal Import@ss.
  • 1 de març de 2023: obertura de termini per a comunicar canvis de tram de cotització que entraran en vigor al maig. Llançament d’un simulador de quotes en l’àrea privada d’Import@ss. Cada autònom, en funció de la seva situació particular, podrà realitzar simulacions de quota específiques per a la seva situació, en funció del moment de la consulta.
  • 1 de maig de 2023: nou termini per a comunicar possibles canvis de trams de cotització que entraran en vigor al juliol.
  • 1 de juliol de 2023: Nou termini per a comunicar possibles canvis de base de cotització amb entrada en vigor al setembre.
  • 1 de setembre de 2023: nou període habilitat per a comunicar un canvi de base de cotització amb entrada en vigor al novembre. Es tracta de l’últim canvi amb efecte en les quotes a abonar en 2023.
  • 31 d’octubre de 2023: últim dia per a la comunicació d’activitats i, si és el cas, participació en societats per als autònoms que estiguessin donats d’alta abans de l’1 de gener de 2023.
  • 1 de novembre de 2023: s’obre un nou període per a comunicar un canvi de base de cotització que, en aquest cas, no tindrà efecte en 2023 i entrarà en vigor el gener de 2024.
El nou sistema de cotització d’autònoms en 8 claus 1. Entrada en vigor A partir de l’1 de gener de 2023 es desplega progressivament (durant tres anys) un sistema de quinze trams que determina les bases de cotització i les quotes en funció dels rendiments nets de l’autònom, com a transició al model definitiu de cotitzacions per ingressos reals que es produirà com a més tard en nou anys. 2. Quotes Les quotes mensuals a la Seguretat Social aniran des dels 230 als 500 euros al mes en 2023, i dels 200 als 590 euros al mes en 2025, sempre en funció dels rendiments nets. 3. Trams Els 15 trams que entren en vigor en 2023 són els següents: Taula de rendiments i bases de cotització 2023 Taula reduïda
Trams de rendiments nets 2023. Euros/mes Base mínima. Euros/mes Base màxima. Euros/mes
Tram 1 <= 670 751,63 849,66
Tram 2 > 670 i <= 900 849,67 900
Tram 3 > 900 i <1.166,70 898,69 1.166,70
Taula de rendiments i bases de cotització 2023 Taula general
Trams de rendiments nets 2023. Euros/mes Base mínima. Euros/mes Base màxima. Euros/mes
Tram 1 >= 1.166,70 i <=1.300 950,98 1.300
Tram 2 > 1.300 i <= 1.500 960,78 1.500
Tram 3 > 1.500 i <= 1.700 960,78 1.700
Tram 4 > 1.700 i <= 1.850 1.013,07 1.850
Tram 5 > 1.850 i <= 2.030 1.029,41 2.030
Tram 6 > 2.030 i <= 2.330 1.045,75 2.330
Tram 7 > 2.330 i <= 2.760 1.078,43 2.760
Tram 8 > 2.760 i <= 3.190 1.143,79 3.190
Tram 9 > 3.190 i <= 3.620 1.209,15 3.620
Tram 10 > 3.620 i <= 4.050 1.274,51 4.050
Tram 11 > 4.050 i <= 6.000 1.372,55 4.139,40
Tram 12 > 6.000 1.633,99 4.139,40
        Font: Seguretat Social 4. Canvis de tram Els autònoms podran canviar la seva quota en funció de la seva previsió d’ingressos nets (descomptant els costos de desenvolupar la seva activitat) fins a sis vegades a l’any. 5. Càlcul rendiments Els rendiments nets es calcularan deduint dels ingressos totes les despeses produïdes en exercici de l’activitat i necessaris per a l’obtenció d’ingressos de l’autònom. Sobre aquesta quantitat, s’aplica addicionalment una deducció per despeses genèriques del 7% (3% per als autònoms societaris). 6. Acció protectora La reforma inclou una important millora en l’esquema de protecció per cessament d’activitat dels treballadors per compte propi. Cessament d’activitat: s’instaura per primera vegada el cessament d’activitat parcial:
  • Cessament parcial per a autònoms amb treballadors
  • Cessament parcial per a autònoms sense treballadors
  • Cessament temporal parcial per força major
Mecanismes RED RED sectorial: 75% de caiguda d’ingressos, 75% de la plantilla afectada RED cíclic: 50-75% de caiguda d’ingressos, 75% de la plantilla afectada, pla de requalificació Font: Seguretat Social 7. Baixos ingressos Els autònoms amb ingressos més baixos experimentaran una reducció de la seva quota de més del 30% respecte a l’actual. Els treballadors autònoms amb rendiments per sota de l’SMI, entre els quals abunden joves i dones, pagaran quotes entre 200 i 260 euros al mes en 2025. 8. Quotes bonificades Es fixa una quota bonificada per als nous autònoms de 80 euros durant dotze mesos, extensible a altres dotze mesos addicionals quan els ingressos nets continuen sent baixos. Aquí té un resum de la reforma de la cotització d’autònoms 2023: Cotització per ingressos reals: + Ingressos
  • Despeses deduïbles
  • Deducció addicional per despeses genèriques (3 o 7%)
Comunicació de la previsió de rendiments nets:
  • A l’inici de l’any/ en el moment de l’alta
  • Comunicació a: plataforma Import@ss
Hi ha 15 nous trams en funció del rendiment net (2023-2025) Canvi de tram i modificació de quota:
  • S’haurà d’ajustar als rendiments que l’autònom vagi obtenint
  • Es podrà fer cada dos mesos. Fins a 6 vegades a l’any.
(1 març / 1 maig / 1 juliol / 1 setembre / 1 novembre / 1 gener) Regularització de les quotes: Les farà la Seguretat Social si els rendiments nets anuals superen o no els trams triats. Resultats de la regularització:
  • Correcte
  • Sobrecotització: es reintegrarà a l’autònom l’excés en quatre mesos.
  • Infracotitzación: a l’autònom haurà de pagar en dos mesos.
Supòsit especial: Cotització a desembre de 2022 per una base més alta a la qual correspon: pot continuar així si ho desitja l’autònom. Tarifa plana nous autònoms: L’inici d’activitat com a treballador per compte propi tindrà un ajut en forma de quota reduïda de 80 € mensuals. Amb una durada inicial de dotze mesos. Aquesta durada es pot ampliar per un altre any, si l’autònom registra ingressos inferiors a l’SMI al llarg del primer any d’activitat com a treballador per compte propi. Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió. Una salutació cordial, leer más

Es pot aplicar en l’IRPF la reducció del 40% a les prestacions procedents de diversos plans de pensions?

Nov 23, 2022
Información importante D’acord amb el criteri del TEAC, quan es rebin prestacions de diversos plans de pensions, la reducció en l’IRPF del 40% es podrà aplicar a totes les quantitats percebudes en forma de capital (pagament únic) en l’exercici en el qual es produeixi la contingència corresponent a cada pla i en els dos exercicis següents.
Arribat el moment de la jubilació, el rescat de les aportacions fetes a plans de pensions es pot realitzar en forma de renda, de capital o bé de manera mixta. Cal tenir en compte que el rescat en forma de capital tindrà un impacte significatiu en la declaració de l’IRPF en haver d’integrar aquestes quantitats cobrades de cop com a rendiments del treball. Reducció en l’IRPF No obstant això, la normativa de l’IRPF vigent fins a 2006 preveia l’aplicació d’una reducció del 40% per a les prestacions en forma de capital derivada de plans de pensions, quan haguessin transcorregut més de dos anys des de la primera aportació. Amb l’eliminació d’aquesta reducció per la Llei 35/2006 de l’IRPF, es va regular un règim transitori en virtut del qual aquesta reducció es pot aplicar a les prestacions derivades de contingències anteriors a 1 de gener de 2007 i a les derivades de contingències posteriors, en aquest cas per la part corresponent a les aportacions realitzades abans d’aquesta data. A aquest efecte, s’estableix que el règim transitori només es podrà aplicar a les prestacions rebudes en l’exercici en què esdevingui la contingència o en els dos següents. Atenció. Els cobraments que procedeixin d’aportacions dutes a terme abans del 31-12-2006 podran gaudir d’una reducció del 40% quan s’incorporin en l’IRPF. Per gaudir d’aquesta reducció, el cobrament s’ha de fer o bé en el mateix exercici en el qual ocorri la contingència o bé en els dos exercicis següents. Més d’un pla de pensions Però què succeeix si té més d’un pla al qual podria aplicar aquesta reducció? Per a la DGT únicament podria gaudir de la reducció un únic any podent triar quin d’ells. És a dir, si volgués cobrar en forma de capital dos plans de pensions en dos exercicis diferents, només en un d’ells podria aplicar la reducció. No obstant això, el Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC), en la seva Resolució de 24 d’octubre de 2022 (d’unificació de doctrina) ha acabat corregint aquest criteri restrictiu d’Hisenda i permet aplicar la reducció a totes les quantitats cobrades en forma de capital en l’exercici de la contingència o en els dos següents. Atenció. D’acord amb el TEAC, quan es rebin prestacions de diversos plans de pensions, la reducció del 40% es podrà aplicar a totes les quantitats percebudes en forma de capital (pagament únic) en l’exercici en el qual es produeixi la contingència corresponent a cada pla i en els dos exercicis següents. Devolució d’ingressos indeguts En cas que hagi aplicat el criteri d’Hisenda i no va aplicar la reducció en algun dels plans de pensions cobrats en forma de capital, ara pot rectificar la seva declaració de renda sol·licitant la devolució d’ingressos indeguts si l’exercici encara no ha prescrit. Hisenda li haurà de donar la raó assumint el criteri d’aquesta Resolució del TEAC. Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió. Una salutació cordial, leer más

La reforma de las cotizaciones para los trabajadores autónomos

Nov 18, 2022
Información importante De los 294 € de cuota fija mínima en la actualidad se pasará a un sistema progresivo de 15 tramos según los ingresos El Gobierno aprobó el Real Decreto-ley 13/2022, de 26 de julio, por el que se establece un nuevo sistema de cotización para los trabajadores por cuenta propia o autónomos y se mejora la protección por cese de actividad.
Aunque no exento de problemas por cuanto esta decisión de mantener al margen de la negociación al Congreso de los Diputados no gustó a la mayoría de los grupos parlamentarios, que criticaron muy duramente la decisión del Gobierno y que solicitaron, con una amplia mayoría, su tramitación por Proyecto de Ley Urgente, finalmente, será tramitado como proyecto de ley a petición de varios grupos parlamentarios, que insisten en que se trata de un «punto de partida» que puede y debe ser mejorado. Cumple advertir que dicha reforma se trata de un cambio estructural drástico con nuevas reglas tanto para autónomos como para emprendedores y, ciertamente, de un gran impacto en la economía. Nuevo sistema En primer lugar, la reforma establece que en los próximos tres años se despliega progresivamente un sistema de quince tramos que determina las bases de cotización y las cuotas en función de los rendimientos netos del autónomo, como transición al modelo definitivo de cotizaciones por ingresos reales que se producirá como muy tarde en nueve años. En pocas palabras, de los 294 € de cuota fija mínima en la actualidad se pasará a un sistema progresivo de 15 tramos según los ingresos, que se implantará durante los próximos años. Así, para 2025 la cuota de autónomos podrá oscilar entre 230 € y 590 €. Además, se define el concepto de rendimientos netos, fundamental para la puesta en marcha del nuevo sistema. De esta manera, los rendimientos netos se calcularán deduciendo de los ingresos todos los gastos producidos en ejercicio de la actividad y necesarios para la obtención de ingresos del autónomo. Sobre esa cantidad, se aplica adicionalmente una deducción por gastos genéricos del 7% (3% para los autónomos societarios). El resultado serán los rendimientos netos y esa será la cifra que determinará la base de cotización y la cuota correspondiente. Se habilita así un sistema que permite a los autónomos cambiar su cuota en función de su previsión de ingresos netos (descontando los costes de desarrollar su actividad) hasta seis veces al año. Al final del ejercicio fiscal y una vez conocidos los rendimientos netos anuales, se regularizarán las cotizaciones, devolviéndose o reclamándose cuotas en caso de que el tramo de rendimientos netos definitivos esté por debajo o por encima del indicado por las previsiones durante el año. Las cuotas mensuales a la Seguridad Social irán desde los 230 euros al mes a los 500 euros al mes en 2023 y de los 200 euros al mes a los 590 euros al mes en 2025, siempre en función de los rendimientos netos. Según publicó el Gobierno, en términos porcentuales, los autónomos con ingresos más bajos experimentarán una reducción de su cuota de más del 30% respecto a la actual. Los trabajadores autónomos con rendimientos por debajo del SMI, entre los que abundan jóvenes y mujeres, pagarán cuotas entre 200 y 260 euros al mes en 2025. Ese año, los tramos de rendimiento medio tendrán cuotas entre 290 y 294 euros mensuales y quienes ganan más de 6.000 euros al mes, 590 euros. El texto aprobado también fija una cuota bonificada para los nuevos autónomos de 80 euros durante doce meses, extensible a otros doce meses adicionales cuando los ingresos netos siguen siendo bajos. Otra de las novedades a destacar de la futura reforma es que las cuotas de los autónomos societarios, normalmente más elevadas, también se reducirán de forma sustancial con las tablas aprobadas. Los trabajadores por cuenta propia que sean socios de una empresa, si tienen rendimientos netos por debajo del SMI, tendrán una base mínima de 1.000 euros, frente a los actuales 1.234. Finalmente, a partir de 2023, el tope de cotizaciones para los autónomos mayores de 47 años desaparece. Hasta la fecha, los trabajadores por cuenta propia de más de esta edad no podían subir su cuota más allá de un determinado umbral con el fin de que no pudieran elevar la cuantía de su jubilación en los últimos años de vida laboral. Detalle de las bases y cuotas por tramos Tramo 1º: Los autónomos con unos rendimientos inferiores a 670 euros tendrán una cuota de 230 euros en el ejercicio 2023. Mientras que en 2024 bajará a 225 euros y en 2025 a 200 euros. Tramo 2º: Para los trabajadores por cuenta propia con ingresos mensuales entre 670 y 900 euros. Su cuota para el próximo año será de 260 euros. Bajará en 10 euros en 2024 y se establece un pago de 240 euros mensuales en el ejercicio de 2025. Tramo 3º: Aquellos autónomos con ingresos netos mensuales superiores a 900 euros e inferiores a 1.166,70 euros deberán pagar una cuota mensual en 2023 de 275 euros. Será de 267 euros en 2024 y 260 euros en 2025. Tramo 4º: El cuarto tramo se aplicará a aquellos que ingresen a partir de 1.166,70 euros y menos de 1.300 euros. En este caso, la cuota se mantendrá en 291 euros en los próximos tres años. Tramo 5º y 6º: Se aplica a los autónomos con rendimientos netos superiores a 1.300 euros e inferiores o iguales a 1.500 euros y por encima de 1.500 euros e inferiores o iguales a 1.700 euros. En los dos casos, y durante los próximos tres años, la cuota será de 294 euros. Tramo 7º: Trabajadores por cuenta propia con ingresos netos por encima de los 1.700 euros e inferiores o iguales a 1.850 euros. La cuota inicial será de 310 euros, subirá a 320 euros en 2024 y ascenderá a 350 euros en 2025. Tramo 8º: Los trabajadores por cuenta propia con rendimientos por encima de los 1.850 euros e inferiores o iguales a 2.030 euros, pagarán una cuota de 315 euros en 2023. Ascenderá a 325 euros en 2024 y será de 370 euros en 2025. Tramo 9º: En este tramo se concentran los autónomos con ingresos netos mensuales superiores a los 2.030 euros e iguales o inferiores a 2.330 euros. Así en 2023 tendrán una cuota de 320 euros el próximo año, en 2024 de 330 euros y en 2025 pagarán 390 euros mensuales. Tramo 10º: Los trabajadores autónomos con rendimientos netos de entre 2.330 euros y menos o igual a 2.760 euros al mes en 2023 tendrán una cuota de 330 euros. Pagarán 340 euros en 2024 y 415 euros en 2025. Tramo 11º: Se aplica a los autónomos que ingresen más de 2.760 euros, pero menos 3.190 euros. Su cuota en 2023 será de 350 euros, 360 euros en 2024 y 440 euros en 2025. Tramo 12º: A este grupo pertenecen los trabajadores por cuenta propia que ingresen más de 3.190 euros netos al mes, pero menos o igual a 3.620 euros. Así abonarán una cuota de 370 euros en 2023, de 380 euros en 2024 y 465 euros en 2025. Tramo 13º: Atiende a los autónomos con ingresos netos entre 3.620 euros e iguales o inferiores a 4.050 euros. Sus cuotas aumentarán en 100 euros en los próximo tres años y pagarán 390 euros mensuales en 2023, 400 euros en 2024 y 490 euros de 2025. Tramo 14º: Se aplicará a los autónomos con rendimientos netos mensuales de más de 4.050 euros, pero iguales o inferiores a 6.000 euros. De cara al próximo ejercicio sus cuotas ascienden a 420 euros. Mientras que 2024 y 2025 pagarán 450 euros y 530 euros, respectivamente. Tramo 15º: Representa el grupo de trabajadores autónomos que en el ejercicio 2023 ganen más de 6.000 euros. En este caso, las cuotas partirán desde los 500 euros, subirán a los 530 euros en 2024 y terminarán en 590 euros en 2025. Acción protectora Además, la reforma incluye una importante mejora en el esquema de protección por cese de actividad de los trabajadores por cuenta propia. En base a la experiencia del despliegue de prestaciones durante la pandemia y la erupción del volcán Cumbre Vieja de La Palma, se amplían las modalidades del cese de actividad para mejorar la cobertura de distintas contingencias, como en caso de una interrupción solo parcial de la actividad, y se adapta a los autónomos la protección que proporciona a los asalariados el mecanismo RED establecido en la reforma laboral para situaciones de crisis cíclicas o sectoriales. Los beneficios e inconvenientes de este nuevo sistema Los beneficios de las cuotas de autónomos propuestas para el periodo 2023-2025 son los siguientes: un sistema progresivo justo – quien más gana, más paga-; una mejora la protección social de los autónomos; Sostenibilidad del sistema de pensiones; reducción de la cuota para quienes menos ganan -de acuerdo con la Administración, dos tercios de los autónomos (quienes ganen 900 € o menos) se beneficiarán- y flexibilidad para adaptar la cuota durante el año -hasta en 6 ocasiones-. Los inconvenientes de las cuotas de autónomos propuestas para el periodo 2023-2025 son los siguientes: Equipara en obligaciones dos realidades laborales muy distintas; no se valora el riesgo de emprender; puede llegar a desincentivar el emprendimiento; marcha de autónomos a países con mejor tributación -especialmente quienes puedan teletrabajar- En definitiva, se trata de un sistema que se inspira en países donde existe mayor solvencia económica, hay más industria, multinacionales, y es más fácil para los autónomos obtener niveles de facturación dignos. Además, en dichos países hay una menor proporción de autónomos en comparación con España. Régimen transitorio La principal novedad que introduce el nuevo sistema de cotización de los autónomos implantado por el Real Decreto-ley 13/2022 es el sistema de tramos basado en los rendimientos netos (o netos minorados en determinados casos) de la persona autónoma. Este sistema recoge bases de límites máximos y mínimos para establecer como base de cotización para cada tramo de rendimientos netos obtenidos y, en virtud del artículo 44 apartado 4 de la redacción tras la reforma del Real Decreto 2064/1995, de 22 de diciembre, por el que se aprueba el Reglamento General sobre Cotización y Liquidación de otros Derechos de la Seguridad Social, la base de cotización elegida por el autónomo debe estar comprendida entre la base de cotización máxima y mínima comprendida para el tramo de rendimientos en que se encuentre. Respecto a los autónomos que a 31 de diciembre de 2022 vinieren cotizando por una base de cotización superior a la que les correspondería por razón de sus rendimientos según la Ley General de Presupuesto del Estado del correspondiente ejercicio, la Disposición transitoria sexta del Real Decreto introductorio de la reforma es clara, «Los trabajadores por cuenta propia o autónomos que a 31 de diciembre de 2022 vinieren cotizando por una base de cotización superior a la que les correspondería por razón de sus rendimientos podrán mantener dicha base de cotización, o una inferior a esta, aunque sus rendimientos determinen la aplicación de una base de cotización inferior a cualquiera de ellas. A modo general la base de cotización elegida por el autónomo debe estar comprendida entre la base de cotización máxima y mínima comprendida para el tramo de rendimientos en que se encuentre así como los trabajadores por cuenta propia o autónomos que a 31 de diciembre de 2022 vinieren cotizando por una base de cotización superior a la que les correspondería por razón de sus rendimientos podrán mantener dicha base de cotización, o una inferior a esta, aunque sus rendimientos determinen la aplicación de una base de cotización inferior a cualquiera de ellas. leer más

Subscríbete

El newsletter de la Asesoría Pellicer no es invasivo. Sabemos muy bien que en las actividades profesionales no hay tiempo para perder, por eso sólo te haremos llegar noticias relevantes para tus intereses.

¡Conoce a nuestro equipo!

Ir al contenido