Asesoria Pellicer, Noticias
El Tribunal Suprem determina que la cessió d’ús de vehicle a treballador sense contraprestació no està subjecta a l’IVA, encara que hi hagi deducció per rènting
L’informem que en relació amb la deduïbilitat de l’IVA dels vehicles d’ús mixt cedits als empleats, el Tribunal Suprem en la seva sentència de 29 de gener de 2024 ha fixat com a doctrina que no està subjecta a l’IVA la cessió de l’ús d’un vehicle afectat a l’activitat empresarial a un empleat per al seu ús particular a títol gratuït quan aquest empleat no efectua cap pagament ni deixa de percebre una part de la seva retribució com a contraprestació ni està vinculat a la renúncia d’altres avantatges. A més, en tractar-se d’una cessió no subjecta no és exigible que l’empresa repercuteixi l’IVA als seus treballadors per aquesta cessió encara que per aquests vehicles s’hagués deduït l’IVA suportat (en un 50% per aplicació de la presumpció establerta en l’article 95.3.2a de la Llei de l’IVA). La tributació relacionada amb la cessió de vehicles a empleats, especialment quan aquests vehicles poden ser usats per a fins particulars, ha estat un tema de constant debat i controvèrsia en l’àmbit de la inspecció tributària. Aquest assumpte ha generat nombrosos pronunciaments administratius i jurisprudencials tant en relació amb l’impost sobre el valor afegit (IVA) com amb l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Històricament, la inspecció tributària ha intervingut en la regulació de la tributació de l’IVA en la cessió de vehicles a empleats, elevant a vegades la deduïbilitat de l’IVA suportat en l’adquisició dels vehicles del 50% al 100%. No obstant això, simultàniament liquidava un IVA reportat, considerant la cessió del vehicle com una operació onerosa subjecta a IVA, específicament per la part d’ús privatiu. No obstant això, la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de 20 de gener de 2021 (assumpte C-288/19) va aclarir que una cessió de vehicle no es pot considerar una operació onerosa subjecta a IVA si el treballador no efectua cap pagament, ni renuncia a una part de la seva retribució, i si el dret a l’ús del vehicle no està vinculat a la renúncia a altres avantatges. Arran de l’esmentada sentència del TJUE, tant l’Audiència Nacional com el Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) van adoptar un nou criteri jurisprudencial. En diverses resolucions, es va determinar que si no es provava que el treballador efectués un pagament o renúncia de retribució per l’ús privatiu del vehicle, la cessió no era una operació onerosa subjecta a IVA. L’Administració Tributària (AEAT), d’acord amb aquest canvi de criteri, va emetre l’agost de 2023 una Nota sobre qüestions relatives als vehicles cedits a empleats, adoptant el criteri del TJUE. Sentència del Tribunal Suprem de 29 de gener de 2024 Ara el Tribunal Suprem ha resolt aquesta qüestió en la seva sentència de 29 de gener de 2024, on es va debatre si la cessió de l’ús d’un vehicle a un empleat, sense contraprestació econòmica i havent deduït l’IVA suportat en l’adquisició del vehicle, constituïa una operació subjecta a IVA. La sentència va confirmar que, en absència de contraprestació econòmica per part dels treballadors, la cessió de vehicles a empleats no constitueix una operació subjecta a IVA. En virtut de l’esmentada jurisprudència i el criteri establert pel TJUE i el Tribunal Suprem, s’estableix que la cessió gratuïta de vehicles a empleats per a ús particular no constitueix una operació subjecta a IVA, sempre que no existeixi contraprestació econòmica per part dels empleats i el dret a l’ús del vehicle no estigui vinculat a la renúncia a altres avantatges. Ens trobem davant una operació a títol gratuït, no subjecta a l’IVA, i en conseqüència no cal repercutir-ne l’IVA, amb independència que les quotes d’IVA suportades en l’adquisició del vehicle hagin estat deduïdes per l’empresa ocupadora o no. Finalment, cal advertir que la cessió d’ús del vehicle a l’empleat per a fins privats sí que és objecte d’imputació en l’IRPF de l’empleat com a renda en espècie amb independència que en considerar-se una cessió gratuïta no s’hagi de repercutir IVA. Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió. Una salutació cordial, leer más
Fins al 30 de juny pot modificar la base de cotització com a autònom 2023
Els autònoms són els únics que poden triar la base per la qual cotitzen. Aquesta decisió és molt important, ja que d’ella depenen les seves prestacions presents i la seva futura pensió. La base de cotització es pot modificar fàcilment i de manera telemàtica a través del sistema RED. No obstant això, cal tenir en compte els tràmits i els períodes per a fer el canvi. Atenció. L’elecció que es faci de la quota serà molt rellevant, perquè aquest és el paràmetre que marca la quantia de les prestacions que rebrà l’autònom en cas de malaltia, accident, atur, maternitat o jubilació. Li recordem que el passat 1 de gener va entrar en vigor el nou sistema de cotització per a autònoms en funció dels seus rendiments nets. Si és autònom i necessita actualitzar la seva base de cotització, l’haurà d’ajustar al tram corresponent pels seus nous rendiments. La pròxima modificació té efectes a partir de l’1 de juliol i es pot fer fins al pròxim 30 de juny. Si al llarg de l’any 2023 es preveu una variació dels rendiments nets, serà possible seleccionar cada dos mesos una nova base de cotització i, per tant, una nova quota adaptada als mateixos amb un màxim de sis canvis a l’any. Aquesta modificació serà efectiva en les següents dates:
- 1 de març de 2023, si la sol·licitud es formula entre l’1 de gener i l’últim dia natural del mes de febrer.
- 1 de maig de 2023, si la sol·licitud es formula entre l’1 de març i el 30 d’abril.
- 1 de juliol de 2023, si la sol·licitud es formula entre l’1 de maig i el 30 de juny.
- 1 de setembre de 2023, si la sol·licitud es formula entre l’1 de juliol i el 31 d’agost.
- 1 de novembre de 2023, si la sol·licitud es formula entre l’1 de setembre i el 31 d’octubre.
- 1 de gener de l’any 2024, si la sol·licitud es formula entre l’1 de novembre i el 31 de desembre.
- Administrador de societats mercantils capitalistes la participació de les quals sigui major o igual al 25%.
- Soci en una societat mercantil capitalista amb una participació més gran o igual al 33%.
Taula de rendiments i bases de cotització. Taula reduïda | ||||
Trams de rendiments nets | 2023 Trams base de cotitzacióBase mínima-Base màxima Euros/mes | 2024 Trams base de cotitzacióBase mínima-Base màxima Euros/mes | 2025 Trams base de cotitzacióBase mínima-Base màxima Euros/mes | |
1 | <= 670 € | 751,63 – 849,66 | 753,29 – 816,98 | 653,59 – 718,94 |
2 | > 670 i <= 900 € | 849,67 – 900 | 816,99 – 900 | 718.95 – 900 |
3 | > 900 i < 1.166,70 € | 898,69 – 1.166,70 | 872,55 – 1.166,70 | 849,67 – 1.166,70 |
Taula de rendiments i bases de cotització. Taula general | ||||
Trams de rendiments nets | 2023 Trams base de cotitzacióBase mínima-Base màxima Euros/mes | 2024 Trams base de cotitzacióBase mínima-Base màxima Euros/mes | 2025 Trams base de cotitzacióBase mínima-Base màxima Euros/mes | |
1 | >= 1.166,7 i <= 1.300 € | 950,98 – 1.300 | 950,98 – 1.300 | 950,98 – 1.300 |
2 | > 1.300 i <= 1.500 € | 960,78 – 1.500 | 960,78 – 1.500 | 960,78 – 1.500 |
3 | > 1.500 i <= 1.700 € | 960,78 – 1.700 | 960,78 – 1.700 | 960,78 – 1.700 |
4 | > 1.700 i <= 1.850 € | 1.013,07 – 1.850 | 1.045,75 – 1.850 | 1.143,79 – 1.850 |
5 | > 1.850 i <= 2.030 € | 1.029,41 – 2.030 | 1.062,09 – 2.030 | 1.209,15 – 2.030 |
6 | > 2.030 i <= 2.330 € | 1.045,75 – 2.330 | 1.078,43 – 2.330 | 1.274,51 – 2.330 |
7 | > 2.330 i <= 2.760 € | 1.078,43 – 2.760 | 1.111,11 – 2.760 | 1.356,21 – 2.760 |
8 | > 2.760 i <= 3.190 € | 1.143,79 – 3.190 | 1.176,47 – 3.190 | 1.437,91 – 3.190 |
9 | > 3.190 i <= 3.620 € | 1.209,15 – 3.620 | 1.241,83 – 3.620 | 1.519,61 – 3.620 |
10 | > 3.620 i <= 4.050 € | 1.274,51 – 4.050 | 1.307,19 – 4.050 | 1.601,31 – 4.050 |
11 | > 4.050 i <= 6.000 € | 1.372,55 – 4.495,50 | 1.454,25 – 4.139,40 | 1.732,03 – 4.139,40 |
12 | > 6.000 € | 1.633,99 – 4.495,50 | 1.732,03 – 4.139,40 | 1.928,10 – 4.139,40 |
Les empreses d’hostaleria poden reduir la seva quota de l’IAE pel temps que van sofrir la paralització de la seva activitat durant la pandèmia
Volem informar-los que el Tribunal Suprem (TS) ha declarat, en dues sentències de 30 de maig de 2023 que les empreses que es dediquen a l’activitat d’hostaleria i restauració i que van haver de paralitzar la seva activitat, tancant les seves instal·lacions, a conseqüència de l’ordenat en el Reial decret 463/2020, de 14 de març, que va declarar l’estat d’alarma per la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 poden beneficiar-se d’una reducció en la quota de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE), que exigeixen els ajuntaments, proporcional al temps en què van sofrir aquesta paralització total. La pandèmia de COVID-19 ha tingut un impacte significatiu en l’economia global, i un dels sectors més afectats ha estat el de l’hostaleria. Els restaurants, bars i hotels han experimentat tancaments temporals, limitacions en la seva capacitat i una disminució en la demanda a causa de les restriccions imposades per a contenir la propagació del virus. El criteri del TS resulta generalitzable a tots aquells sectors econòmics que, en el context de la COVID-19, es van veure obligats a deixar de dur a terme l’activitat econòmica per imposició de les normes sanitàries aprovades. En aquest sentit, cal recordar que el Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació sanitària ocasionada per la COVID-19, va imposar la suspensió de l’obertura al públic d’una gran quantitat d’activitats, incloses la restauració, l’hostaleria, els espectacles, les activitats esportives, d’oci i cultura, l’activitat de joc i recreatives, els parcs d’oci, i una part molt rellevant dels establiments detallistes, entre molts altres sectors. Aquesta suspensió es va mantenir durant diverses setmanes i en alguns casos no es va aixecar fins a la fi de l’estat d’alarma, el 21 de juny de 2020. A més, i això és positiu, el Tribunal Suprem també afirma que no és necessari ni provar la paralització o tancament de l’empresa, ni posar en coneixement de l’Administració tal circumstància, perquè ambdues deriven directament de la llei, que les imposa a conseqüència de les mesures sanitàries. Només caldria provar que hi ha hagut una paralització total de l’activitat (si va haver-hi alguna activitat, com el lliurament a domicili, no es podria aplicar la reducció). Hem d’advertir que l’anterior resulta aplicable quan estem davant un cessament total en l’activitat, per la qual cosa en quedarien fora els períodes en què l’activitat es va poder realitzar de manera parcial (com serien els casos de reducció d’aforaments a conseqüència de les mesures adoptades després de la finalització de la suspensió d’activitats, o si es va continuar duent a terme l’activitat a domicili -en el cas de l’hostaleria-). El Tribunal Suprem afirma que el tancament total (paralització temporal i total obligatòria de l’activitat econòmica), ordenat pel decret que va aprovar l’estat d’alarma, no determina, per si mateix, la inexistència o no producció del fet imposable de l’IAE. Sosté que el que s’ha d’aplicar és el règim de paralització d’indústries que estableix l’apartat 4 de la regla 14 del Reial decret legislatiu 1175/1990, de 28 de setembre, per la qual s’aproven les tarifes i la instrucció de l’impost sobre activitats econòmiques, que suposa una rebaixa de la part proporcional de la quota, segons el temps en què l’empresa o activitat hagués deixat de funcionar. En aquest context, és important analitzar com s’ha abordat el pagament de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE) en les empreses d’hostaleria durant la pandèmia, i les possibilitats de reclamació que avui dia disposen els contribuents afectats. Quins hostalers poden aplicar-se la reducció en la quota pel tancament de la seva activitat en la pandèmia? No totes les empreses del gremi hostaler podran beneficiar-se d’aquesta exempció, tenint en compte que cal veure els qui estan obligats a presentar la declaració i els qui estan exempts de pagar l’IAE. Contribuents obligats a presentar la declaració de l’IAE
- Les entitats que realitzin una o diverses activitats econòmiques en territori espanyol i, l’import net del volum de negocis (INVN) sigui igual o superior a 1.000.000 €. El model que s’ha de presentar és el 840 o l’aprovat per l’entitat local en el cas de quotes municipals la gestió de les quals estigui delegada a aquesta entitat local.
- Els contribuents per l’impost sobre la renda de no residents, que operin a Espanya mitjançant establiment permanent i, que l’import net del volum de negocis (INVN) sigui igual o superior a 1.000.000 €. El model que s’ha de presentar és el 840 o l’aprovat per l’entitat local en el cas de quotes municipals la gestió de les quals estigui delegada a aquesta entitat local.
- L’Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals, així com els organismes autònoms de l’Estat i les entitats de dret públic d’anàleg caràcter de les comunitats autònomes i de les entitats locals.
- Les entitats que iniciïn l’exercici de la seva activitat en territori espanyol, estan exemptes durant els dos primers períodes impositius. A aquest efecte, no es considerarà que s’ha produït l’inici de l’exercici d’una activitat quan aquesta s’hagi desenvolupat anteriorment sota una altra titularitat. Això ocorre, entre altres supòsits, en els casos de fusió, escissió o aportació de branques d’activitat.
- Les persones físiques, siguin residents en territori espanyol o no.
- Les entitats que realitzin una o diverses activitats en territori espanyol i tinguin un import net del volum de negocis (INVN) inferior a 1.000.000 €.
- Els contribuents per l’impost sobre la renda de no residents, que operin a Espanya mitjançant establiment permanent i tinguin un import net del volum de negocis (INVN) inferior a 1.000.000 €.
- Les entitats gestores de la Seguretat Social i les mutualitats de previsió social regulades en la Llei 30/1995, de 8 de novembre, d’ordenació i supervisió de les assegurances privades.
- Els organismes públics de recerca, els establiments d’ensenyament en tots els seus graus, costejats íntegrament amb fons de l’Estat, de les comunitats autònomes o de les entitats locals, o per fundacions declarades benèfiques o d’utilitat pública i, els establiments d’ensenyament en tots els seus graus que, sense tenir ànim de lucre, estiguessin en règim de concert educatiu. S’ha de sol·licitar, a instàncies de part i es concedeix quan escaigui.
- Les associacions i fundacions de persones amb discapacitat física, psíquica i sensorial, sense ànim de lucre, per les activitats de caràcter pedagògic, científic, assistencials i d’ocupació que, realitzin per a l’ensenyament, educació, rehabilitació i tutela de persones amb discapacitat. S’ha de sol·licitar, a instàncies de part i es concedeix quan escaigui.
- La Creu Roja espanyola.
- Els subjectes passius als quals els sigui aplicable l’exempció de l’IAE en virtut de tractats o convenis internacionals.
Com es declara el traspàs d’un local de negoci en l’IRPF?
Si han desenvolupat la seva activitat en un local de lloguer, però ha decidit traspassar-lo l’adquirent li abonarà un import en concepte de «traspàs» i continuarà amb l’activitat, subrogant-se com a arrendatari durant el temps que falta de contracte. Doncs bé, encara que li diguin «traspàs», el que vendrà serà una combinació de béns i drets:
- D’una banda, el dret a continuar amb el lloguer -el «dret de traspàs» pròpiament dit-.
- I, per una altra, les instal·lacions, béns i existències que quedin en el local, així com l’avantatge de començar amb un negoci en funcionament i amb una cartera de clients (el fons de comerç).
- Existències. La venda d’existències es declararà com un major ingrés de l’activitat, tributant en la base general de l’impost.
- Actius. Si es transmeten actius -com a instal·lacions, fons de comerç o drets de traspàs-, s’ha de declarar un guany patrimonial per la diferència entre el seu valor de venda i el seu valor d’adquisició.
- Import corresponent al traspàs: 28.500
- Preu d’adquisició: 0
- Guany patrimonial obtingut = 28.500
Vagi amb compte amb els possibles intents de frau o estafa en relació amb la campanya de la renda 2022
L’informem que l’AEAT a la seva pàgina web ha realitzat un avís als contribuents davant possibles intents de frau o estafa en relació amb la campanya de renda de 2022. L’Agència Tributària recorda que els ciberdelinqüents poden intentar enganyar els ciutadans intentant suplantar la identitat de l’AEAT per mitjà de correus electrònics (phishing) o SMS (smishing) fraudulents. Així, l’AEAT recorda els següents aspectes que s’han de tenir en compte per a evitar el frau:
- L’Agència Tributària no sol·licita per correu electrònic o SMS informació confidencial, econòmica o personal, números de compte ni números de targeta, ni adjunta annexos amb informació de factures o altres tipus de dades.
- L’AEAT no fa mai devolucions a targetes de crèdit o dèbit, ni usant BIZUM.
- L’AEAT mai no cobra cap import pels serveis que presta.
- No s’ha de descarregar els documents o fitxers que continguin
- No s’ha de punxar en els enllaços que contingui, fins i tot els que assenyalin que és per a rebre devolucions de la renda.
- Si li sol·liciten informació confidencial, el millor és esborrar-lo.
Les claus de la nova reforma de les pensions 2023
L’informem que per fi, després de mesos d’acord entre el Govern i els sindicats, s’ha aprovat i publicat al BOE del dia 17 de març de 2023, el Reial decret llei 2/2023, de 16 de març (d’ara endavant, RDL 2/2023), que recull l’ampliació de drets dels pensionistes, la reducció de la bretxa de gènere i l’establiment d’un nou marc de sostenibilitat del sistema públic de pensions. Acord de la reforma de les pensions 2023 La nova norma ha estat fruit d’un acord amb els sindicats CCOO i UGT, part de les recomanacions del Pacte de Toledo de 2020 i està emmarcat en el Component 30 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Amb aquesta norma es culmina la modernització del sistema públic de pensions que reforça els principis de suficiència, equitat i sostenibilitat. Les mesures garanteixen el poder adquisitiu de totes les pensions i s’estableixen augments addicionals per als pensionistes més vulnerables, reforça els ingressos del sistema públic, especialment en els anys en què el sistema ha de suportar un repte demogràfic més elevat, i dissenya un model més just per a les persones que han tingut una carrera professional no lineal, una situació que fins ara suposava un minvament desproporcionat al seu dret de pensió. La nova reforma de les pensions recull importants novetats, entre les quals destaquen l’increment gradual de les bases màximes de cotització, la creació d’una quota de solidaritat del 6% per als salaris més alts que superin la base màxima de cotització, o la modificació del mecanisme d’equitat intergeneracional (MEI), al mateix temps que s’estableix una nova fórmula de còmput per al càlcul de la pensió. La norma també preveu un increment del complement per bretxa de gènere, es milloren les pensions mínimes i s’inclou en el sistema de Seguretat Social als alumnes que realitzin pràctiques formatives i acadèmiques incloses en programes de formació. Entrada en vigor La norma entrarà en vigor a partir del primer dia del mes següent a la seva publicació al BOE, és a dir, l’1 d’abril de 2023, excepte unes certes disposicions relacionades amb la Llei General de la Seguretat Social, que té altres dates d’entrada en vigor, algunes en 2024, 2005 i 2026. Les claus de la reforma 1. Increment gradual de les bases màximes de cotització L’actualització anual del topall màxim de les bases de cotització dels diferents règims, conforme a la corresponent Llei de pressupostos generals de l’Estat, s’efectuarà en un percentatge igual al que s’estableixi per a la revaloració de les pensions contributives (conforme a l’IPC). A més, a aquestes pujades de l’IPC se li sumarà l’increment anual d’1,2 punts percentuals de la base màxima de cotització des de l’any 2024 fins a 2050. 2. Quota addicional de solidaritat S’estableix una quota addicional de solidaritat que varia en funció de l’excés dels rendiments del treball per compte d’altri sobre la base màxima de cotització establerta en la Llei de pressupostos generals de l’Estat de l’any corresponent, establint a aquest efecte tres trams de rendiments, als quals correspon un tipus de cotització progressiu: La quota de solidaritat serà el resultat d’aplicar:
- Un tipus del 5,5% a la part de retribució compresa entre la base màxima de cotització i la quantitat superior a la referida base màxima en un 10%;
- El tipus del 6% a la part de retribució compresa entre el 10% superior a la base màxima de cotització i el 50%; i
- El tipus del 7% a la part de retribució que superi l’anterior percentatge.
Any | Retribucions des de base màxima fins a 10% addicional de la base màxima | Retribucions des del 10% addicional de la base màxima fins al 50% addicional de la base màxima | Retribucions superiors al 50% addicional de la base màxima |
---|---|---|---|
Tipus cotització % | Tipus cotització % | Tipus cotització % | |
2025 | 0,92 | 1 | 1,17 |
2026 | 1,15 | 1,25 | 1,46 |
2027 | 1,38 | 1,5 | 1,75 |
2028 | 1,60 | 1,75 | 2,04 |
2029 | 1,83 | 2 | 2,33 |
2030 | 2,06 | 2,25 | 2,63 |
2031 | 2,29 | 2,5 | 2,92 |
2032 | 2,52 | 2,75 | 3,21 |
2033 | 2,75 | 3 | 3,50 |
2034 | 2,98 | 3,25 | 3,79 |
2035 | 3,21 | 3,5 | 4,08 |
2036 | 3,44 | 3,75 | 4,38 |
2037 | 3,67 | 4 | 4,67 |
2038 | 3,90 | 4,25 | 4,96 |
2039 | 4,13 | 4,5 | 5,25 |
2040 | 4,35 | 4,75 | 5,54 |
2041 | 4,58 | 5 | 5,83 |
2042 | 4,81 | 5,25 | 6,13 |
2043 | 5,04 | 5,5 | 6,42 |
2044 | 5,27 | 5,75 | 6,71 |
2045 | 5,50 | 6,00 | 7,00 |
- L’any 2023, serà de 0,60 punts percentuals, dels quals el 0,50 correspondrà a l’empresa i el 0,10 al treballador.
- L’any 2024, serà de 0,70 punts percentuals, dels quals el 0,58 correspondrà a l’empresa i el 0,12 al treballador.
- L’any 2025, serà de 0,80 punts percentuals, dels quals el 0,67 correspondrà a l’empresa i el 0,13 al treballador.
- L’any 2026, serà de 0,90 punts percentuals, dels quals el 0,75 correspondrà a l’empresa i el 0,15 al treballador.
- L’any 2027, serà d’1 punt percentual, del qual el 0,83 correspondrà a l’empresa i el 0,17 al treballador.
- L’any 2028, serà d’1,1 punts percentuals, dels quals el 0,92 correspondrà a l’empresa i el 0,18 al treballador.
- L’any 2029, serà d’1,2 punts percentuals, dels quals l’1,00 correspondrà a l’empresa i el 0,2 al treballador.
- Des de l’any 2030 fins a 2050 es mantindrà el mateix percentatge de l’1,2, amb igual distribució entre empresari i treballador.
- S’elimina la possibilitat que les mútues es puguin dirigir a l’Institut Nacional de la Seguretat Social en cas que el servei públic de salut hagi desestimat la proposta d’alta.
- També s’elimina la referència a l’Institut Social de la Marina en el paràgraf quart del mateix article, en coherència amb la modificació que es proposa respecte de la disposició addicional primera.4 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social i se substitueix la referència a sis mesos per cent vuitanta dies, a fi que la durada real del període d’observació per malaltia professional pugui variar en funció dels dies que tinguin els mesos concrets en què es produeixi.
- En relació amb les competències de control dels processos d’incapacitat temporal a partir del dia 365, l’entitat gestora exerceix la citada competència a través de la seva inspecció mèdica, sense intervenció ja dels equips de valoració d’incapacitats o òrgans equivalents a Catalunya, perquè la necessitat d’assistència sanitària i impediment per a treballar no implica per a la seva comprovació una qualificació tècnica jurídica que faci necessària la participació de professionals diferents del facultatiu mèdic. En conseqüència, l’inici de l’expedient d’incapacitat permanent s’articula a través de l’emissió d’una alta mèdica amb proposta d’incapacitat permanent.
- També s’inclou en la reforma que l’esgotament del termini de 365 dies sense emissió d’alta mèdica suposi passar automàticament a la pròrroga d’incapacitat temporal, sense necessitat de declaració expressa, amb el que se simplifica i aclareix la gestió. Si no hi hagués pròrroga, es manté com fins al moment el procediment de disconformitat quan l’alta mèdica per curació, millora o incompareixença al reconeixement mèdic s’emet en esgotar-se els 365 dies.
- Així mateix, es determina el manteniment de la col·laboració obligatòria en el pagament de la prestació durant la pròrroga de la incapacitat temporal fins a l’alta mèdica del treballador per curació, millora o incompareixença, fins a l’últim dia del mes en què l’Institut Nacional de la Seguretat Social emeti l’alta mèdica per proposta d’incapacitat permanent, o fins al compliment dels 545 dies, finalitzant en tot cas en aquesta data;
- i es recull l’obligació de les empreses col·laboradores voluntàries de pagar a càrrec seu la prestació d’incapacitat temporal fins a l’extinció del dret al subsidi, inclosa en el seu cas, la situació de prolongació d’efectes econòmics.
- Finalment, s’elimina l’excepció relativa als treballadors del règim especial de la Seguretat Social dels treballadors de la mar, atès que l’Institut Social de la Marina no té inspectors mèdics.
- No s’aplicarà el MEI.
- A les quotes per contingències comunes se’ls aplicarà una reducció del 95%.
- L’entitat que assumeixi la condició d’empresa serà la responsable de l’ingrés de la totalitat de les quotes.
Subscríbete
El newsletter de la Asesoría Pellicer no es invasivo. Sabemos muy bien que en las actividades profesionales no hay tiempo para perder, por eso sólo te haremos llegar noticias relevantes para tus intereses.