Asesoria Pellicer, Noticias

El Tribunal Suprem determina que la cessió d’ús de vehicle a treballador sense contraprestació no està subjecta a l’IVA, encara que hi hagi deducció per rènting

Feb 29, 2024
Información importante El Tribunal Suprem fixa com a doctrina que la cessió pel subjecte passiu de l’ús d’un vehicle afectat a l’activitat no desvirtuada per l’AEAT, al seu empleat per al seu ús particular, a títol gratuït, quan aquest empleat no efectua cap pagament ni deixa de percebre una part de la seva retribució com a contraprestació i el dret d’ús d’aquest vehicle no està vinculat a la renúncia d’altres avantatges, és una operació no subjecta a l’IVA, encara que per aquest bé s’hagués deduït, també en aquest percentatge, IVA suportat pel rènting del vehicle.
L’informem que en relació amb la deduïbilitat de l’IVA dels vehicles d’ús mixt cedits als empleats, el Tribunal Suprem en la seva sentència de 29 de gener de 2024 ha fixat com a doctrina que no està subjecta a l’IVA la cessió de l’ús d’un vehicle afectat a l’activitat empresarial a un empleat per al seu ús particular a títol gratuït quan aquest empleat no efectua cap pagament ni deixa de percebre una part de la seva retribució com a contraprestació ni està vinculat a la renúncia d’altres avantatges. A més, en tractar-se d’una cessió no subjecta no és exigible que l’empresa repercuteixi l’IVA als seus treballadors per aquesta cessió encara que per aquests vehicles s’hagués deduït l’IVA suportat (en un 50% per aplicació de la presumpció establerta en l’article 95.3.2a de la Llei de l’IVA). La tributació relacionada amb la cessió de vehicles a empleats, especialment quan aquests vehicles poden ser usats per a fins particulars, ha estat un tema de constant debat i controvèrsia en l’àmbit de la inspecció tributària. Aquest assumpte ha generat nombrosos pronunciaments administratius i jurisprudencials tant en relació amb l’impost sobre el valor afegit (IVA) com amb l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Històricament, la inspecció tributària ha intervingut en la regulació de la tributació de l’IVA en la cessió de vehicles a empleats, elevant a vegades la deduïbilitat de l’IVA suportat en l’adquisició dels vehicles del 50% al 100%. No obstant això, simultàniament liquidava un IVA reportat, considerant la cessió del vehicle com una operació onerosa subjecta a IVA, específicament per la part d’ús privatiu. No obstant això, la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de 20 de gener de 2021 (assumpte C-288/19) va aclarir que una cessió de vehicle no es pot considerar una operació onerosa subjecta a IVA si el treballador no efectua cap pagament, ni renuncia a una part de la seva retribució, i si el dret a l’ús del vehicle no està vinculat a la renúncia a altres avantatges. Arran de l’esmentada sentència del TJUE, tant l’Audiència Nacional com el Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) van adoptar un nou criteri jurisprudencial. En diverses resolucions, es va determinar que si no es provava que el treballador efectués un pagament o renúncia de retribució per l’ús privatiu del vehicle, la cessió no era una operació onerosa subjecta a IVA. L’Administració Tributària (AEAT), d’acord amb aquest canvi de criteri, va emetre l’agost de 2023 una Nota sobre qüestions relatives als vehicles cedits a empleats, adoptant el criteri del TJUE. Sentència del Tribunal Suprem de 29 de gener de 2024 Ara el Tribunal Suprem ha resolt aquesta qüestió en la seva sentència de 29 de gener de 2024, on es va debatre si la cessió de l’ús d’un vehicle a un empleat, sense contraprestació econòmica i havent deduït l’IVA suportat en l’adquisició del vehicle, constituïa una operació subjecta a IVA. La sentència va confirmar que, en absència de contraprestació econòmica per part dels treballadors, la cessió de vehicles a empleats no constitueix una operació subjecta a IVA. En virtut de l’esmentada jurisprudència i el criteri establert pel TJUE i el Tribunal Suprem, s’estableix que la cessió gratuïta de vehicles a empleats per a ús particular no constitueix una operació subjecta a IVA, sempre que no existeixi contraprestació econòmica per part dels empleats i el dret a l’ús del vehicle no estigui vinculat a la renúncia a altres avantatges. Ens trobem davant una operació a títol gratuït, no subjecta a l’IVA, i en conseqüència no cal repercutir-ne l’IVA, amb independència que les quotes d’IVA suportades en l’adquisició del vehicle hagin estat deduïdes per l’empresa ocupadora o no. Finalment, cal advertir que la cessió d’ús del vehicle a l’empleat per a fins privats sí que és objecte d’imputació en l’IRPF de l’empleat com a renda en espècie amb independència que en considerar-se una cessió gratuïta no s’hagi de repercutir IVA. Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió. Una salutació cordial, leer más

Fins al 30 de juny pot modificar la base de cotització com a autònom 2023

Jun 22, 2023
Información importante Li recordem que té l’oportunitat de modificar la base de cotització del règim especial de treballadors autònoms (RETA) i la quota a pagar i ajustar-la als seus ingressos reals, dins dels límits permesos segons edat, fins al 30 de juny de 2023. Aquesta modificació tindrà efectes a partir de l’1 de juliol de 2023.
Els autònoms són els únics que poden triar la base per la qual cotitzen. Aquesta decisió és molt important, ja que d’ella depenen les seves prestacions presents i la seva futura pensió. La base de cotització es pot modificar fàcilment i de manera telemàtica a través del sistema RED. No obstant això, cal tenir en compte els tràmits i els períodes per a fer el canvi. Atenció. L’elecció que es faci de la quota serà molt rellevant, perquè aquest és el paràmetre que marca la quantia de les prestacions que rebrà l’autònom en cas de malaltia, accident, atur, maternitat o jubilació. Li recordem que el passat 1 de gener va entrar en vigor el nou sistema de cotització per a autònoms en funció dels seus rendiments nets. Si és autònom i necessita actualitzar la seva base de cotització, l’haurà d’ajustar al tram corresponent pels seus nous rendiments. La pròxima modificació té efectes a partir de l’1 de juliol i es pot fer fins al pròxim 30 de juny. Si al llarg de l’any 2023 es preveu una variació dels rendiments nets, serà possible seleccionar cada dos mesos una nova base de cotització i, per tant, una nova quota adaptada als mateixos amb un màxim de sis canvis a l’any. Aquesta modificació serà efectiva en les següents dates:
  • 1 de març de 2023, si la sol·licitud es formula entre l’1 de gener i l’últim dia natural del mes de febrer.
  • 1 de maig de 2023, si la sol·licitud es formula entre l’1 de març i el 30 d’abril.
  • 1 de juliol de 2023, si la sol·licitud es formula entre l’1 de maig i el 30 de juny.
  • 1 de setembre de 2023, si la sol·licitud es formula entre l’1 de juliol i el 31 d’agost.
  • 1 de novembre de 2023, si la sol·licitud es formula entre l’1 de setembre i el 31 d’octubre.
  • 1 de gener de l’any 2024, si la sol·licitud es formula entre l’1 de novembre i el 31 de desembre.
Per tant, ara, fins al 30 de juny pot fer un canvi de tram si ho considera oportú. Cotització basada en els rendiments obtinguts Des de la seva entrada en vigor i fins a 2025 s’han dissenyat unes taules de cotització transitòries amb 15 trams de rendiments nets mensuals, que contenen les bases mínimes i màximes que s’aplicaran en 2023, 2024 i 2025 en cada tram. A l’efecte de determinar la base de cotització, es tindran en compte la totalitat dels rendiments nets obtinguts l’any natural, en l’exercici de les seves diferents activitats professionals o econòmiques, amb independència que les realitzin de manera individual o com a socis o integrants de qualsevol entitat, amb personalitat jurídica o sense, sempre que no hagin de figurar per elles en alta com a treballadors per compte d’altri o assimilats a aquests. El rendiment net computable de cadascuna de les activitats exercides es calcularà d’acord amb el que es preveu a les normes de l’IRPF i amb algunes particularitats en funció del col·lectiu al qual pertanyin. Com calculo els meus rendiments? De l’import resultant es deduirà un 7% en concepte de despeses generals, excepte en els casos en què el treballador autònom reuneixi les següents característiques, on el percentatge serà del 3%:
  • Administrador de societats mercantils capitalistes la participació de les quals sigui major o igual al 25%.
  • Soci en una societat mercantil capitalista amb una participació més gran o igual al 33%.
Per a l’aplicació del percentatge indicat del 3%, n’hi haurà prou amb haver figurat noranta dies en alta en aquest règim especial, durant el període a regularitzar, en qualsevol dels supòsits citats anteriorment. Partint de la mitjana mensual d’aquests rendiments nets anuals, se seleccionarà la base de cotització que determinarà la quota a pagar. Anualment, la Llei de pressupostos generals de l’Estat establirà una taula general i una de reduïda de bases de cotització que es dividiran en trams consecutius d’imports de rendiments nets mensuals als quals s’assignaran, per cada tram, unes bases de cotització màxima i mínima mensual. En la següent taula es poden consultar aquests nous trams de rendiments i les seves corresponents bases de cotització per als pròxims tres anys:
Taula de rendiments i bases de cotització. Taula reduïda
Trams de rendiments nets 2023 Trams base de cotitzacióBase mínima-Base màxima Euros/mes 2024 Trams base de cotitzacióBase mínima-Base màxima Euros/mes 2025 Trams base de cotitzacióBase mínima-Base màxima Euros/mes
1 <= 670 € 751,63 – 849,66 753,29 – 816,98 653,59 – 718,94
2 > 670 i <= 900 € 849,67 – 900 816,99 – 900 718.95 – 900
3 > 900 i < 1.166,70 € 898,69 – 1.166,70 872,55 – 1.166,70 849,67 – 1.166,70
Taula de rendiments i bases de cotització. Taula general
Trams de rendiments nets 2023 Trams base de cotitzacióBase mínima-Base màxima Euros/mes 2024 Trams base de cotitzacióBase mínima-Base màxima Euros/mes 2025 Trams base de cotitzacióBase mínima-Base màxima Euros/mes
1 >= 1.166,7 i <= 1.300 € 950,98 – 1.300 950,98 – 1.300 950,98 – 1.300
2 > 1.300 i <= 1.500 € 960,78 – 1.500 960,78 – 1.500 960,78 – 1.500
3 > 1.500 i <= 1.700 € 960,78 – 1.700 960,78 – 1.700 960,78 – 1.700
4 > 1.700 i <= 1.850 € 1.013,07 – 1.850 1.045,75 – 1.850 1.143,79 – 1.850
5 > 1.850 i <= 2.030 € 1.029,41 – 2.030 1.062,09 – 2.030 1.209,15 – 2.030
6 > 2.030 i <= 2.330 € 1.045,75 – 2.330 1.078,43 – 2.330 1.274,51 – 2.330
7 > 2.330 i <= 2.760 € 1.078,43 – 2.760 1.111,11 – 2.760 1.356,21 – 2.760
8 > 2.760 i <= 3.190 € 1.143,79 – 3.190 1.176,47 – 3.190 1.437,91 – 3.190
9 > 3.190 i <= 3.620 € 1.209,15 – 3.620 1.241,83 – 3.620 1.519,61 – 3.620
10 > 3.620 i <= 4.050 € 1.274,51 – 4.050 1.307,19 – 4.050 1.601,31 – 4.050
11 > 4.050 i <= 6.000 € 1.372,55 – 4.495,50 1.454,25 – 4.139,40 1.732,03 – 4.139,40
12 > 6.000 € 1.633,99 – 4.495,50 1.732,03 – 4.139,40 1.928,10 – 4.139,40
Què passa si trio una base de cotització que finalment no es correspon amb els meus rendiments definitius? Les bases mensuals triades cada any, tindran un caràcter provisional, fins que es faci la regularització anual de la cotització. Finalitzat l’any natural (en aquest cas 2023), l’Administració Tributària facilitarà a la Tresoreria informació sobre els rendiments anuals reals percebuts. Si la quota triada durant l’any fos inferior a l’associada als rendiments comunicats per l’Administració Tributària corresponent, es notificarà al treballador l’import de la diferència. Aquest import haurà de ser abonat abans de l’últim dia del mes següent a aquell en què s’hagi rebut la notificació amb el resultat de la regularització. Si, per contra, la cotització fos superior a la corresponent a la base màxima del tram en el qual estiguin compresos els rendiments, la Tresoreria reintegrarà la diferència abans del 30 d’abril de l’exercici següent a aquell en el qual la corresponent Administració Tributària hagi comunicat els rendiments computables. Si està interessat a modificar la base de cotització, els agrairíem que ens ho fessin saber amb la màxima antelació possible. Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió. Una salutació cordial, leer más

Les empreses d’hostaleria poden reduir la seva quota de l’IAE pel temps que van sofrir la paralització de la seva activitat durant la pandèmia

Jun 22, 2023
Información importante El Tribunal Suprem ha declarat en dues sentències, que els negocis d’hostaleria poden reduir la seva quota de l’IAE de manera proporcional pel temps de paralització de la seva activitat durant la pandèmia, i no és necessari ni provar en particular la paralització o tancament de l’empresa, ni posar-ho en coneixement de l’Administració.
Volem informar-los que el Tribunal Suprem (TS) ha declarat, en dues sentències de 30 de maig de 2023 que les empreses que es dediquen a l’activitat d’hostaleria i restauració i que van haver de paralitzar la seva activitat, tancant les seves instal·lacions, a conseqüència de l’ordenat en el Reial decret 463/2020, de 14 de març, que va declarar l’estat d’alarma per la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 poden beneficiar-se d’una reducció en la quota de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE), que exigeixen els ajuntaments, proporcional al temps en què van sofrir aquesta paralització total. La pandèmia de COVID-19 ha tingut un impacte significatiu en l’economia global, i un dels sectors més afectats ha estat el de l’hostaleria. Els restaurants, bars i hotels han experimentat tancaments temporals, limitacions en la seva capacitat i una disminució en la demanda a causa de les restriccions imposades per a contenir la propagació del virus. El criteri del TS resulta generalitzable a tots aquells sectors econòmics que, en el context de la COVID-19, es van veure obligats a deixar de dur a terme l’activitat econòmica per imposició de les normes sanitàries aprovades. En aquest sentit, cal recordar que el Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació sanitària ocasionada per la COVID-19, va imposar la suspensió de l’obertura al públic d’una gran quantitat d’activitats, incloses la restauració, l’hostaleria, els espectacles, les activitats esportives, d’oci i cultura, l’activitat de joc i recreatives, els parcs d’oci, i una part molt rellevant dels establiments detallistes, entre molts altres sectors. Aquesta suspensió es va mantenir durant diverses setmanes i en alguns casos no es va aixecar fins a la fi de l’estat d’alarma, el 21 de juny de 2020. A més, i això és positiu, el Tribunal Suprem també afirma que no és necessari ni provar la paralització o tancament de l’empresa, ni posar en coneixement de l’Administració tal circumstància, perquè ambdues deriven directament de la llei, que les imposa a conseqüència de les mesures sanitàries. Només caldria provar que hi ha hagut una paralització total de l’activitat (si va haver-hi alguna activitat, com el lliurament a domicili, no es podria aplicar la reducció). Hem d’advertir que l’anterior resulta aplicable quan estem davant un cessament total en l’activitat, per la qual cosa en quedarien fora els períodes en què l’activitat es va poder realitzar de manera parcial (com serien els casos de reducció d’aforaments a conseqüència de les mesures adoptades després de la finalització de la suspensió d’activitats, o si es va continuar duent a terme l’activitat a domicili -en el cas de l’hostaleria-). El Tribunal Suprem afirma que el tancament total (paralització temporal i total obligatòria de l’activitat econòmica), ordenat pel decret que va aprovar l’estat d’alarma, no determina, per si mateix, la inexistència o no producció del fet imposable de l’IAE. Sosté que el que s’ha d’aplicar és el règim de paralització d’indústries que estableix l’apartat 4 de la regla 14 del Reial decret legislatiu 1175/1990, de 28 de setembre, per la qual s’aproven les tarifes i la instrucció de l’impost sobre activitats econòmiques, que suposa una rebaixa de la part proporcional de la quota, segons el temps en què l’empresa o activitat hagués deixat de funcionar. En aquest context, és important analitzar com s’ha abordat el pagament de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE) en les empreses d’hostaleria durant la pandèmia, i les possibilitats de reclamació que avui dia disposen els contribuents afectats. Quins hostalers poden aplicar-se la reducció en la quota pel tancament de la seva activitat en la pandèmia? No totes les empreses del gremi hostaler podran beneficiar-se d’aquesta exempció, tenint en compte que cal veure els qui estan obligats a presentar la declaració i els qui estan exempts de pagar l’IAE. Contribuents obligats a presentar la declaració de l’IAE
  • Les entitats que realitzin una o diverses activitats econòmiques en territori espanyol i, l’import net del volum de negocis (INVN) sigui igual o superior a 1.000.000 €. El model que s’ha de presentar és el 840 o l’aprovat per l’entitat local en el cas de quotes municipals la gestió de les quals estigui delegada a aquesta entitat local.
  • Els contribuents per l’impost sobre la renda de no residents, que operin a Espanya mitjançant establiment permanent i, que l’import net del volum de negocis (INVN) sigui igual o superior a 1.000.000 €. El model que s’ha de presentar és el 840 o l’aprovat per l’entitat local en el cas de quotes municipals la gestió de les quals estigui delegada a aquesta entitat local.
Per al càlcul de l’INVN del subjecte passiu es tindrà en compte el conjunt d’activitats econòmiques exercides per ell. En el cas d’entitats que formen part d’un grup de societats per concórrer alguna de les circumstàncies considerades com a determinants de l’existència de control, l’INVN es referirà al conjunt d’entitats pertanyents a aquest grup, amb independència de l’obligació o no de consolidació comptable. En el cas de contribuents per l’impost sobre la renda de no residents, s’atendrà l’INVN imputable al conjunt dels establiments permanents situats en territori espanyol. Estan exempts i no estan obligats a presentar la declaració de l’IAE
  1. L’Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals, així com els organismes autònoms de l’Estat i les entitats de dret públic d’anàleg caràcter de les comunitats autònomes i de les entitats locals.
  2. Les entitats que iniciïn l’exercici de la seva activitat en territori espanyol, estan exemptes durant els dos primers períodes impositius. A aquest efecte, no es considerarà que s’ha produït l’inici de l’exercici d’una activitat quan aquesta s’hagi desenvolupat anteriorment sota una altra titularitat. Això ocorre, entre altres supòsits, en els casos de fusió, escissió o aportació de branques d’activitat.
En el cas d’entitats que iniciïn l’exercici de l’activitat i gaudeixin d’aquesta exempció, però, a més, duen a terme altres activitats per les quals han de presentar la declaració de l’IAE, quedarien obligades a presentar aquesta declaració.
  1. Les persones físiques, siguin residents en territori espanyol o no.
  2. Les entitats que realitzin una o diverses activitats en territori espanyol i tinguin un import net del volum de negocis (INVN) inferior a 1.000.000 €.
  3. Els contribuents per l’impost sobre la renda de no residents, que operin a Espanya mitjançant establiment permanent i tinguin un import net del volum de negocis (INVN) inferior a 1.000.000 €.
  4. Les entitats gestores de la Seguretat Social i les mutualitats de previsió social regulades en la Llei 30/1995, de 8 de novembre, d’ordenació i supervisió de les assegurances privades.
  5. Els organismes públics de recerca, els establiments d’ensenyament en tots els seus graus, costejats íntegrament amb fons de l’Estat, de les comunitats autònomes o de les entitats locals, o per fundacions declarades benèfiques o d’utilitat pública i, els establiments d’ensenyament en tots els seus graus que, sense tenir ànim de lucre, estiguessin en règim de concert educatiu. S’ha de sol·licitar, a instàncies de part i es concedeix quan escaigui.
  6. Les associacions i fundacions de persones amb discapacitat física, psíquica i sensorial, sense ànim de lucre, per les activitats de caràcter pedagògic, científic, assistencials i d’ocupació que, realitzin per a l’ensenyament, educació, rehabilitació i tutela de persones amb discapacitat. S’ha de sol·licitar, a instàncies de part i es concedeix quan escaigui.
  7. La Creu Roja espanyola.
  8. Els subjectes passius als quals els sigui aplicable l’exempció de l’IAE en virtut de tractats o convenis internacionals.
Atenció. Tots els subjectes passius estan exempts d’IAE en els dos primers anys d’inici de l’activitat econòmica, sense excepció, per la qual cosa si hi estan subjectes i no exempts, no es tributa per aquest impost fins al tercer any d’activitat. Tampoc tributen la totalitat de les persones físiques ni les entitats amb un volum de negocis inferior al milió d’euros, per la qual cosa, deixant al marge a les administracions públiques, que també estan exemptes, resulta que els únics contribuents efectius de l’IAE són les societats i altres entitats amb un volum de negocis igual o superior a 1.000.000 € (cal tenir en compte que per a càlcul del límit d’1.000.000 d’euros es consideraran les societats de manera individual, amb independència de la seva obligació de presentar comptes consolidats). En el cas que hagi pagat l’IAE, nosaltres l’ajudem a analitzar les possibilitats de recuperació parcial de les quotes de l’IAE de l’exercici 2020 i la millor estratègia procedimental a seguir. Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió. Una salutació cordial, leer más

Com es declara el traspàs d’un local de negoci en l’IRPF?

May 4, 2023
Información importante Els traspassos, sigui de local o de negoci, tributen com un guany o pèrdua patrimonial i s’imputen en la base imposable de l’estalvi en l’IRPF.
Si han desenvolupat la seva activitat en un local de lloguer, però ha decidit traspassar-lo l’adquirent li abonarà un import en concepte de «traspàs» i continuarà amb l’activitat, subrogant-se com a arrendatari durant el temps que falta de contracte. Doncs bé, encara que li diguin «traspàs», el que vendrà serà una combinació de béns i drets:
  • D’una banda, el dret a continuar amb el lloguer -el «dret de traspàs» pròpiament dit-.
  • I, per una altra, les instal·lacions, béns i existències que quedin en el local, així com l’avantatge de començar amb un negoci en funcionament i amb una cartera de clients (el fons de comerç).
Tributació per IRPF La manera de declarar en l’IRPF les rendes obtingudes dependrà del tipus d’actius que es transmetin:
  • Existències. La venda d’existències es declararà com un major ingrés de l’activitat, tributant en la base general de l’impost.
  • Actius. Si es transmeten actius -com a instal·lacions, fons de comerç o drets de traspàs-, s’ha de declarar un guany patrimonial per la diferència entre el seu valor de venda i el seu valor d’adquisició.
En el cas dels drets de traspàs i el fons de comerç, si no es va satisfer un preu per la seva adquisició (per exemple, si es va iniciar l’activitat des de zero), tot l’import rebut serà un guany patrimonial. Però si el negoci ja funcionava abans i també va pagar pels drets de traspàs o pel fons de comerç, podrà deduir del guany el valor net d’aquests (diferència entre el seu valor d’adquisició i la seva amortització acumulada). Atenció. En els supòsits de traspàs, el guany patrimonial es computarà en el cedent (arrendatari) per l’import que li correspongui en el traspàs, una vegada descomptat l’import corresponent al propietari per la seva participació en aquest traspàs. Quan el dret de traspàs s’hagi adquirit mitjançant preu, aquest tindrà la consideració de preu d’adquisició. Les quantitats que, si és el cas, percebi el propietari de l’immoble arrendat en concepte de participació en el traspàs constitueixen rendiments del capital immobiliari. Els coeficients reductors o d’abatiment del règim transitori (si la data d’adquisició dels elements patrimonials fos anterior al 31 de desembre de 1994 s’haurà d’aplicar el règim transitori per a aplicar els coeficients reductors corresponents) no resulten aplicables en tractar-se en aquests supòsits de béns afectes, tret que la desafectació s’hagi produït amb més de tres anys d’antelació a la data del traspàs. Exemple: Un contribuent desenvolupa l’activitat de restaurant en un local llogat des del dia 10 de maig de 2000, determinant el rendiment net de la seva activitat pel mètode d’estimació objectiva. Durant el mes d’agost de 2006, va fer obres de reforma del local, satisfent per aquest motiu la quantitat de 20.000 euros. El 25 de juny de 2022, amb motiu de la seva jubilació, traspassa el local de negoci, percebent la quantitat de 28.500 euros, una vegada descomptada la quantitat corresponent a l’arrendador en concepte de participació en el traspàs. Determinar l’import del guany patrimonial obtingut a conseqüència del traspàs del local de negoci. Solució:
  • Import corresponent al traspàs: 28.500
  • Preu d’adquisició: 0
Nota: les obres de reforma del local no poden considerar-se com a preu d’adquisició del dret de traspàs, ja que aquestes quantitats no van ser satisfetes per a adquirir el dret de traspàs que, d’acord amb les dades de l’exemple, no va ser adquirit mitjançant preu.
  • Guany patrimonial obtingut = 28.500
Font: AEAT Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió. Una salutació cordial, leer más

Vagi amb compte amb els possibles intents de frau o estafa en relació amb la campanya de la renda 2022

Abr 25, 2023
Información importante Durant la campanya de la renda 2022, recordi que els ciberdelinqüents poden intentar enganyar-lo suplantant a l’Agència Tributària per mitjà de correus electrònics (phishing) o SMS (smishing) fraudulents.
L’informem que l’AEAT a la seva pàgina web ha realitzat un avís als contribuents davant possibles intents de frau o estafa en relació amb la campanya de renda de 2022. L’Agència Tributària recorda que els ciberdelinqüents poden intentar enganyar els ciutadans intentant suplantar la identitat de l’AEAT per mitjà de correus electrònics (phishing) o SMS (smishing) fraudulents. Així, l’AEAT recorda els següents aspectes que s’han de tenir en compte per a evitar el frau:
  • L’Agència Tributària no sol·licita per correu electrònic o SMS informació confidencial, econòmica o personal, números de compte ni números de targeta, ni adjunta annexos amb informació de factures o altres tipus de dades.
  • L’AEAT no fa mai devolucions a targetes de crèdit o dèbit, ni usant BIZUM.
  • L’AEAT mai no cobra cap import pels serveis que presta.
Igualment, l’Agència Tributària assenyala què cal fer si es reben correus electrònics o SMS suposadament enviats per l’AEAT:
  • No s’ha de descarregar els documents o fitxers que continguin
  • No s’ha de punxar en els enllaços que contingui, fins i tot els que assenyalin que és per a rebre devolucions de la renda.
  • Si li sol·liciten informació confidencial, el millor és esborrar-lo.
Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió. Una salutació cordial, leer más

Les claus de la nova reforma de les pensions 2023

Mar 24, 2023
Información importante Al BOE del dia 17 de març de 2023, s’ha publicat el Reial decret llei 2/2023 de reforma de les pensions, que recull importants novetats, entre les quals destaquen l’increment gradual de les bases màximes de cotització, la creació d’una quota de solidaritat del 6% per als salaris més alts que superin la base màxima de cotització, o la modificació del mecanisme d’equitat intergeneracional (MEI), al mateix temps que s’estableix una nova fórmula de còmput per al càlcul de la pensió. La norma també preveu un increment del complement per bretxa de gènere, i s’inclou en el sistema de Seguretat Social als alumnes que realitzin pràctiques formatives i acadèmiques incloses en programes de formació.
L’informem que per fi, després de mesos d’acord entre el Govern i els sindicats, s’ha aprovat i publicat al BOE del dia 17 de març de 2023, el Reial decret llei 2/2023, de 16 de març (d’ara endavant, RDL 2/2023), que recull l’ampliació de drets dels pensionistes, la reducció de la bretxa de gènere i l’establiment d’un nou marc de sostenibilitat del sistema públic de pensions. Acord de la reforma de les pensions 2023 La nova norma ha estat fruit d’un acord amb els sindicats CCOO i UGT, part de les recomanacions del Pacte de Toledo de 2020 i està emmarcat en el Component 30 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Amb aquesta norma es culmina la modernització del sistema públic de pensions que reforça els principis de suficiència, equitat i sostenibilitat. Les mesures garanteixen el poder adquisitiu de totes les pensions i s’estableixen augments addicionals per als pensionistes més vulnerables, reforça els ingressos del sistema públic, especialment en els anys en què el sistema ha de suportar un repte demogràfic més elevat, i dissenya un model més just per a les persones que han tingut una carrera professional no lineal, una situació que fins ara suposava un minvament desproporcionat al seu dret de pensió. La nova reforma de les pensions recull importants novetats, entre les quals destaquen l’increment gradual de les bases màximes de cotització, la creació d’una quota de solidaritat del 6% per als salaris més alts que superin la base màxima de cotització, o la modificació del mecanisme d’equitat intergeneracional (MEI), al mateix temps que s’estableix una nova fórmula de còmput per al càlcul de la pensió. La norma també preveu un increment del complement per bretxa de gènere, es milloren les pensions mínimes i s’inclou en el sistema de Seguretat Social als alumnes que realitzin pràctiques formatives i acadèmiques incloses en programes de formació. Entrada en vigor La norma entrarà en vigor a partir del primer dia del mes següent a la seva publicació al BOE, és a dir, l’1 d’abril de 2023, excepte unes certes disposicions relacionades amb la Llei General de la Seguretat Social, que té altres dates d’entrada en vigor, algunes en 2024, 2005 i 2026. Les claus de la reforma 1. Increment gradual de les bases màximes de cotització L’actualització anual del topall màxim de les bases de cotització dels diferents règims, conforme a la corresponent Llei de pressupostos generals de l’Estat, s’efectuarà en un percentatge igual al que s’estableixi per a la revaloració de les pensions contributives (conforme a l’IPC). A més, a aquestes pujades de l’IPC se li sumarà l’increment anual d’1,2 punts percentuals de la base màxima de cotització des de l’any 2024 fins a 2050. 2. Quota addicional de solidaritat S’estableix una quota addicional de solidaritat que varia en funció de l’excés dels rendiments del treball per compte d’altri sobre la base màxima de cotització establerta en la Llei de pressupostos generals de l’Estat de l’any corresponent, establint a aquest efecte tres trams de rendiments, als quals correspon un tipus de cotització progressiu: La quota de solidaritat serà el resultat d’aplicar:
  • Un tipus del 5,5% a la part de retribució compresa entre la base màxima de cotització i la quantitat superior a la referida base màxima en un 10%;
  • El tipus del 6% a la part de retribució compresa entre el 10% superior a la base màxima de cotització i el 50%; i
  • El tipus del 7% a la part de retribució que superi l’anterior percentatge.
La cotització addicional de solidaritat entra en vigor l’1 de gener de 2025 i s’incrementarà des de l’any 2025 fins a arribar al tipus definitiu en 2045. En concret, la quota addicional de solidaritat serà el resultat d’aplicar a cada tram de retribució que superi la base màxima de cotització els següents percentatges expressats en tant per cent, durant cada any des de l’any 2025 fins a l’any 2045:
Any Retribucions des de base màxima fins a 10% addicional de la base màxima Retribucions des del 10% addicional de la base màxima fins al 50% addicional de la base màxima Retribucions superiors al 50% addicional de la base màxima
Tipus cotització % Tipus cotització % Tipus cotització %
2025 0,92 1 1,17
2026 1,15 1,25 1,46
2027 1,38 1,5 1,75
2028 1,60 1,75 2,04
2029 1,83 2 2,33
2030 2,06 2,25 2,63
2031 2,29 2,5 2,92
2032 2,52 2,75 3,21
2033 2,75 3 3,50
2034 2,98 3,25 3,79
2035 3,21 3,5 4,08
2036 3,44 3,75 4,38
2037 3,67 4 4,67
2038 3,90 4,25 4,96
2039 4,13 4,5 5,25
2040 4,35 4,75 5,54
2041 4,58 5 5,83
2042 4,81 5,25 6,13
2043 5,04 5,5 6,42
2044 5,27 5,75 6,71
2045 5,50 6,00 7,00
La distribució dels tipus de cotització per solidaritat entre empresari i treballador mantindrà la mateixa proporció que la distribució del tipus general de cotització a la Seguretat Social per contingències comunes. 3. Increment gradual del mecanisme d’equitat intergeneracional (MEI) S’ajusta el concepte original recollit en la Llei 21/2021, de 28 de desembre, d’aquesta cotització addicional com a instrument d’estabilització financera del sistema, que s’incrementa progressivament del 0,6% a l’1,2%. L’aplicació del MEI tindrà efectes des de l’1 de gener de 2023, i es nodreix per la cotització finalista fins a l’any 2050. Així, en la mateixa línia, el MEI actualment vigent i que s’aplica des de gener de 2023 anirà augmentant progressivament. En comptes de l’actual 0,6% (0,5% a càrrec de l’empresa i 0,1% a càrrec del treballador) aquest percentatge es doblarà fins a l’1,2%, en 2050. D’aquesta manera s’incrementarà el MEI una dècima cada any fins a arribar a aquest últim percentatge.
  • L’any 2023, serà de 0,60 punts percentuals, dels quals el 0,50 correspondrà a l’empresa i el 0,10 al treballador.
  • L’any 2024, serà de 0,70 punts percentuals, dels quals el 0,58 correspondrà a l’empresa i el 0,12 al treballador.
  • L’any 2025, serà de 0,80 punts percentuals, dels quals el 0,67 correspondrà a l’empresa i el 0,13 al treballador.
  • L’any 2026, serà de 0,90 punts percentuals, dels quals el 0,75 correspondrà a l’empresa i el 0,15 al treballador.
  • L’any 2027, serà d’1 punt percentual, del qual el 0,83 correspondrà a l’empresa i el 0,17 al treballador.
  • L’any 2028, serà d’1,1 punts percentuals, dels quals el 0,92 correspondrà a l’empresa i el 0,18 al treballador.
  • L’any 2029, serà d’1,2 punts percentuals, dels quals l’1,00 correspondrà a l’empresa i el 0,2 al treballador.
  • Des de l’any 2030 fins a 2050 es mantindrà el mateix percentatge de l’1,2, amb igual distribució entre empresari i treballador.
4. Nou còmput per al càlcul de la pensió en matèria de treballadors amb cotitzacions irregulars S’amplia a vint-i-set anys el període a tenir en compte per al càlcul de la base reguladora de la pensió de jubilació, si bé prenent com a referència els vint-i-nou anys anteriors al del mes previ al del fet causant, dels quals se seleccionen d’ofici les 324 bases de cotització de més import de tot el període, per a això primer s’integren les mensualitats en les quals no hagi existit l’obligació de cotitzar i, posteriorment, s’actualitzen les bases de cotització del període d’acord amb l’evolució que hagi experimentat l’índex de preus de consum (IPC), excepte les corresponents als vint-i-quatre mesos anteriors al del mes previ al del fet causant, que es computen en el seu valor nominal. Així, s’estableix que: «1. La base reguladora de la pensió de jubilació serà el quocient que resulti de dividir entre 378, la suma de les bases de cotització de l’interessat durant 324 mesos anteriors al del mes previ al del fet causant obtinguts de la següent forma: a) Se seleccionaran els 348 mesos consecutius i immediatament anteriors al del mes previ al del fet causant. b) Si en el període que s’hagi de prendre per al càlcul de la base reguladora, segons el que es disposa en l’apartat a), apareguessin mesos durant els quals no hagués existit obligació de cotitzar, les primeres quaranta-vuit mensualitats s’integraran amb la base mínima de cotització del règim general que correspongui al mes respectiu i la resta de les mensualitats amb el 50% d’aquesta base mínima. En els supòsits en què en algun dels mesos a tenir en compte per a la determinació de la base reguladora l’obligació de cotitzar hagués existit només durant una part, procedirà la integració assenyalada en el paràgraf anterior per la part del mes en què no existeixi obligació de cotitzar, sempre que la base de cotització corresponent al primer període no assoleixi la quantia de la base mínima mensual establerta per al règim general. En aquest supòsit, la integració arribarà fins a aquesta última quantia. c) Les bases corresponents als vint-i-quatre mesos immediatament anteriors al mes previ al del fet causant es computaran en el seu valor nominal. d) Les restants bases s’actualitzaran d’acord amb l’evolució que hagi experimentat l’índex de preus de consum des del mes al fet que aquelles corresponguin, fins al mes immediat anterior a aquell en què s’iniciï el període a què es refereix la regla anterior. e) De les 348 bases calculades conforme a les lletres anteriors es triaran d’ofici les 324 bases de cotització de més import. La següent fórmula és l’expressió matemàtica de les regles precedents:   Imagen: /datos/imagenes/disp/2023/65/6967_12946619_1.png   Sent: BR = Base reguladora. Bi=Base de cotització del mes i-è anterior al mes previ al del fet causant (prendrà valors entre 25 i 348). I25= Índex general de preus al consum del mes 25 anterior al mes previ al del fet causant. Les 24 bases de cotització Bi descartades prendran valor 0 en la fórmula. Sent i = 1, 2,…348.» Aquestes modificacions relatives a la forma de càlcul de la pensió de jubilació entraran en vigor l’1 de gener de 2026, si bé fins a l’1 de gener de 2037 s’aplicaran de manera gradual conforme a la disposició transitòria prevista en la norma. Com a règim transitori, es preveu que es reconegui d’ofici, respecte dels qui sol·licitin la pensió de jubilació des d’1 de gener de 2026 i abans de l’1 de gener de 2041, que el càlcul de la base reguladora s’efectuï aplicant, segons resulti més favorable, la legislació vigent a 1 de gener de 2023 o la legislació posterior que resulti aplicable en funció de l’any en què tingui lloc el fet causant. Així mateix, s’estableix un període transitori específic entre els anys 2041 i 2044 per a incrementar el nombre de bases de cotització a incloure en el càlcul de la base reguladora segons el que es preveu en l’article 209.1 de la LGSS, en la redacció vigent a 1 de gener de 2023, a raó de sis mesos per any, a l’efecte de determinar quina base reguladora és la més favorable per al treballador. 5. Increment del complement per bretxa de gènere La norma determina que l’import del complement de bretxa de gènere establert en l’article 60 de la Llei General de la Seguretat Social tindrà un increment, addicional a la revaloració anual, del 10% en el bienni 2024-2025, que es distribuirà entre tots dos exercicis segons determinin les respectives lleis de pressupostos generals de l’Estat. Aquesta modificació té com a finalitat adequar l’aplicació de la norma a l’objectiu perseguit amb la seva aprovació, que és el reconeixement del complement per bretxa de gènere també als homes sempre que compleixin determinades condicions, per a això cal eliminar del còmput de períodes cotitzats i bases de cotització anteriors o següents al naixement els beneficis en la cotització establerts en l’article 237 de la Llei General de la Seguretat Social. Així mateix, es precisa com cal calcular les pensions dels respectius progenitors per a determinar quina d’elles és més alta a l’efecte d’acreditar els requisits exigits per a obtenir el complement. La modificació s’acompanya amb disposició transitòria perquè pugui beneficiar també a fets causants anteriors a l’entrada en vigor d’aquest RDL 2/2023 i des de la vigència del complement per bretxa de gènere. 6. Treballadors contractats a temps parcial: còmput dels períodes de cotització S’equipara la feina a temps parcial amb la feina a temps complet a l’efecte del còmput dels períodes cotitzats per al reconeixement de les pensions de jubilació, incapacitat permanent, mort i supervivència, incapacitat temporal, naixement i cura de menor, ja que es tenen en compte els períodes cotitzats sigui quina sigui la durada de la jornada realitzada en cadascun d’ells. A més, la nova redacció de la norma relativa a la integració de períodes sense obligació de cotitzar d’aquests treballadors, elimina la previsió que la base de cotització a tenir en compte per a cobrir aquests períodes hagi de ser, d’entre les aplicables a cada moment, «la corresponent al nombre d’hores contractades en últim terme», la qual cosa incrementa la base reguladora. 7. Particularitats de les prestacions i serveis gestionats mútues col·laboradores amb la Seguretat Social: nova regulació a la prestació d’incapacitat temporal També s’introdueixen modificacions relatives als processos d’IT. Entre altres reformes:
  • S’elimina la possibilitat que les mútues es puguin dirigir a l’Institut Nacional de la Seguretat Social en cas que el servei públic de salut hagi desestimat la proposta d’alta.
  • També s’elimina la referència a l’Institut Social de la Marina en el paràgraf quart del mateix article, en coherència amb la modificació que es proposa respecte de la disposició addicional primera.4 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social i se substitueix la referència a sis mesos per cent vuitanta dies, a fi que la durada real del període d’observació per malaltia professional pugui variar en funció dels dies que tinguin els mesos concrets en què es produeixi.
  • En relació amb les competències de control dels processos d’incapacitat temporal a partir del dia 365, l’entitat gestora exerceix la citada competència a través de la seva inspecció mèdica, sense intervenció ja dels equips de valoració d’incapacitats o òrgans equivalents a Catalunya, perquè la necessitat d’assistència sanitària i impediment per a treballar no implica per a la seva comprovació una qualificació tècnica jurídica que faci necessària la participació de professionals diferents del facultatiu mèdic. En conseqüència, l’inici de l’expedient d’incapacitat permanent s’articula a través de l’emissió d’una alta mèdica amb proposta d’incapacitat permanent.
  • També s’inclou en la reforma que l’esgotament del termini de 365 dies sense emissió d’alta mèdica suposi passar automàticament a la pròrroga d’incapacitat temporal, sense necessitat de declaració expressa, amb el que se simplifica i aclareix la gestió. Si no hi hagués pròrroga, es manté com fins al moment el procediment de disconformitat quan l’alta mèdica per curació, millora o incompareixença al reconeixement mèdic s’emet en esgotar-se els 365 dies.
  • Així mateix, es determina el manteniment de la col·laboració obligatòria en el pagament de la prestació durant la pròrroga de la incapacitat temporal fins a l’alta mèdica del treballador per curació, millora o incompareixença, fins a l’últim dia del mes en què l’Institut Nacional de la Seguretat Social emeti l’alta mèdica per proposta d’incapacitat permanent, o fins al compliment dels 545 dies, finalitzant en tot cas en aquesta data;
  • i es recull l’obligació de les empreses col·laboradores voluntàries de pagar a càrrec seu la prestació d’incapacitat temporal fins a l’extinció del dret al subsidi, inclosa en el seu cas, la situació de prolongació d’efectes econòmics.
  • Finalment, s’elimina l’excepció relativa als treballadors del règim especial de la Seguretat Social dels treballadors de la mar, atès que l’Institut Social de la Marina no té inspectors mèdics.
8. Reforç de les pensions mínimes La norma també busca reforçar i millorar les pensions mínimes, incloses una sèrie d’augments de les pensions més baixes, mínimes i no contributives. 9. Cotització d’alumnes en pràctiques Es regula la inclusió en el sistema de la Seguretat Social d’alumnes que realitzin pràctiques formatives o pràctiques acadèmiques externes incloses en programes de formació, que inclouen les realitzades per alumnes universitaris i de formació professional. Aquesta nova normativa entrarà en vigor l’1 d’octubre de 2023. La cotització a la Seguretat Social, tant en el cas de les pràctiques remunerades com en el de les no remunerades, s’ajustarà al següent:
  • No s’aplicarà el MEI.
  • A les quotes per contingències comunes se’ls aplicarà una reducció del 95%.
  • L’entitat que assumeixi la condició d’empresa serà la responsable de l’ingrés de la totalitat de les quotes.
Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió. Una salutació cordial, leer más

Subscríbete

El newsletter de la Asesoría Pellicer no es invasivo. Sabemos muy bien que en las actividades profesionales no hay tiempo para perder, por eso sólo te haremos llegar noticias relevantes para tus intereses.

¡Conoce a nuestro equipo!

Ir al contenido